Les mutacions beneficioses per a la infantesa generen una vellesa malaltissa

Un equip liderat per científics del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha demostrat quines són les causes genètiques últimes de l'envelliment humà.

Els científics han considerat si els marcadors per a cada malaltia tenen un efecte en la joventut o en la vellesa, el que determina que si una mutació té efectes durant la vellesa els gens ja s'hauran traspassat a la descendència i la selecció natural no pot actuar.

Els resultats mostren que la freqüència i l'efecte de les mutacions que causen malalties en la vellesa són més grans que les que causen malaltia molt jove: "Hem controlat llindar evolutiu als 40-50 anys, una edat biològicament significativa perquè limita el període reproductiu ".

A més, han demostrat que hi ha mutacions que són beneficioses en la joventut però es tornen perjudicials en la vellesa: "En ser positives durant el període reproductiu seran afavorides per la selecció natural i traspassades durant la descendència", pel que difícilment es podran suprimir, ha explicat el primer autor del treball, Juan Antonio Rodríguez.

"La decadència física durant la vellesa podria ser el preu evolutiu que hem de pagar per arribar sans a l'edat de tenir fills", ha explicat la co-líder de l'estudi Elena Bosch i cap del grup de l'IBE.

Segons els investigadors, conèixer els gens i les mutacions implicades en l'envelliment pot contribuir a desenvolupar noves estratègies per al tractament de malalties relacionades amb l'edat.

L'estudi, publicat a la revista 'Nature Ecology & Evolution', ha analitzat els resultats d'uns 3.000 treballs amb més de 2.500 marcadors sobre un total de 120 malalties, ha informat la UPF en un comunicat.

El treball aprofita totes les dades acumulades durant una dècada d'investigació sobre les bases genètiques de les malalties complexes --Párkinson, càncer i diabetis, per exemple-- per posar a prova les diferents teories evolutives de la senescència.

El colíder de l'estudi i l'actual secretari d'Universitats i Investigació, Arcadi Navarro, ha sostingut que "el poder per determinar si un individu és sa o si desenvoluparà alguna malaltia al llarg de la vida ha augmentat molt a mesura que s'han anat recollint més i més dades ".