L'Audiència Nacional anul·la el sindicat de prostitutes

 

La Sala del Social de l'Audiència Nacional ha declarat la nul·litat dels estatuts del sindicat de treballadores sexuals OTRAS, en considerar que "no resulta admissible que l'àmbit d'actuació d'un sindicat comprengui activitats que per la seva naturalesa no poden ser objecte d'un contracte de treball vàlid com és la prostitució per compte d'altri".

En una sentència, la Sala estima parcialment les demandes presentades per la Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones i la Plataforma 8 de Març de Sevilla, a les quals es va adherir el ministeri fiscal, que va sostenir en la vista que l'àmbit funcional que s'expressava en els estatuts impugnats resultava fraudulent doncs suposava el reconeixement de la laboralitat de la prostitució exercida per compte d'altri, el que implicaria, al seu torn, reconèixer com lícita l'activitat del proxenetisme, que es troba tipificada en el Codi Penal.

Per la seva banda, la representació del sindicat OTRAS defensava que el seu àmbit funcional era el de "activitats relacionades amb el treball sexual en tots els vessants", a més de la prostitució, el que incloïa activitats com les realitzades pels treballadors del alterne, els ballarins eròtics, els actors porno i els centres de massatge.

Analitzada la situació, els magistrats sostenen que no resulta possible d'acord al nostre dret la celebració d'un contracte de treball que tinguin per objecte la prostitució per compte aliè, és a dir, "un contracte en virtut del qual el treballador assumeixi l'obligació de mantenir relacions sexuals que li indiqui l'empresari amb les persones que aquest determini a canvi d'una remuneració ". El contracte que així se celebri "s'ha de reputar nul", afegeixen.

El Tribunal explica, que tal com ha reconegut el sindicat demandat, en els seus estatuts s'inclouen "les activitats relacionades amb el treball sexual en tots els vessants", el que comprèn tant les activitats del alterne, com l'exercici de la prostitució sota el àmbit organicista i rector d'un tercer "la qual cosa com s'ha dit no és un objecte vàlid en el marc d'un contracte de treball".

"Des del moment en què el precepte estatutari no exclou aquests serveis del seu àmbit funcional, la il·legalitat del mateix resulta manifesta doncs, com ha posat de manifest el Ministeri Fiscal, les conseqüències de la seva admissió resultarien totalment contràries a l'ordenament jurídic", sosté la sentència.

RAONS

Les raons d'aquesta il·legalitat es basen, subratlla el tribunal, que "suposaria donar caràcter laboral a una relació contractual amb objecte il·lícit i admetre que el proxenetisme -activitat que l'Estat s'ha compromès internacionalment a erradicar- és una activitat lícita, a més de que seria com admetre, al seu torn, el dret dels proxenetes a crear associacions patronals amb què negociar condicions de treball i enfront de les que es poguessin adoptar mesures de conflicte col·lectiu", una possibilitat, afegeixen els jutges, que descarta expressament el Tribunal Suprem.

Els magistrats argumenten igualment d'admetre els estatuts suposaria també assumir que, de forma col·lectiva, l'organització demandada i els proxenetes i les seves associacions puguin negociar les condicions en què ha de ser desenvolupada l'activitat de les persones ocupades en la prostitució, disposant per a això de forma col·lectiva, d'un dret de naturalesa personalíssima com és la llibertat sexual, entenent per tal el dret de tota persona de decidir amb quina persona determinada es vol mantenir una relació sexual, en quin moment i el tipus de pràctica o pràctiques que aquesta relació ha de consistir".

Per tot això, la Sala del Social de l'Audiència Nacional declara la nul·litat del precepte estatutari on es determina l'àmbit d'actuació del sindicat, el que porta aparellada, diu el Tribunal, la nul·litat dels estatuts en el seu conjunt.

La sentència, contra la qual cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, rebutja pronunciar-se sobre la sol·licitud de les demandants perquè es declarés la dissolució del sindicat ja que aquesta pretensió havia de tramitar-se en un procediment diferent, tal com estableix la llei reguladora de la jurisdicció social.