Joan Carles Gallego

Gallego, en el seu comiat de CCOO: "Si no avancem junts perdem utilitat"

Aquest dimecres es presentaran les candidatures dels òrgans de direcció i s'efectuarà la votació, el resultat es coneixerà a les 20h | Gallego ha recordat al Govern que "el país són les persones".

Atur insoportable amb polítiques publiques insostenibles

Per tant, la reducció de l’atur no es tradueix en ocupació i encara menys en contractació estable, com evidencia l’elevat percentatge de nova contractació temporal. L’ocupació que es crea és escassa, precària i temporal.

Les persones i els drets primer

Hi ha creixement econòmic, les dades ho confirmen i els governs se’n vanaglorien, però els seus fruits no arriben a les persones i els drets perduts no es recuperen. No podem romandre expectants. Cal reclamar canvis i millores en les condicions de treball i de vida.

Pacheco, únic aspirant a la direcció de CCOO de Catalunya

L'actual secretari general de la Federació d'Indústria de CCOO de Catalunya ha de recollir 5.000 avals per accedir a la secretaria general del sindicat.

CC.OO. de Catalunya obre el procés per renovar la seva direcció en el pròxim congrés

El secretari general, Joan Carles Gallego, argumenta que el sindicat està en una bona situació perquè "està viu i fort per encarar els reptes de futur".

Joan Carles Gallego no repetirà com a secretari general de CCOO Catalunya

Els estatuts de l'organització permeten dos mandats i un tercer extraordinari, però és el Consell Nacional qui havia de decidir si existien les causes per permetre-ho.

El proper 26 d'octubre es decidirà si Gallego pot optar a un tercer mandat al capdavant de CCOO Catalunya

Els estatuts de l'organització permeten dos mandats seguits i un tercer extraordinari.

Es presenta a les eleccions del 26J el Banc d’Espanya?

El recent informe del Banc d’Espanya insisteix a reclamar l’aplicació de fórmules caduques, que representen els interessos dels poders financers i les organitzacions empresarials, però que s’han mostrat inútils per modernitzar el teixit empresarial, impulsar l’estructura industrial i l'equilibri territorial i promoure el benestar i la igualtat social. Insisteix a desprotegir encara més el contracte fix, amb l’excusa de reduir la temporalitat. Reclama introduir un sistema de capitalització privada en la reforma del sistema públic de pensions justificant-ho amb els perills futurs de l’actual sistema.

Salari mínim de misèria

El salari és l'única font d’ingressos per a la immensa majoria dels treballadors i treballadores, i determina en bona part les seves condicions de vida. La massa salarial té un pes important en l’economia. Per tant, l’existència d’un salari mínim (SMI) i la seva quantia té efectes socials i econòmics. Avui el SMI és de 21,84 €/dia, 655,20 €/mes, 9.172,80 €/any (14 pagues). 

Feminitzant CCOO

La lluita per la llibertat efectiva de dones i homes ha introduït canvis importants, tant en els hàbits socials com en els marcs jurídics de les societats occidentals. Avui disposem de lleis favorables a la igualtat, de les més avançades, en algun cas pioneres a Europa i al món. Però sabem que no és suficient per fer efectiva la igualtat i superar una realitat de desigualtat i divisió sexual dels treballs i de la cura, trencar el sostre de vidre o eradicar la violència masclista.

La Terra i les persones no podem esperar

Un cop acabada a París la Cimera del Canvi Climàtic (COP-21) vaig quedar-me amb un sensació ambivalent. Reconèixer l’actual situació de canvi climàtic, producte de l’acció humana, i que cal actuar limitant l’augment de la temperatura mitjana per garantir la sostenibilitat del planeta, és un avenç. Ho és perquè és una declaració subscrita per tots els països, que crida a l’acció per limitar l’emissió de carboni i l’escalfament global i demanda seguiment periòdic i revisió dels mateixos acords. Però és insuficient, perquè no limita a fons l’acció degradadora que se segueix realitzant i no concreta instruments per garantir l’aplicació. Especialment per la manca de desenvolupament d’acords concrets que facilitin una transició justa per abordar la transformació industrial, passar d’una economia fortament suportada en les emissions de carboni a una de compromesa amb la sostenibilitat i basada en l’estalvi, el reciclatge i l’energia renovable, que caldrà fer amb ple respecte als drets de les persones, a l’ocupació i a la seva qualitat.

EVITAR I CORREGIR LA DESIGUALTAT SOCIAL

La igualtat és un dels valors que legitimen els sistemes polítics i les institucions públiques i evidencia la capacitat de les polítiques públiques de respondre a les necessitats de les persones i a la demanda de justícia social. Quan avui constatem que una quarta part de la població està en situació de pobresa i que la desigualtat social està creixent, que això no sigui el centre d’atenció de la política i dels debats dels diferents actors polítics –vells i nous- pot seguir aprofundint en un major descrèdit de la política i les seves institucions. De ben segur, el problema de fons rau en un sistema econòmic i social que obvia els valors de justícia, solidaritat i sostenibilitat en la manera de produir i de crear riquesa, distribuir-la i aplicar-la. Un sistema que sacralitza el mercat, com a mediador eficient entre recursos i necessitats, i l’apropiació privada del benefici, com a motor de progrés i innovació. Precisament això és el que no pot justificar la inacció dels governs, ja que la successió de crisis i les situacions d’injustícia social evidencien clarament que són la manca de regles i controls i d’intervenció pública el que genera la desigualtat i instal·la la pobresa.

EL FUTUR DEL TREBALL

El futur del treball ha d’abordar-se de manera urgent. La quantitat i la qualitat de l’ocupació són claus per determinar quin model de societat tenim i volem. Avui tenim greus dèficits econòmics, socials i polítics i el govern que surti de les eleccions del 20-D a l’Estat i el de Catalunya han de respondre-hi.

ACORD INTERPROFESSIONAL DE CATALUNYA

Aquests dies CCOO sotmetrà a consulta de la afiliació el (pre)Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) negociat per patronals i sindicats. Aquest pretén desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals, potenciant l’articulació de la negociació collectiva a Catalunya i impulsar instruments i iniciatives per una millor regulació de les relacions laborals mitjançant la negociació i l’acord. El gran objectiu de l’AIC és disposar d’un instrument estratègic per fer front a la reforma laboral. En especial combatre els intents d’afeblir la negociació collectiva, evitant el bloqueig i la pèrdua de vigència dels convenis, i introduir límits la unilateralitat que la reforma atorga als empresaris en determinats aspectes, en especial inaplicacions, flexibilitat i lliure disponibilitat. La consulta a la afiliació que CCOO realitza , a més del debat en l’organització, evidencia el compromís amb les fórmules de participació i democràcia sindical acordades en l’Assemblea sindical oberta. 

Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH