Torrent denuncia Llarena per presumpta detenció il·legal de diputats i prevaricació

 

Roger Torrent presenta una denúncia contra Llarena.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha denunciat aquest divendres el jutge instructor de la causa pel procés sobiranista, Pablo Llarena, i tres magistrats més de la sala d'apellacions del Tribunal Suprem per presumptes delictes contra els drets fonamentals dels diputats a la presó i a l'estranger, detenció il·legal, obstrucció al funcionament de la càmera i prevaricació judicial.

En la denúncia, que s'ha presentat el matí d'aquest divendres en el registre del Tribunal Suprem dirigida a la Sala Segona, consideren que en mantenir a la presó preventiva els polítics sobiranistes s'estan cometent delictes contra els drets fonamentals, recordant que els parlamentaris gaudeixen d'immunitat, per la qual cosa haurien d'haver estat alliberats en ser triats el 21-D.

Considera que mantenir-los a la presó suposa un "atac contra la divisió de poders, l'autogovern i l'autonomia parlamentària" ja que el Parlament té autonomia organitzativa i inviolabilitat en l'exercici de les seves funcions, entre les quals està investir al president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan. 

"La limitació dels drets dels diputats no violenta únicament els seus drets subjectius, i constitueix un atac contra la institució que presideixo, sinó també contra els drets de tot el poble de Catalunya, que han vist limitats els seus drets de representació política al no permetre's als triats exercir el seu mandat parlamentari", defensa Torrent en la denúncia.

La denúncia es formula per un delicte de detenció il·legal de l'article 167 o del 530 del Codi Penal, un delicte de trencament de la inviolabilitat d'una Assemblea legislativa d'una comunitat autònoma de l'article 499 i 500, un delicte d'impedir l'exercici dels drets cívics de l'article 542 i prevaricació judicial, de l'article 446.

Concretament, es dirigeix contra Llarena i els magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro per suposadament alterar amb les seves decisions "la garantia d'imparcialitat i independència judicial com a pas previ a irrogar un tractament judicial desfavorable envers els diputats del Parlamenta", vulnerant els seus drets processals i fonamentals amb plantejaments extraprocessals, segons el text.

Atribueix a aquests magistrats la "sistemàtica i reiterada infracció dels principis d'objectivitat i d'imparcialitat" que hauran d'instruir i jutjar un procediment amb evident repercussió i raigambre política, afegeix.

Expressa que alguns raonaments dels magistrats denunciats en les seves actuacions "són indiciariàment reveladores d'una consciència d'antijuridicitat, en introduir valoracions extrajurídicas i clarament polítiques", com, per exemple, la interpretació del desassossec que segons ells sentiria més de la meitat de la població catalana i la pràctica totalitat de la població espanyola, relata la denúncia.

L'escrit recorda que el 24 d'abril, la Mesa del Parlament va acordar emprendre accions penals per les responsabilitats dels magistrats de la Sala penal del Tribunal Suprem en impedir "el normal funcionament de la cambra en relació amb el procés d'investidura del president de la Generalitat".

QUATRE CANDIDATS

Torrent constata que el 30 de gener va proposar com a candidat a la Presidència de la Generalitat al diputat de JxCat Carles Puigdemont, i davant la impossibilitat d'investir-ho, successivament va proposar Jordi Sànchez (a la presó preventiva); Jordi Turull (va ingressar a la presó provisional després de la primera votació en el Parlamenta) i de nou Jordi Sànchez.

Destaca que tots aquests candidats a la Presidència gaudien de la plenitud dels seus drets polítiques, ja que "tots ells s'havien pogut presentar a les eleccions al Parlamenta del 21 de desembre de 2017, i havien adquirit la plena condició de diputat".

Sobre l'intent d'investidura de Puigdemont, Torrent defensa que Pablo Llarena va actuar de forma "arbitrària i abusiva perquè utilitza les eines processals al seu abast atenent únicament a criteris de caràcter discrecional", en haver retirat i activat les euroordres en funció del context.