Llengua

"Cal vetllar perquè cap llengua cooficial quedi exclosa de l'escola com a llengua vehiculadora d'ensenyament, per raons d'aprenentatge però també per qüestions afectives i simbòliques".

Cs i PP havien presentat dues proposicions per modificar la Llei d'Educació catalana.

"És la llengua prevalent en la vida econòmica, social i artística d'Espanya. El parlen 580 milions de persones a tot el món. No està en cap risc d'exclusió".

Proposa que les llengües cooficials siguin "mèrit però no un requisit excloent" en la convocatòria d'oposició a ocupació pública.

El llibre tracta assumptes com la distinció entre 'croqueta' i 'cocreta' o l'ús adequat dels topònims.

Educació preveu dur a terme "una regulació de les competències entre l'Estat i les CA respectuosa amb el marc constitucional i basada en la cooperació".

Defineix el bilingüisme com la gran riquesa de Catalunya i considera que la política lingüística no està orientada en les dues llengües oficials.

Per haver coincidit una manifestació contra la imposició lingüística amb una altra independentista.

La modificació de la llei, impulsada per PSC-Units, ha rebut el suport de tots els grups.

Demanen als asistentens que acudeixin de color verd emulant les mobilitzacions a les Illes Balears contra el decret del trilingüisme.

"Si alguna cosa m'enorgulleix com a espanyol és l'escola catalana".

"L'objectiu aquí és dividir: els que diuen que nosaltres dividim la societat estan buscant separar la comunitat", lamenta Rigau.

Rebutja que els impresos de preinscripció de la matrícula a les escoles i instituts catalans incloguin una casella d'opció lingüística.

La norma regulava entre altres qüestions el règim lingüístic de l'activitat comercial al territori.

L'entitat ha explicat que enviarà aquests distintius a 150 establiments de tot el domini lingüístic català, incloent Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

.A través del web www.estimoelcatala.cat, la Plataforma ha recollit alguns exemples del que considera atacs a l'escola catalana.

Byron Schlenker i la seva filla Emily, dels EUA, tenen una llengua de 8,6 centímetres d'ampla i 7,3 centímetres respectivament.

La RAE farà aquesta "adopció lingüística" la tardor d'aquest any, segons va anunciar Arturo Pérez-Reverte a Twitter després de parlar amb un tuiter que tenia un dubte.

Està considerada com una prova d'aptitud personal (PAP) i s'haurà de fer a banda de la Selectivitat i dos dies després d'aquesta | El primer cop que es farà serà el proper 17 de juny. 

Segons ha defensat el consistori, la normativa lingüística de l'Ajuntament justifica que es anteposés l'ús de dues llengües estrangeres com l'urdú i el tagal al del castellà.