L'autor recorda la peripècia d'aquest tren llegendari que va ser el paradigma de el luxe i va acollir personatges il·lustres de tota mena -reis i presidents -el francès Deschanel va caure de el tren a 1920 i va haver de ser acollit en una estació de l'recorregut en la qual es ignorava qui era-, polítics, financers i homes d'empresa, escriptors, artistes, aristòcrates i turistes -adinerados, per descomptat- però també cocotes i vividores- i que va tenir així mateix una clientela modesta que viatjava en tercera com el mateix Wiesenthal en alguna ocasió .
