Experta avisa que una "bona vellesa" depèn un 75% d'un mateix i un 25% de genètica

 

La bona vellesa depèn molt d'un mateix

La catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Madrid, Rocío Fernández-Ballesteros, ha avisat que tenir una "bona vellesa" depèn un 75 per cent d'un mateix i només un 25 per cent de la genètica, de manera que cada persona és un "agent" actiu del seu propi envelliment.

L'experta s'ha pronunciat així durant simposi internacional organitzat per la Fundació Ramón Areces, l'Acadèmia de Psicologia d'Espanya i la Fundació General CSIC, sota el lema 'És el comportament un factor intervinent en la longevitat?'.

"Els estils de vida com realitzar exercici físic regular, mantenir una dieta equilibrada, tenir cura de la pròpia salut, no fumar i beure amb moderació o seguir les prescripcions mèdiques, són, entre molts hàbits comportamentals, determinants d'una vellesa saludable i activa", ha afegit la coordinadora del simposi.

Sobre l'últim d'aquests aspectes, l'adherència o compliment dels tractaments dels doctors, el catedràtic emèrit de Geriatria de la Universitat Complutense, José Manuel Ribera Casado, ha comentat que, "en contra del que es creu", les dades disponibles actualment indiquen que a major edat hi ha millor compliment.

En la població general, s'estima que un de cada dos pacients no segueix els consells dels metges pel que fa a tractaments basats en fàrmacs, tot i que varien molt d'unes a altres malalties. "Aquestes xifres són superiors en els tractaments relacionats amb els estils de vida com la dieta, l'activitat física o els hàbits tòxics", ha afegit aquest expert.

D'altra banda, els experts han recordat que tots els estudis epidemiològics, procedents de diferents països, posen en relleu que viure en parella és un factor salutogènic i influeix en la longevitat i la supervivència.

No obstant això, el doctor del departament de Salut Pública i Centre d'Envelliment Saludable de Dinamarca, Rikke Lund, ha alertat que hi ha evidència "sòlida" que les relacions socials adverses augmenten la mortalitat.

"La majoria s'ha centrat en els aspectes estructurals de les relacions socials i en les qualitats més positives d'ells, deixant de banda els aspectes negatius. Investigacions recents han suggerit que els aspectes negatius de les relacions socials, com els conflictes i les preocupacions s'associen amb un augment de la mortalitat. Alguns estudis fins i tot suggereixen que aquests efectes negatius anul·len els efectes positius de les relacions socials de suport", ha recalcat Lund.

CADA VEGADA MÉS INTEL·LIGENTS

De les millores intel·lectuals ha parlat la psicòloga i atedrática de la Universitat Complutense, María Ángeles Quiroga, que ha assegurat que el rendiment intel·lectual global ha millorat des de començaments del segle XX. "De mitjana, s'ha observat un increment de tres punts més de quocient intel·lectual (mesura de la Capacitat Mental General) per dècada. Aquestes dades s'han replicat en nombrosos països tant desenvolupats com en vies de desenvolupament", ha explicat.

A més, prossegueix, en termes d'evolució, el segle XX ha suposat una fita en el domini de l'entorn ecològic i social, el que porta a que la competició intra-espècie pugui haver estat el motor principal de l'evolució a llarg termini de les capacitats .

De la mateixa manera, la professora de la Universitat de Melbourne (Austràlia), Margaret Kern, ha parlat de com els factors de la personalitat estan relacionats amb la longevitat. "Les característiques individuals que ens fan únics determinen molts aspectes de la nostra vida com l'èxit en el treball, la salut mental i física així com també la longevitat. Però la personalitat no proporciona un bitllet premiat per la bona vida ni tampoc condemna a altres a fracàs. Si analitzem correctament tots aquests aspectes, podrem obtenir informació clau per ajudar a que totes les persones prosperin a la vida", ha argumentat.