El Diplocat nega una previsió de despeses per a observadors però admet pagaments a visitants internacionals

|

Urna referèndum octubre ep

Urna del referèndum il·legal de l'1-O (Europa Press)


L'exsecretari general del Diplocat Albert Royo va reconèixer davant del jutge pagaments a convidats internacionals que van estar a Catalunya amb motiu del referèndum independentista de l'1 d'octubre, però va assegurar que es tractava de "visitants" i no d'observadors electorals que "estaven interessats" en presenciar la jornada i "conèixer de primera mà el procés", pel que la seva presència va ser iniciativa d'ells mateixos.


"Res té a veure amb una observació electoral. Visitants internacionals són des de polítics a gent del món de l'empresa, del món de la cultura, joves líders que participen en una visita per conèixer una realitat de primera mà", va explicar Royo dimarts passat en la seva declaració com a imputat, a la qual ha tingut accés Europa Press, davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.


Segons l'exdirectiu, la majoria d'aquests "visitants" van ser "diputats estrangers que tenien interès a estar al setembre, uns dies abans del referèndum, per la situació política" d'aquell moment, que va definir com "delicada". "Estaven interessats en ser aquí i conèixer de primera mà", ha insistit.


Royo, que només va contestar a les preguntes del seu advocat durant l'interrogatori, ha remarcat que aquesta presència de personalitats estrangeres "per a res" tenia a veure amb la legitimació internacional de la votació. De fet, ha comparat aquestes visites amb les que també, va assegurar, hi va haver a la consulta del 9 de novembre de al 2014 o les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015.


Així, a la pregunta de si va tenir alguna participació en la contractació d'observadors, Royo va contestar que "en absolut" i que "per a res" estava en les "funcions del Diplocat l'organització de l'1-O. No obstant això, després va reconèixer que el Diplocat es va fer càrrec dels costos: "És el mateix protocol sempre. Es cobreix el cost del viatge i estada en alguns casos; en altres casos ens van dir que no calia".


MÉS DE 270.000 EUROS EN OBSERVADORS PER AL 1-O


En el sumari de la causa que investiga el jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, el nom de Royo va aparèixer després dels registres de la Guàrdia Civil el 20 de setembre. En un disc dur intervingut a la seu de la Vicepresidència de la Generalitat es van trobar anotacions sobre les despeses generades en els processos electorals de 2012 i 2015, comparats amb un pressupost del procés electoral de 2017, és a dir, el referèndum.


A la cel·la corresponent a 2017, segons l'informe de l'Institut Armat, recull la quantitat de 50.000 euros per a observadors electorals, "amb el que es pot concloure que aquesta despesa estava previst per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre".


Gairebé dos mesos després, la Guàrdia Civil es va presentar a la seu del Diplocat, on va sol·licitar la quantificació dels costos assumits en relació amb el referèndum. D'aquesta registre, els investigadors van concloure que entre vols, reserves d'hotels i actes es van destinar a més de 40 observadors internacionals gairebé 40.600 euros.


L'Institut Armat s'afegeix a aquesta quantitat 112.993 euros que van ser abonats directament als integrants del grup d'experts d'Helena Catt, una consultora internacional del Regne Unit. Els investigadors van acreditar també dos pagaments a The Hague Centre for Strategic Studies que van sumar 119.700 euros, deixant pendents de pagament altres 47.000. Totes aquestes quantitats llancen un total de més de 273.000 euros.


Aquest centre va ser contractat per la Delegació de la Generalitat a Brussel·les, que el 2017 estava dirigida per Amadeu Altafaj. Aquest també va declarar en qualitat de investigat el passat dimarts i en l'interrogatori va justificar el conveni per la necessitat de fer un "informe estratègic" sobre riscos en seguretat i el context internacional, tant a la UE com els nous desafiaments a la resta del món.


UN PLA ESTRATÈGIC DESFASAT NO VINCULAT A L'1-O


Segons Altafaj, a la Conselleria d'Exteriors que dirigia Raül Romeva va haver "discussions" a mitjans de 2017 per adequar el "pla estratègic" a seguir, perquè el que hi havia estava "desfasat". Per tant, va negar que l'informe estigués vinculat a l'1-O i al procés independentista català.


El exdelegat a Brussel·les, que també va contestar únicament a les preguntes del seu advocat, va aprofitar per recordar que "totes" les comunitats autònomes estan representades davant la UE, encara que va admetre que Catalunya "sempre ha tingut una acció exterior molt potent".


Així, va al·legar que la contractació de The Hague Centre for Strategic Studies es va deure al fet que la Conselleria d'Exteriors buscava una "entitat capacitada" per realitzar l'esmentat informe, ja que l'entitat està "molt preparada per orientar i per desenvolupar un model, que és el que van començar a fer".


A la pregunta de si en algun moment va pensar que aquest encàrrec podia ser "incorrecte o il·legal", Altafaj va respondre que no i que, de fet, li semblava que estava "en línia amb tots els debats que hi havia en aquell moment en l'escena internacional , però sobretot a la UE".


El exdelegat català a Brussel·les va explicar que el contracte amb el The Hague Centre for Strategic Studies estipulava que el pagament per l'elaboració de l'informe es realitzaria en tres mensualitats.


"Lamentablement, el resultat avui no ho podem verificar i crec que és una llàstima, sincerament. Si no hi hagués hagut el 155 i la seva aplicació, tindríem el resultat d'aquest treball finalitzat", ha lamentat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH