Luis Moreno: "La robotització destruirà més llocs de treball dels que pugui crear"

Luis Moreno és professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut de Polítiques i Béns Públics. Ha publicat, juntament amb el cosmòleg i astrofísic teòric Raúl Jiménez 'Democracias robotizadas' (Catarata), un llibre que planteja com pot afectar la revolució tecnològica a la societat a Europa i els Estats Units, tenint en compte factors com l'ocupació, la privacitat i els drets dels ciutadans.

La robotització, crea més llocs de treball dels que destrueix?

Destruirà més dels que pugui crear. Es calcula que gairebé un 50% de llocs de treballs seran potencialment substituïbles pels robots o les aplicacions digitals, d'Intel·ligència Artificial o de Big Data. Els llocs de treball que desapareixeran més ràpidament són els de tasques repetitives més fàcils de reemplaçar per l'automatització. Només aquells basats en el "pensament expert" se salvaran i fins i tot podria haver-hi més demanda, a més d'aquells que requereixin un contacte més directe entre les persones.

Les lleis i els governs, avancen més lentament que l'economia i la societat en tecnologia?

Certament ... Són precisament aquells països que procuren estar més vigilants davant els inevitables canvis tecnològics que es produeixen i que inverteixen més decididament en educació i capital humà els que encaren el futur en millor disposició. Bon exemple d'això serien a Europa els països nòrdics, on no és casual que tinguin alts índexs d'instrucció afavorits per governs amb ampli consens social i molt atents a la innovació educativa i tecnològica.

Quin perfil de ciutadà surt més desfavorit en el món de la computarització?

Aquell que es resisteix individualment o que desisteix d'actuar amb els seus conciutadans. Els processos als EUA podrien apuntar a un nou feudalisme en què els 'serfs de la gleva' depenguessin dels totpoderosos senyors corporatius. A Europa la implementació de la renda ciutadana farà necessària per mantenir el nostre Model Social i els Estats del Benestar continentals. Si no fos així seguiríem els passos dels EUA i l'anglobalització.

Quins són els riscos més pel que fa als drets de la ciutadania?

En una situació de creixent influència dels nous senyors feudals els ciutadans amb menys recursos i instrucció només podran aspirar a una situació laboral 'treballadors pobres' amb salaris de subsistència.

Els interessos corporatius són ja més potents que els governamentals en algunes situacions i els individus amb els seus teòrics drets de ciutadania no els poden exercir en la pràctica de la seva vida quotidiana. Són com subjectes lliures en una entorn de submissió.

Necessitem la robotització?

Més aviat es tracta d'un procés irreversible fruit de l'anomenada industrialització 4.0. Es tracta de la quarta revolució tecnològica de la història contemporània impulsada per la generalització d'internet i l'automatització, les quals intensifiquen la maximització productiva.

Una societat robotitzada és una societat avançada?

Una cosa no és resultat de l'altra. La nostra pulsió per produir més i millor no sempre comporta millores o avanços de les nostres societats. L'aspiració última és la de preservar la satisfacció vital de les persones com un objectiu assolible.

El problema podria ser, com ha succeït en altres situacions històriques anàlogues, la d'anteposar els mitjans als fins. Aquests últims no poden ser altres que els de legitimar la nostra existència social en democràcia.

Veurem robots treballadors que paguin impostos?

Hauria de ser així perquè si no serà difícil mantenir un nivell de recursos fiscals que ens permeti, en el cas sobretot de les democràcies del benestar europees, mantenir els nostres costosíssims sistemes universals, públics i gratuïts de sanitat i educació, per exemple. I sufragar la futura renda ciutadana, és clar ...

Què no poden suplir les màquines?

Cal dir que no hi ha cap algoritme que estigui a prop d'imitar com pensa un nen de 5 anys. Les màquines no poden suplir enterament les cures personals, per exemple. En realitat, bona part de les anomenades "cures informals" constitueixen un nínxol laboral de grans proporcions en països com Espanya que, des del trànsit al tercer mil·lenni, ha rebut al voltant de cinc milions d'immigrants, molts d'ells ocupats en aquestes tasques. Això es relaciona amb la gradual desaparició de les 'superdones', que treballaven a temps complet una doble jornada a les llars i fora de casa, i que estan desapareixent gradualment.

