Artur Mas sobre els diners públics per al 9N: "No em correspon a mi conèixer la tècnica pressupostària"

 

Rigau, Ortega, Mas, Torra, Aragonès i Homs aquest dimarts a la Generalitat.

Aquest dimecres 10 d'octubre ha arrencat el judici contra Artur Mas per les despeses públiques amb que es va sufragar el simulacre de consulta del 9N.

L'expresident català no és l'únic a asseure's en la banqueta. La exvicepresidente Joana Ortega; el exconseller de presidència, Francesc Homs; i la exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també han de rendir comptes sobre les despeses en la consulta illegal.

El Tribunal de Comptes ha de dirimir si el 9 de novembre de 2014 el Govern va incórrer en algun tipus de responsabilitat comptable per l'ocupació de fons públics.

Tant Mas, com Ortega, Homs i Rigau ja van ser enjudiciats per l'organització del 9N, si ben Homs és l'únic que ha complert la condemna, dictada pel Suprem donada la seva condició d'aforat, i la resta estan pendents que aquesta sigui ferma.

Artur Mas defensa que els portàtils del 9N eren per a Ensenyament i veu "irrellevant" la partida amb que es van comprar

2,8 MILIONS SÓN "IRRELLEVANTS"

Mes ha defensat en el judici per la seva responsabilitat comptable en l'organització de la consulta sobiranista que els ordinadors portàtils que es van utilitzar en les taules electorals eren per a les escoles catalanes.

A més, considera que és "irrellevant" que els 2,8 milions d'euros amb els quals es van adquirir haguessin estat prèviament consignats en la partida per al referèndum que va anullar el Tribunal Constitucional.

Mes ha defensat la "normalitat" del procediment amb el qual es van sufragar les despeses del 9N, especialment la partida destinada a gairebé 7.000 ordinadors portàtils, tants com a punts de votació es van habilitar.

A preguntes del lletrat de SCC, ha afirmat que "els ordinadors anaven al sistema educatiu català per a les necessitats educatives del sistema" i "a partir d'aquí, ja estan en ús de l'Administració i si l'Administració considera que puntualment i sense perjudici per a les escoles i els mestres es poden usar puntualment, doncs es pot".

Sobre el fet que es paguessin amb 2,8 milions d'euros que el seu govern havia bolcat al fons de contingència des de la partida de cinc milions amb la qual preveien sufragar una consulta prèvia que va ser anullada pel Tribunal Constitucional, Mas ha incidit que és "irrellevant" i que, en tot cas, controlar aquest detall no estava en les seves funcions.

"Una vegada vostè ha fet una modificació de partida, els diners no queda en una partida concreta per a una finalitat específica, o va a una altra partida o a un fons de contingència que serveix per atendre prioritats a criteri del Govern. Imagino, encara que com a president de la Generalitat no entrava aquí, que es va fer així", ha assenyalat, per afegir després: "No conec la tècnica pressupostària i no em correspon a mi conèixer-la".

En aquesta línia, ha argumentat que habilitar el pressupost necessari per a l'arrendament dels ordinadors dies abans de la consulta respon a "una forma normal de funcionar de l'administració" i és només una més de les 1.414 modificacions pressupostàries per import d'1.250 milions d'euros que es van fer, segons ha dit, en 2014.

VILAJOANA, GENOVÈS, BERTRÁN

Al costat d'ells, són jutjats per la seva responsabilitat comptable en el finançament d'aquella consulta el exasesor del president, Jordi Vilajoana, el exdirector general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès; la exdirectora de Serveis de Governació Josefina Valls, el sotsdirector de Serveis de Governació, Lluis Bertrán; el director del DOGC, Jaume Domingo, i la directora de Serveis de Presidència, Teresa Prohías.

El judici tindrà lloc un any després que el Tribunal de Comptes imposés una fiança total de 5.251.948,17 euros per garantir que es reintegri a les arques públiques els diners gastats en aquella consulta declarada il·legal.

QUÈ FA EL TRIBUNAL DE COMPTES?

El Tribunal de Comptes va dividir el cost que considera que va suposar la celebració del 9N en diversos blocs per calcular aquesta quantitat i va concloure que Artur Mas figurava en tots ells.

Aquesta instància s'encarrega de la jurisdicció comptable, és a dir, els comptes que han de retre els que recaptin, intervinguin, administrin, custodiïn, manegin o utilitzin béns, cabals o efectes públics.

El seu àmbit d'actuació és compatible amb l'actuació de la jurisdicció penal i si els fets acabessin sent constitutius de delicte, seria el Tribunal de Comptes qui fixés la responsabilitat civil pels mateixos.