Un exdirigent de Caixa Catalunya justifica apujar sous a la direcció davant la crisi

L'exvicepresident segon de Caixa Catalunya Antoni Llardén, que va ser conseller de 2004 a 2010, ha declarat com a acusat en el judici pels sous presumptament desproporcionats de l'entitat i ha justificat la pujada salarial a directius per mantenir una direcció "potent" que afrontés la crisi econòmica i la fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona.

En declarar aquest dimecres a la Secció 8 de l'Audiència de Barcelona, ha dit que la decisió del consell d'administració del 19 de gener de 2010 -única decisió per la qual ell està acusat- que va pujar al salari fix i variable de l'exdirector Adolf Todó del 35 al 50% i l'exdirector adjunt Jaume Massana del 35 al 45% va ser "raonada i no arbitrària".

Ha detallat que es va fer en base a un informe de la consultora Hay Group que es va usar com "un informe de referència de reconegut prestigi que deixava molt clar l'anàlisi": fixava la mitjana de la retribució a l'alta direcció del sector financer (bancs i caixes) en 800.000 euros per a 2010, i en base a aquestes xifres es va determinar pujar de mica en mica els sous dels directius de Caixa Catalunya.

Llardén, actual president executiu d'Enagás, ha precisat que, si l'informe de Hay Group hagués fixat un altre criteri salarial per a l'equip directiu, s'hagués seguit: "No estàvem emetent una opinió personal".

En preguntar el fiscal Fernando Maldonado per què es van pujar sous en un context complicat per a l'entitat, quan el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) estava a punt d'aportar 1.250 milions d'euros, ha respost que precisament es va fer per "mantenir al timó un equip directiu potent "que pogués afrontar la fusió i la crisi econòmica.

L'exconseller, que també formava part de la comissió de retribucions, ha contestat al fiscal que la principal idea del consell d'administració de l'entitat en 2010 era sortir d'"una situació difícil", al trobar-se enmig d'una crisi econòmica terrible per a tots, no només per a Caixa Catalunya, i que preveia poder retornar al Frob el préstec de 1.250 milions, encara que finalment no va ser així.