Espanya recrimina a Bèlgica el seu suport a l'independentisme

 

El Govern central ha enviat una carta al president del Parlament flamenc, Jan Peumans, per recrminar el seu suport a l'independentisme català.

En la missiva, l'Executiu lamenta que la Cambra belga hagi "insultat a un país amic" per donar suport als líders catalans independentistes i ha recordat que exdirigents com Carme Forcadell no estan detinguts "per les seves opinions" sinó "per la presumpta comissió de delictes molt greus"com la rebel·lió o la sedició.

El passat 20 de setembre, el Govern de Sánchez va convocar l'ambaixador belga per expressar-li el seu malestar per una carta enviada per Peumans a Forcadell i en la qual es posava en qüestió la democràcia espanyola. En aquesta reunió, el Govern central va lliurar a l'ambaixador una còpia d'una carta que també ha fet arribar al Ministeri d'Exteriors belga.

A la carta de protesta, l'encarregat de negocis espanyol a Brussel·les, Jorge Novitoli Marín, ha dit estar "molt negativament" sorprès per les paraules de Peumans, difoses en xarxes socials per un eurodiputat del partit Nou Democràcia Flamenca (NVA).

Novitoli ha entès que Peumans li vulgui "transmetre els seus millors desitjos" a una persones que "està travessant un moment complicat" i ha dit que és "lliure" d'opinar el que consideri sobre Catalunya, però creu que ha traspassat una línia vermella.

"UN GEST INAMISTOSO"

"Que un responsable polític d'una regió d'un país de la UE es manifesti des del seu lloc institucional insultant a un país amic i aliat com és Espanya en afirmar que no compleix els requisits per formar part de la UE i faltant a la veritat, és no ja un gest 'inamistoso', sinó francament hostil ", ha afegit.

A Espanya, ha explicat el diplomàtic espanyol, Forcadell i qualsevol altre ciutadà "poden tenir les opinions que desitgin respecte de qualsevol qüestió política".

Així, ha assenyalat que, en contra del que critica Peumans en la seva carta a l'expresidenta del Parlament, "cap autoritat judicial espanyola ha ordenat la detenció de ningú per les seves opinions, sinó per la presumpta comissió de delictes molt greus tipificats en el Codi Penal, com ara la rebel·lió o la sedició ".