El Grup Prisa ha renunciat al mesurament de la seva audiència a través de ComScore en el seu edicions digitals.
Unitat Editorial farà oficial la setmana que ve la posada en marxa d'un ERTO per afrontar la crisi del coronavirus. Així ho ha confirmat el Comitè d'Unitat Editorial a la seva plantilla en un comunicat intern.
En les primeres setmanes de 2020 hi ha hagut més d'una trentena de baixes, la majoria en dos referents de la premsa regional: Vocento i Prensa Ibèrica, que acumulen 32 acomiadaments des de principi d'any.
Els altres possibles compradors són Vocento i Prensa Ibérica, però sembla que l'empresa de Jaume Roures és la millor posicionada per adquirir el grup Zeta.
La venda de Zeta té de termini fins a finals de desembre, quan a Asensio li venç un termini amb els bancs per abonar sis milions d'euros i complir així amb l'acord de refinançament de el deute.
La companyia d'Antonio Asensio hauria de pagar 6 milions d'euros en un mes.
Els principals grups de premsa espanyols intenten pal·liar la crisi del paper amb el negoci digital.
L'operació final ha de comptar amb el beneplàcit de la família Asensio i del 'pool' bancari que va refinançar el Grup Zeta fins al 2025.
Bergareche ha mostrat el seu descontent amb la gestió d'Enríquez, que compta amb el suport de la família Ybarra i de les Luca de Tena, que són descendents del fundador d'ABC.
Fa mesos que es van iniciar les negociacions de venda del grup presidit per Antonio Asensio i responsable de capçaleres com 'El Periódico de Catalunya'.
Tant Prisa com Vocento, continuaran de forma independent amb la venda de publicitat a través de les seves marques, però, uniran el seu inventari per tenir un producte altament competitiu en la comercialització d'audiències.
Vocento rebutja l'operació davant les pretensions econòmiques i els deutes.
La voluntat d'Antonio Asensio de fixar el preu en 50 milions d'euros ha fet que el grup de l' 'ABC' s'aixequi de la taula perquè considera que és un preu excessiu.
Grups com Prisa, Unidad Editorial, Vocento i Godó preparen noves plataformes de pagament.
Perd 4,8 milions d'euros, tot i que aquestes pèrdues són un 92 per cent menors que les de 2016.