Hisenda acusa la Generalitat de gastar més de 236.000 euros en seminaris estrangers a favor del Procés

|

Montoro hisenda ep

Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda (Europa Press)


La Generalitat de Catalunya va destinar més de 236.000 euros a pagar seminaris d'estrangers i projectes en favor del 'Procés' segons es dedueix de la documentació que el Ministeri d'Hisenda ha requerit a la interventora de la Generalitat.


En un dels requeriments d'informació que ha fet el secretari d'Estat d'Hisenda a Rosa Vidal Planella, a què ha tingut accés Europa Press, pregunta per uns 50 projectes, seminaris, conferències, informes, articles i capítols de llibres. I demana que s'identifiquin els pagaments efectuats amb càrrec als fons de la Generalitat de Catalunya o de l'Institut d'Estudis de Autogovern.


El Ministeri vol que s'identifiqui la partida pressupostària a partir de la qual es van pagar aquests treballs en favor de 'Procés' així com la totalitat dels expedients de despesa, a més d'identificar els funcionaris, empleats públics o autoritats responsables d'aquestes actuacions.


En aquesta petició d'informació, Hisenda s'identifica amb el número d'expedient molts d'aquests treballs, així com el cost dels mateixos, encara que en altres només enuncia els títols dels mateixos. De fet, només en 12 d'ells apunta el cost que van tenir i que suma 236.000 euros, però falta la despesa que es va generar per prop de 40 més.


COMPARACIÓ ENTRE CATALUNYA I ESCÒCIA: 36.000 EUROS


Entre ells destaquen per la seva quantia: un projecte titulat "Expectatives i efectes de la independència d'una regió: una comparació entre Catalunya i Escòcia" a què es van destinar 36.000 euros i un altre titulat "Autogovern, contractació pública i qualitat de Govern: una anàlisi empírica dels països de la UE", que va costar 32.000 euros.


A ells s'afegeixen altres, com el titulat "Negocis regionals de comunitats que estan entre l'autonomia i la independència", destinat a Canadà per a una estada de recerca a la Universitat Pompeu Frabra durant 6 mesos amb una quantia total de 11.955 euros. O el projecte "Competició electoral en països ètnicament heterogenis. Les conseqüències polítiques de les normes constitucionals". En aquest últim, el país d'origen és Dinamarca i la beca és de 16.791 euros per a una estada de 9 mesos a la Universitat de Barcelona, a la Facultat d'Econòmiques.


FEDERALISME PLURINACIONAL I REFLEXIÓ SOBRE EL PATRIOTISME


També hi ha un projecte destinat a Finlàndia, per 16.845 euros titulat "Federalisme plurinacional i encaix dels moviments secessionistes en una perspectiva comparada: el cas de Catalunya" i per a una estada a la Pompeu Fabra de 9 mesos.


Altres 18.000 euros van ser destinats a un treball sobre "La legitimitat l'endemà del Procés: una anàlisi comparativa i normatiu" i per al projecte "Autogovern i rendició de comptes de les polítiques socials" es van emprar 10.000 euros més.


Però a Catalunya també es van fer projectes en què van participar investigadors de Kazakhstan, als quals es va pagar 6.313 euros per tres mesos d'estada per a un treball titulat "Reflexionant sobre el patriotisme federal a Catalunya"; o un investigador suís, que va estar 3 mesos a la Pompeu Fabra per treballar sobre "Les polítiques i normes compartides en el cas de Catalunya", que van costar 5.830 euros.


PROJECTE SOBRE NO VIOLÈNCIA I DESOBEDIÈNCIA CIVIL


Altres 2.000 euros es van dedicar a un projecte titulat "Secessió, no violència i desobediència civil: una aproximació teoricopràctica" i altres 2.000 a un altre sobre "L'evolució el vot dual a Catalunya des d'una perspectiva comparada: determinants i conseqüències".


Però a més dels programes en què s'apunta la despesa, Hisenda també demana les dades de gairebé 40 més per saber quin ha estat el diners públics destinats a aquests. Entre ells n'hi ha un amb la col·laboració de dos professors, un de la Universitat d'Austràlia i un altre de la Universitat del País Basc. Es titula: "Montenegro i les secessions democràtiques".


El que va ser portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, signa un article a la Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, pel qual també pregunta el Ministeri, titulat "Les comunitats autònomes com un actor internacional: la reformulació de la seva espai amb la recent legislació i jurisprudència constitucional ".


Un seminari a càrrec d'un professor de la Universitat belga de Lobaina i d'un altre de la Pompeu Fabra també és de l'interès d'Hisenda. En ell es va plantejar respondre a aquestes preguntes, fent referència al referèndum d'independència escocès: "És desitjable establir una clàusula constitucional de secessió en una democràcia liberal" o "quina és la millor manera d'acomodar legalment les demandes secessionistes". Es va desenvolupar al juny de 2017.


Al costat de tots ells, Hisenda pregunta expressament per un informe sobre els procediments legals a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya poden ser consultats sobre el seu futur polític col·lectiu, signat per Carles Viver Pi-Sunyer.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH