L'any que passarà a la història de Catalunya
El panorama polític català i, per tant, espanyol, ha patit profundes transformacions en dotze mesos.
El panorama polític català i, per tant, espanyol, ha patit profunds canvis en tan sols un any amb motiu del Procés. Des que l'1 d'octubre es va realitzar el referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya i posteriorment es va aplicar per primera vegada l'article 155 de la Constitució, setmana a setmana hi ha hagut nous episodis propis d'un serial de televisió, amb fuites i líders polítics en presó.
Les eleccions catalanes de desembre de 2017 van donar també un resultat inèdit: guanyava Ciutadans, encara que també perquè JxC i ERC van decidir aquesta vegada no presentar-se junts.
Aconseguir tenir un president de la Generalitat va ser un joc de malabars fins que finalment es va votar Quim Torra en un quart intent de tenir aquesta figura.
Per la seva banda, Pedro Sánchez havia promès que tornava a liderar el PSOE per fer fora l'aleshores president del Govern central, Mariano Rajoy, i així ho va fer en la moció de censura de l'1 de juny.
Sánchez apostava pel diàleg amb Catalunya i no reeditar el 155, mentre que Partit Popular i Ciutadans insisteixen que aquest article segueix sent necessari a Catalunya, on consideren que pràcticament s'ha donat un cop d'estat per part de la cúpula sobiranista.
L'intent de Pedro Sánchez d'aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) amb el suport d'ERC i JxC s'esvaeix després de la decisió de l'Advocacia de l'Estat de demanar anys de presó per sedició i malversació als líders sobiranistes que es troben ja en presó preventiva des de fa un any.
PUIGDEMONT
Per la seva banda, l'expresident Carles Puigdemont segueix la partida des de Brussel·les. Va fugir per no ser jutjat a Espanya i no va poder ser reelegit president de la Generalitat. Al qui dóna més de com continuar el joc, va sorprendre amb la creació d'una nova plataforma, La Crida per la República, que se suma a una de les iniciatives sobiranistes de crear fòrums i entitats que busquen enfortir les tesis independentistes.
Mentrestant, a la ciutat de Barcelona apareixia també un nou protagonista: l'exprimer ministre Manuel Valls, que busca arrabassar-li l'alcaldia a Ada Colau, una alcaldessa que ha perdut força en Podem amb la sortida de Xavier Domènech.
En definitiva, un panorama polític que poc té a veure amb dotze mesos abans, amb Puigdemont a Catalunya, Rajoy a la Moncloa i la cúpula sobiranista dissenyant al carrer i els despatxos una estratègia per aconseguir la independència.
Escriu el teu comentari