Sovint s'ha dit amb raó que la única enquesta electoral certa és la de les paperetes dipositades a les urnes.
Les eleccions d'aquest diumenge al parlament que integren els tres territoris històrics en la comunitat autònoma basca tindran lloc amb una absència consolidada de violència terrorista, després d'una campanya que, a diferència de Catalunya, ha comportat uns debats preferentment de caire econòmic i social, per sobre dels projectes sobiranistes o antisobiranistes.
L'esclat de les denúncies periodístiques sobre comptes i dipòsits de notables internacionals al Panamà, per aprofitar-se'n de la baixa fiscalitat eren conegudes en aquest Principat dies abans -del 30 de març al primer d'abril- per les informacions aparegudes al Diari d'Andorra i, com no, mitjançant la intervinguda Banca Privada (BPA) i arran del «cas Pujol».
Aquest dijous, dia deu, s'ha complert un any de la intervenció de Banca Privada d'Andorra després de la sanció internacional del FinCen, entitat del Tresor dels Estats Units. Diverses vegades el govern andorrà havia previst la solució del cas, en forma de venda de la nova entitat creada, Vall Banc, però el termini sembla que no es podrà complir.
Per la primera quinzena d’aquest febrer està previst l'inici del funcionament de Vall Banc (VB), l'entitat «bona» fruit de la «neteja» dels fons de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA), suspesa per les acusacions de blanqueig. Així ho han previst el govern del principat pirinenc i per això està treballant l'agència de reestructuració (AREB) creada arran del cas.
El cap de setmana passat, desenes de milers de persones a Bilbao i uns milers més a Baiona, al nord, reclamaven una vegada més l'acostament dels presoners d'ETA al país d'origen i l'aliberament dels que patexen malalaties greus. Una reivindicació de to bastant més baix que l'anterior d'amnistia.