L'actual secretari de Comunicació del Govern, Antoni Molons, es nega a declarar davant el jutge de l'1-O

L'exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat i actual secretari de Comunicació del Govern, Antoni Molons, ha comparegut aquest dijous 21 de juny com investigat davant del titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i s'ha negat a declarar.

Fonts consultades han explicat que s'ha acollit al seu dret a no contestar preguntes perquè la investigació està oberta i preveu sol·licitar la seva compareixença un cop conclogui la instrucció, ressaltant que ja va declarar com a testimoni davant la Guàrdia Civil mesos abans de ser detingut.

Molons va ser detingut el passat 15 de març per la seva suposada participació en les campanyes institucionals vinculades a l'1-O a un operatiu de la Guàrdia Civil per indagar sobre el finançament d'aquesta consulta, i concretament sobre les despeses que va fer la Generalitat en les campanyes de promoció.

Durant la tarda també han declarat diversos testimonis al jutjat, entre ells un dissenyador gràfic independent, Enric Vidal, coordinador d'acció política d'ERC a Badalona, que ha explicat que va quedar amb un càrrec del Govern que li va donar un pen amb el cartell de la campanya de les vies del tren perquè el portés a diverses impremtes i li va donar un telèfon mòbil amb una targeta SIM per fer les gestions.

Fonts judicials han indicat que, en la seva declaració, Vidal ha explicat que la cita va ser en un hotel de Barcelona i que el càrrec es deia 'Toni', que després va veure per la televisió, donant a entendre que aquesta persona era Antoni Molons, però sense arribar a confirmar-ho.

"BURLAR L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA"

L'advocat de Vox que exerceix d'acusació popular en el cas, Juan Cremades, ha valorat en declaracions als mitjans que amb aquest testimoni "ha quedat acreditat que la Generalitat buscava valer-se de terceres organitzacions i intermediaris per burlar l'acció de la Justícia".

"Ha quedat acreditat que estava al corrent de tot i estava darrere de tot això", ha insistit, ja que, segons ha puntualitzat, Vidal ha dit que li van donar el mòbil per fer d'intermediari entre la Generalitat i les empreses que feien el repartiment de publicitat i tenia prohibit usar el seu propi telèfon.

Sobre Molons, l'advocat ha considerat que el fet de no declarar és una estratègia de defensa però que "les diligències de la Guàrdia Civil el va involucren directament" i que creuen acreditada la seva responsabilitat.

Durant la tarda també ha declarat al jutjat un treballador de la Conselleria de Treball que ha relatat que va rebutjar una factura d'Unipost de 238.000 euros perquè li va semblar incorrecta, ja que era per un import molt elevat que corresponia a un sol dia.

INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL

Segons un informe de la Guàrdia Civil, Molons va ordenar directament a Vidal que realitzés una comanda de gairebé 1,3 milions de material publicitari amb el logo del govern català promocionant la celebració del referèndum il·legal.

Aquestes diligències, que obren en el sumari de la causa que investiga el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, recullen que el mateix Vidal va comunicar a les empreses encarregades de la cartelleria que la comanda es realitzava a través d'Òmnium Cultural, però que es facturaria a la Generalitat llavors presidida per Carles Puigdemont.

D'acord amb la declaració prestada per Vidal davant agents de la Guàrdia Civil, Molons -a qui identifica com 'Toni'- li va cridar a principis del mes de setembre i li va comunicar l'encàrrec, del qual ja eren coneixedores les empreses gràcies a la intermediació inicial d'Aitor Sampere, llavors director creatiu d'Òmnium Cultural; per això li va facilitar directament un USB amb els arxius a redimensionar.

Sampere ha comparegut aquest dijous com a testimoni al jutjat i s'ha limitat a desvincular a Òmnium de les campanyes del referèndum.

Segons consta en l'informe de l'Institut Armat, Sampere va realitzar una comanda en nom d'Òmnium a través d'un correu electrònic en què sol·licitava un pressupost inicial de tot el material publicitari a diferents empreses: Marc Marti, Artyplan, Global Solutions 2014, Zukoy maig i Enquadernacions Rovira.

Dels correus electrònics intervinguts, els investigadors conclouen que Òmnium va realitzar una comanda de gairebé 1,3 milions de cartells i tríptics publicitaris del referèndum, la qual cosa tindria un cost de 61.879 euros entre la impressió i la distribució.