Luis Moreno a la signatura d'exemplars de la Fira del Llibre de Madrid 2018

Com pot ajudar la robotització a crear més igualtat?

Com ja he indicat depèn, en bona mesura, dels processos socials que es desencadenin en el futur, com serien el nou feudalisme als EUA o la renda ciutadana a Europa. Naturalment poden haver-hi híbrids entre les dues opcions en diversos llocs del món. Però, per exemple, les pràctiques del neoesclavisme en els països emergents asiàtics no auguren precisament una reducció de la igualtat a escala global per mètodes benignes i civilitzats.

Si la tecnologia ha de facilitar la vida als humans, per què hi ha, generalitzant, més estrès i menys temps lliure? La fem servir malament?

La tecnologia condiciona les nostres vides però, per exemple, l'ús del mòbil tot el dia és una cosa que decidim -o no- nosaltres mateixos. Cada vegada hi ha més persones, sobretot joves, que viuen un món virtual gairebé les 24 hores del dia. Se suposa que si els molestés només haurien de no usar-lo per no causar tant estrès amb tuits o comunicacions sense fi en les xarxes socials.

La tecnologia és una imposició de la qual no es pot escapar. Al final nosaltres  construïm també la nostra forma de vida.

El procés de compra d'un bitllet d'avió amb comoditat i a qualsevol hora és un dels canvis més visibles d'Internet per a la vida quotidiana?

Així és ... Fa no tants anys l'assumpte de comprar un bitllet aeri era fins i tot complicat. Primer calia requerir els serveis d'una agència de viatges; allà un empleat buscava per via telefònica un bitllet que fos el més adequat a les característiques sol·licitades -no sempre les desitjades- i emetia el bitllet a mà. Avui dia l'interessat visita una pàgina web a internet que no és més que una interfície perquè l'usuari pugui accedir a dades emmagatzemades en servidors al 'núvol', les quals proporcionen informació per seleccionar; per exemple, un vol, un hotel o un cotxe de lloguer. El mateix usuari introdueix el seu destí, dates i altres dades per al bitllet i serveis requerits i obté un llistat de totes les opcions. Un cop decidida la compra, paga la transacció electrònicament i pot obtenir en el seu dispositiu mòbil les targetes d'embarcament que li permeten l'accés directe a l'avió.

El model social europeu és menys desigual que el nord-americà?

El 1980 els EUA i Europa occidental tenien una població i una renda mitjana similar, així com un nivell de desigualtat parell. Mentre l'1% més ric capturava el 10% de la renda nacional, el 50% més pobre es feia amb el 20%. Tot just 40 anys més tard la situació ha canviat significativament, mostrant una clara divergència a banda i banda de l'Atlàntic.

Ara l'1% de superrics a Europa s'emporta el 12%, mentre als Estats Units han duplicat la seva participació fins al 20%. El 50% més pobre a Europa ha vist augmentar -lleument- la seva part de la renda nacional fins al 22%, però als EUA s'ha reduït a la meitat, és a dir, fins a un 10%. Les xifres parlen per si soles.

Tenim menys privacitat?

Segons el concepte tradicional de privacitat pot afirmar-se que ja pràcticament no existeix. Edward Snowden, ara exiliat dels EUA i resident a Moscou, va ser el gran 'xivato' de les pràctiques d'espionatge informàtic, la ciberseguretat i la desnaturalització de la privacitat. Va alertar l'opinió pública d'unes pràctiques opaques, les quals s'exposen amb gran realisme narratiu en la molt recomanable pel·lícula, 'Citizenfour', guanyadora d'un Oscar de l'Acadèmia de Hollywood com documental. Arran de la seva estrena, el popular crític de cinema novaiorquès, David Edelstein, va efectuar una favorable recensió del film, però va advertir irònicament als futurs espectadors que no adquirissin les seves entrades adobant amb targetes de pagament bancari. Això deixaria un rastre informàtic que eventualment podria ser identificat i conservat en els arxius pels ciberserveis de vigilància. L'espectador passaria a estar "fitxat" per haver assistit a la projecció d'un film en el qual el protagonista ha estat acusat pel Departament de Justícia nord-americà com a espia i, de conseqüència, com a traïdor i antipatriota. Tal qual...