Pedro Sánchez inicia les visites a Macron, Juncker i Merkel per a un acord sobre la crisi migratòria

La crisi dels migrants enfronta els països europeus (Europa Press)

El president del Govern, Pedro Sánchez, inicia aquest dissabte a París la seva anunciada gira europea per tractar d'impulsar un acord que permeti posar en marxa una política comuna de migració i asil. Sánchez mantindrà un dinar de treball amb el president francès, Emmanuel Macron, a l'Elisi i després tots dos compareixeran en roda de premsa.

Serà el primer d'una sèrie de contactes previs al Consell Europeu dels dies 28 i 29, on els líders haurien de buscar un acord després de mesos d'enfrontament per la gestió de les fronteres i la reforma del reglament d'asil.

Sánchez té prevista una visita a Berlín, el 26 de juny, però abans d'això passarà el diumenge 24 per Brussel·les, on el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha convocat una cimera informal per tractar d'acostar posicions abans del Consell Europeu.

De fet, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha tractat de rebaixar les expectatives sobre aquesta cimera, recalcant que no hi haurà conclusions, només una reunió de treball. A ella estaven convocats originalment els líders de França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Grècia, Bulgària, Àustria i Malta, i també s'han sumat Bèlgica, Països Baixos, Croàcia, Eslovènia, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Luxemburg.

La portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, ha defensat aquest divendres que el "catalitzador" d'aquesta reunió va ser la decisió de Pedro Sánchez d'acollir a Espanya el vaixell Aquarius, amb 630 migrants a bord, després que tant Itàlia com Malta li tanquessin seus ports.

L'Executiu de Sánchez considera que aquesta decisió ha estat un toc d'alerta que obligarà els països membres a abordar seriosament el tema de la política migratòria i no deixar-lo passar com un tema més de l'agenda.

De fet, el Govern espanyol ha evitat carregar les tintes contra Itàlia, perquè entén que la gestió de les fronteres exteriors ha de ser comú i no deixar tota la responsabilitat en mans del país fronterer de torn.

No obstant això, la discussió no ha fet més que començar i la cancellera alemanya està sota la pressió de la CSU, el partit 'germà' a Baviera de la CDU, que li ha donat un termini de 15 dies per arribar a un acord europeu.

TANCAMENT DE FRONTERES I CENTRES DE MIGRANTS

Per la seva banda, la presidència búlgara de la UE proposarà aquest diumenge el tancament immediat de les fronteres exteriors als migrants i la creació de centres especialitzats per a ells fora de les fronteres europees. La seva esperança és frenar les preocupacions de l'anomenat grup de Visegrad --Hungría, Polònia, Eslovàquia i República Txeca--, que s'oposa al repartiment de refugiats obligatori a la UE.

La creació d'aquests centres de migrants o "plataformes de desembarcament", una idea llançada per Àustria, Dinamarca i Països Baixos promet ser un altre aspecte contenciós.

El Govern espanyol, per boca del ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, s'ha mostrat disposat a estudiar els centres de migrants, argumentant que, en funció de qui els gestioni i quines garanties tinguin, poden contribuir a evitar que les persones "es facin a la mar ".

L'esborrany que els líders europeus tindran sobre la taula en el Consell Europeu parla de crear aquests centres per als quals són rescatats al mar, en cooperació amb l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM)

El seu objectiu és que aquestes plataformes permeten classificar ràpidament a les persones com a "migrants econòmics" o persones amb "necessitat de protecció internacional" i, a més, "reduir l'incentiu de embarcar-se en viatges perillosos".

A Espanya, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha instat el Govern a oposar-se a aquesta possibilitat, per considerar-la "una mesura insolidària i contrària al dret humanitari".