dissabte, 24 de octubre de 2020

Militants crítics d’ICV culpen la indefinició dels Comuns dels mals resultats del 21D

|

Coscubiela Dante Rabell Nuet Domenech icv comuns

Els mals resultats del 21D poden afectar a la confluència d'esquerres


Així, un sector de militants d'ICV ha fet públic un document en el que s'analitzen els resultats electorals del passat 21 de desembre i que anuncia ja la preparació de les properes eleccions municipals de 2019.


Davant la propera convenció d’ICV, les persones sotasignades, militants d’ICV, compromeses amb l’organització i amb els seus objectius de transformació social, preocupades per la creixent desmobilització i desconcert de la nostra gent en aquests moments en què cal més que mai una militància activa i il•lusionada en la construcció d’una nova hegemonia al servei de la majoria social treballadora de Catalunya, volem contribuir a fer de la convenció un moment de retrobament i compromís col•lectiu aportant aquestes reflexions:


Els resultats electorals de Catalunya en Comú-Podem el 21-D han estat dolents i preocupants. Dolents perquè, malgrat l’augment de participació, hem perdut més de 44.000 vots respecte de les anteriors autonòmiques del 2015 i més de mig milió respecte de les eleccions generals de 2016. Preocupants perquè obren interrogants sobre el futur dels Comuns i d’ICV. Si no volem córrer el risc de caure en la insignificança, és obligat esbrinar les causes d’aquest retrocés per reorientar els nostres plantejaments i recuperar la confiança dels electors.


El resultat electoral ens allunya del principal objectiu fundacional dels Comuns: “construir un nou subjecte polític amb capacitat de ser hegemònic i governar Catalunya”. En el camí a la confluència, ICV-EUiA hem perdut el 40% de la representació al Parlament. Si hem retrocedit és perquè ICV i els Comuns hem comès errors. No podem ignorar-ho ni responsabilitzar-ne el context o els electors.


UNA PROPOSTA CLARA DE MODEL D’ESTAT


La indefinició i l’ambigüitat dels Comuns sobre la relació Catalunya-Espanya ens ha castigat. Com podem anar a una campanya fortament polaritzada, on uns volen la independència i els altres no tocar res de la situació actual, sense una proposta forta i clara de model d’Estat?


S’han repetit en excés paraules i gestos de sintonia de dirigents dels Comuns amb el processisme. La república catalana com a proposta política, la participació a l’1-O legitimant-lo, la pancarta i el llaç groc a l’Ajuntament de Barcelona, el trencament amb els socialistes o l’organització de l’acte de Saragossa amb Podem i el PdCat. Critiquem amb duresa, i justament, el PP, però no hem criticat JxSí ni hem atacat amb la mateixa contundència la corrupció a Catalunya.


És imprescindible tenir un projecte d’Estat clar i integrador de la seva plurinacionalitat perquè la nova legislatura seguirà instal•lada en el conflicte Catalunya-Espanya que taparà qualsevol discurs social o mediambiental. Un projecte aferrat a la realitat, capaç de forjar aliances polítiques i ciutadanes aquí i allà, on quedi clar que reclamem, des de la seva singularitat, el reconeixement nacional de Catalunya dins d’Espanya.


Cal defensar obertament que no estem per la independència, que volem compartir un projecte d’Estat federal que reconegui la singularitat catalana per lluitar junts contra les desigualtats i per la recuperació dels drets perduts en la dretanització de la crisi. Drets civils, laborals i col•lectius, com la salut i l’educació. L’experiència d'ICV i la de la confluència, han demostrat la impossibilitat de construir un espai polític unitari coherent sumant retalls de projectes nacionals divergents.


El procés ha esquinçat la catalanitat inclusiva i barrejada d’un sol poble (la gent que viu i treballa a Catalunya), substituïda per una catalanitat integrista, basada en el rebuig polític i emocional a Espanya, que en deixa fora més de la meitat de catalans i catalanes. El malson del PSUC era un nou lerrouxisme i lluitava per impedir-ho. Ara el processisme ha atiat la victòria de C’s als barris obrers i cinturons industrials.


PREPARAR LES ELECCIONS MUNICIPALS


La nostra política ha perdut més vots allà on érem més forts. A tall d'exemple, al Prat i a Montcada, al cinturó metropolità, hem perdut un 31% del nostre percentatge del 2015. A Blanes hem perdut el 34% i al barri de Tarragona on teníem el millor resultat hem perdut el 42%.


Cal situar el món del treball i els seus canvis al centre de la nostra activitat política. Per a la immensa majoria, per a la classe treballadora en la seva diversitat, el treball a canvi d’un salari és la base per construir la vida personal i la cohesió social. Els sindicats, i en concret CCOO, són les organitzacions dels treballadors per defensar els interessos col•lectius de classe i formen part del patrimoni actiu de l'esquerra.


Hem d’impedir la consolidació a Espanya de la pujada dretana i nacionalista del PP i C’s com a resposta al problema català, que fa més evident la necessitat que l’esquerra alternativa defensi un model d’Estat que assumeixi i integri la realitat plurinacional espanyola.


És prioritari transformar la confluència en una organització democràtica i horitzontal, amb estructures territorials de base, amb afiliats amb drets i deures i un cens real i estable. I fer de les primàries amb llistes obertes la forma única d'elecció dels càrrecs i les candidatures electorals dels Comuns, per practicar la radicalitat democràtica des de l’exemplaritat.


S’ha de garantir la representativitat local de les candidatures municipals. Aquesta serà la prova de foc per cohesionar l’espai, a partir d’una assemblea d’inscrits, organitzacions locals dels comuns i un procés reglat amb primàries que siguin una experiència a imitar de participació democràtica.


SILENCI INEXPLICABLE DELS COMUNS SOBRE RABELL I COSCUBIELA


ICV ha d’estar a l’avantguarda en aquests objectius, perquè es torni a sentir la nostra veu ecosocialista, la nostra veu de classe, la nostra veu ecologista i la nostra veu feminista. Cal reforçar ICV organitzativament i políticament, amb un discurs propi i autònom. Trobem inexplicable el silenci dels Comuns sobre CQSP, sense rendibilitzar l’excel•lent feina del grup parlamentari de Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Els nostres valors històrics s'han silenciat perquè la confluència no els ha incorporat i sense aquests valors és com si la confluència es fes sense nosaltres.


Les municipals estaran impregnades de la batalla nacional, especialment als municipis mitjans, que han estat el gran actiu d’ICV, incomprensiblement ignorats per una confluència emmurallada territorialment en la ciutat de Barcelona. La indefinició que practiquem posa en perill els nostres resultats municipals allà on som més forts. Tant els independentistes com C’s estaran interessats en nacionalitzar la batalla municipal.


Nosaltres, com a ICV, som responsables de la nostra política i de la nostra organització, i corresponsables dels encerts i desencerts dels Comuns. Per això la nostra Convenció ha d’aprovar una política i uns criteris organitzatius que contribueixin a una reflexió serena i a una pràctica combativa i radicalment democràtica dels Comuns. Necessitem una ICV mobilitzada per aconseguir aportar el millor de la nostra tradició a un espai democràtic i arrelat al territori, a uns Comuns que puguin ser una eina útil per millorar les condicions de vida de la gent.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH