Rics

Els atacs de 'ransomware' són una de les amenaces més nocives per a les organitzacions, en termes tant operatius com econòmics i de reputació, i en els últims anys han evolucionat les seves estratègies per obtenir majors beneficis, com passa amb Nefilim, una de les famílies modernes que més èxit tenen, principalment per dirigir-se a les organitzacions que facturen més de 1.000 milions de dòlars.

Les empreses de les persones més riques de 44 províncies d'Espanya també han patit l'impacte de l'coronavirus, encara que de forma desigual depenent del seu sector.

El segon lloc és per al FC Barcelona, amb un valor de 1.266 milions d'euros. El club blaugrana, que porta augmentant el seu valor de marca des de 2012, cau un 10,4%, però aconsegueix retenir més fortalesa de marca a l'espera de conèixer el futur de Leo Messi.

Elon Musk es converteix en el quart més ric del món i Amancio Ortega cau al lloc 16

Els contribuents que declaren patrimonis superiors als 30 milions d'euros s'han multiplicat per més de dos en l'última dècada, passant de 233 declarants el 2007 a 611 el 2017.

Segons l'ONG Oxfam Intermón, vuit empresaris, tots ells homes, són igual de rics que la meitat més pobra de tota la població, uns 3.600 milions de persones | Qualifiquen d'indecent i obscena aquesta acumulació de riquesa.

La CUP recorda a Puigdemont que aquest va ser un dels motius que van portar a la candidatura a rebutjar els comptes. | JxSí va anunciar dimarts que no modificarà la fiscalitat catalana.

La notícia ha causat una mica més que alarma social. No per sospitat seu efecte ha estat menor. La propagació mediàtica ha incrementat --més si cabe-- el desencant de la gent respecte a la justícia en el pagament dels impostos. Ha estat una altra constatació de l'axioma que proclama que a tot arreu hi ha "rics i pobres", o "llestos i tontos".

La possibilitat que hi pugui haver un canvi de Govern a Espanya provoca que els rics obrin comptes a Suïssa, Luxemburg o el Regne Unit per la preocupació a un executiu d'esquerres. La fiscalitat fa que decideixen anar a l'estranger per evitar les mitjanes que podrien adoptar si, finalment, el Partit Popular deixa la presidència.