El cas d'Ana Julia Quezada és un exemple i en 2019 ja s'ha aplicat aquest tipus de condemna en sis ocasions.
Ana Julia Quezada seria la primera dona a la qual se li aplica la presó permanent revisable.
Es va llançar al gener al costat de famílies d'altres víctimes que també reclamen aquesta pena, com la de Marta del Castillo, Mari Luz Cortés, Ruth i José, Candela i Amaia.
L'exvicepresident del Govern considera que presentar un recurs davant el Constitucional i voler derogar la pena davant d'obtenir resposta no és raonable.
Victòria Ortega ha assenyalat que el col·lectiu que representa és contrari a l'aplicació de la pena màxima perquè és contrària a la finalitat que persegueix.
La pena màxima la va instaurar el 2015 el PP, quan tenia majoria absoluta i l'oposició va recórrer davant el Constitucional, que encara té pendent la seva sentència.
El PSOE proposa ajornar el debat, Podem realitzar una consulta vinculant, i PP i Cs defensen que no es derogui la pena màxima.
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei amb el qual proposa ampliar els delictes penats amb presó permanent revisable.