dilluns, 23 de novembre de 2020

L'Audiència Nacional segueix investigant els atemptats a Barcelona i Cambrils un any després

|

Atemptat rambla ofrena floral


Un any després que una cèl·lula gihadista ataqués els centenars de persones que passejaven per la Rambla de Barcelona la tarda del 17 d'agost i, passades unes hores, pel passeig marítim de Cambrils (Tarragona), l'Audiència Nacional continua investigant activament aquests atemptats, reivindicats pel Daesh, que van deixar en total 16 víctimes mortals i més de 300 ferits de diverses nacionalitats.


Actualment, tres persones es troben en presó preventiva per la seva presumpta participació en els fets: el que va llogar la furgoneta utilitzada en l'atropellament massiu a Barcelona; un ferit a la casa que va saltar pels aires en la qual s'estava preparant l'acció terrorista; i una altra persona vinculada amb la compra del material explosiu.


La resta dels membres del grup gihadista van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra a Cambrils o morir la nit anterior a l'explosió d'un habitatge a Alcanar (Tarragona).


El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que va aixecar a finals del mes de juliol part del sumari de la causa, segueix indagant en els fets. Segons les últimes diligències conegudes, el magistrat va demanar el passat mes de juny informació per conèixer si els jihadistes es van finançar amb 'microcrèdits' i al febrer va posar sota vigilància a persones properes a la cèl·lula, com a germà de l'autor dels atropellaments per comprar un disfressa de policia.


ELS FETS


Sobre les 16.30 hores del 17 d'agost, una furgoneta blanca, amb el logotip d'una empresa de lloguer, va recórrer més de 500 metres causant el pànic entre els vianants que en aquell moment es trobaven al passeig situat al centre de la ciutat comtal. En aquest moment, 13 persones van perdre la vida i altres centenars van resultar ferits, fins i tot de gravetat, de tal manera que una d'elles va morir després a l'hospital.


L'alarma va tornar a saltar la matinada del 18 d'agost quan un cotxe amb cinc persones al seu interior, amb cinturons d'explosius falsos i armats amb ganivets i destrals, esquiven un control policial i van aconseguir entrar al passeig marítim de Cambrils.


Després d'obrir foc contra ells, el vehicle bolca i els seus ocupants surten d'ell tractant d'apunyalar als transeünts, matant a una dona.


Un agent aconsegueix abatre a quatre dels terroristes i el cinquè mor després de resultar ferit. Es tracta de Moussa Oukabir, Omar i Mohamed Hychamy, Said Aalla i Houssaine Abouyaaquob, qui portaven amb si un mocador vermell -com també van fer els jihadistes dels atemptats de París- en honor al conegut com el "guerrer del mocador vermell", Abu Dujana , coetani del profeta Mahoma, que es cobria el cap amb aquesta peça abans d'entrar en combat, tal com expliquen els investigadors en un dels seus informes.


LA FURGONETA

La furgoneta de la Rambla anava conduïda per Youness Abouyaaquob, qui va aconseguir escapar a peu del centre de Barcelona, tot i la 'operació Gàbia' que la policia havia activat per trobar els autors de l'atemptat. No obstant això, Abouyaaquob va robar un cotxe per continuar amb la seva fugida, apunyalant i assassinant abans a Pau Pérez, propietari del vehicle.


Aquest terrorista va estar en crida i cerca durant quatre dies fins que finalment els Mossos el van trobar amagat entre unes vinyes entre properes a Subirats (Barcelona). Va ser abatut després que mostrés un cinturó d'explosius, que també va resultar ser simulat.


Després de conèixer-pels mitjans de comunicació l'atemptat i difondre les fotografies dels sospitosos, Driss Oukabir es va presentar a la comissaria de la policia autonòmica de Ripoll (Girona) per exculpar-dels fets al·legant que el seu germà Moussa s'havia portat la seva documentació un dia abans. Una versió que va modificar quan va declarar davant el magistrat de l'Audiència Nacional, a qui va explicar que havia llogat la furgoneta utilitzada a la ciutat comtal perquè el seu germà fes una mudança, desentenent després d'ella.


El jutge no el va creure i el 22 d'agost de 2017 va acordar la seva presó provisional com a un dels presumptes autors dels atemptats.


A més, a principis d'aquest mes, dos testimonis protegits van relatar al magistrat indicis sobre el paper clau que aquest investigat tenia a la cèl·lula gihadista.


ALCANAR


Andreu també va enviar a la presó a Mohamed Houli Chemlal, que va resultar ferit en l'explosió d'un habitatge la nit anterior a Alcanar (Tarragona) i al setembre de l'any passat a Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs (Castelló) per la seva relació amb la compra i el trasllat del material amb el es va fabricar l'explosiu conegut com a 'mare de Satanàs' i que es pretenia emprar per atemptar a Barcelona.


La casa de la urbanització de Montecarlo va saltar pels aires cap a les 23.00 hores del 16 d'agost, frustrant el planejat inicialment per la cèl·lula gihadista: atacar llocs com la Sagrada Família, l'estadi del Camp Nou, festivals de música i discoteques, segons les indagacions fins ara realitzades i que apareixen en el sumari de la causa. La intenció era repetir el que ha passat al novembre de 2015 a París.


Els investigadors van trobar entre la runa d'aquest habitatge més de 200 quilograms de triperòxid de triacetona (TATP) -la 'mare de Satán'-, més de cent bombones de butà, 19 granades de mà improvisades i un cinturó bomba a punt per detonar. En aquesta explosió van morir dos membres de la cèl·lula gihadista: l'imam Abdelbaki És Satty -considerat el 'cervell' dels atemptats- i Youssef Aalla.


L'IMAM


Els presumptes autors dels atemptats que van declarar davant el jutge ja van responsabilitzar al religiós dels actes terroristes. També ho van fer davant els Mossos d'Esquadra els seus familiars: "Tota la culpa era seva", va assegurar la germana de Driss i de Moussa Oukabir, destacant que els seus sermons eren radicals i que "parlava obertament, per l'altaveu, de la lluita armada "i deia que" s'havia de matar els infidels i que la jihad s'havia de fer sense demanar res a canvi".


Altres familiars dels investigats van ressaltar que havien percebut que alguns dels investigats havien canviat el seu comportament a l'hora de vestir, de seguir la religió, en la forma de parlar, fins i tot en el seu tracte amb dones, des que va arribar Es Satty a Ripoll, i sobretot durant l'estiu de 2017.


De fet, han assenyalat que Youssef Aalla va ser el primer de tot el grup que es va radicalitzar, ja que va deixar de dir paraules malsonants i es va convertir en una "persona freda".


En la causa hi ha més investigats, tot i que no han estat detinguts o no han ingressat a la presó, com és el cas de Mohamed Aalla, propietari del cotxe que va atemptar a Cambrils; i el gerent del locutori de Ripoll, Salh el Karib, que van quedar en llibertat després de comparèixer davant del jutge de l'Audiència Nacional.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH