CaixaBank ha contribuït amb 4.300 milions a la solució de la crisi

|

Caixabank seu ep


El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat que l'entitat que dirigeix no ha costat diners públics al contribuent, sinó que ha contribuït a la solució de la crisi en més de 4.300 milions d'euros a través d'aportacions al Fons de Garantia de dipòsits (FDG), al Fons Únic de Resolució (FUR), el repagament de les preferents de banca cívica i la inversió en Sareb.


Durant la seva intervenció inicial davant la Comissió d'investigació del Congrés relativa a la crisi financera d'Espanya i el programa d'assistència, el primer executiu de l'entitat catalana ha precisat que la forma menys "costosa" de resoldre un banc és acordar la venda dels seus actius i passius, o la major part dels mateixos, a una altra entitat.


També subratlla com a element clau la seguretat jurídica per al comprador: "És prioritari desenvolupar legislació que alliberi de responsabilitats heretades al comprador d'un banc en procés de resolució".


Per Gortázar, és essencial que es millori el sistema de recuperació i resolució d'entitats, ja que considera "inacceptable" que els contribuents paguin la factura dels problemes del sector bancari, ja que aquests diners és difícil de recuperar.


"Hem d'evitar que una cosa així pugui repetir-se", ha postil·lat el banquer, explicant que aquest tipus de rescats provoca a més un "gran" mal a la reputació del sector, perjudicant no només els bancs rescatats que van ser responsables, sinó a totes les entitats que no van necessitar ajudes i fins i tot van aportar "molt" diners dels seus balanços per contribuir a posar una solució.


gonzalo cortazar 2


No obstant, ha precisat que la naturalesa apalancada i interconnectada de la banca fa que la insolvència d'una entitat, sempre que tingui una mida rellevant, tindrà sempre efectes "molt negatius" més enllà de les pèrdues que puguin patir els accionistes i els creditors.


"La fallida i la liquidació d'un banc no només destrueix ocupació, sinó també afecta els seus clients, aquells que han rebut préstecs i els seus dipositants (...). La naturalesa sistèmica de la banca no canviarà en les properes dècades i no és realista planificar sobre una altra base", ha afegit.


Totes les entitats subjectes a resolució d'emetre una quantitat suficient de passius, denominat requeriment MREL. "Sent una solució molt positiva, té dos grans inconvenients", ha indicat.


Gortázar opina que el cost d'emetre passius MREL pot ser "molt elevat" en funció del banc emissor, la mida i rating i les condicions de mercat.


A més, considera que no hi ha previst en aquest moment un mecanisme de liquiditat vàlid per donar suport a una entitat en règim de resolució.


FUGA DE DIPÒSITS


"Per molt que una entitat en crisi recuperi la seva solvència patrimonial, la fugida de dipòsits continuarà si la seva liquiditat està en qüestió, portant de nou a una situació d'insolvència a l'entitat rescatada", ha dit.


Així, el primer executiu de CaixaBank ha indicat que, o s'aprova un mecanisme de liquiditat europeu per a bancs en resolució com s'estaria plantejant per al Consell Europeu de desembre, o tots els costos de finançar el MREL seran "en va", ja que el mecanisme actual "no funciona".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH