Confirmada la condemna de nou anys de presó per abús sexual a La Manada

|

la Rajada


El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la condemna de nou anys de presó, per un delicte continuat d'abús sexual amb prevalença, imposada l'abril passat per la Secció Segona de l'Audiència de Navarra als cinc membres de la Manada . La sentència pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.


El ple de la Sala civil i Penal del TSJN descarta que els membres de la Manada actuessin amb violència o intimidació contra la víctima i considera que, si bé els condemnats "van aprofitar" la situació de "palesa inferioritat" de la jove, no van realitzar un "acte exprés de força".


La Sala assenyala que la jurisprudència estableix que "la violència ha d'entendre's, igual que en el conjunt del Codi Penal, com a ocupació de força física suficient per coartar la voluntat de la víctima, sense necessitat que sigui objectivament irresistible, i sense exigir tampoc que la víctima es resistís efectivament i equival a acometiment, coacció física o imposició material".


"En el present cas, la violència està expressament exclosa en el relat de fets. En el desenvolupament de l'acció contrària a la llibertat sexual de la denunciant, la sentència d'instància no identifica cap acte exprés de força pels acusats per aconseguir els seus propòsits, per més que alguna de les seves frases pogués ser equívoca, com quan es refereix agarrar-la del pèl i rodejar-li el coll", exposa la Sala.


Segons continua assenyalant, citant al Suprem, "agarrar-la del cabell, d'un braç, de l'esquena; més enllà d'aquesta frase, no explicita cap comportament en l'acusat que expressi violència". Afegeix, també citant al Suprem, que "agarrar dels braços amb fermesa, sense arribar a pegar-li ni a sotmetre-la són circumstàncies conseqüència de la pròpia dinàmica comisiva de l'autor".


El ple de la Sala civil i Penal del TSJN, integrat pels magistrats Joaquín Cristóbal Galve Sauras (president), Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo, Miguel Ángel Abárzuza Gil i José Antonio Álvarez Caperochipi (ponent), estima un dels motius dels recursos, en concret respecte de l'absolució dels inculpats del delicte contra la intimitat, per l'enregistrament parcial dels fets.


Així, el TSJN ordena a la Secció Segona de l'Audiència, que no va entrar a valorar aquest delicte, que una vegada sigui ferma la present resolució dicti una nova sentència sobre el delicte contra la intimitat imputat.


Segons ha informat el TSJN, la sentència de la Sala civil i Penal compta amb un vot particular formulat per dos dels cinc magistrats, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, que estimen que caldria condemnar als cinc processaments per un delicte continuat d'agressió sexual, en apreciar l'existència d'intimidació, a sengles penes de 14 anys, 3 mesos i un dia.


A un dels cinc acusats, Antonio Manuel Guerrero, li consideren, a més, responsable d'un delicte de robatori amb intimidació, pel qual haurien d'imposar-li 2 anys més de presó en lloc dels 900 euros de multa fixats per l'Audiència, per un delicte lleu de furt, per llevar-li el mòbil a la denunciant.


La Sala, per unanimitat, desestima la resta dels recursos plantejats pels acusats i, en essència, ratifica la decisió de l'Audiència Provincial de donar versemblança a la declaració de la denunciant, principal prova de càrrec.


RELACIONS SEXUALS SENSE EL CONSENTIMENT DE LA VÍCTIMA


En suma, el Tribunal Superior de Justícia manté que les relacions sexuals jutjades van ser dutes a terme pels processaments sense el lliure consentiment de la víctima, segons explica el TSJN.

Pel que fa a la qualificació jurídica dels fets jutjats, la Sala, per majoria, desestima els recursos de les acusacions. Així, confirma la qualificació d'aquestes accions com a abús sexual continuat, doncs, d'un costat, el relat dels fets provats de la sentència recorreguda exclou expressament la violència, assenyala el Tribunal.


Així mateix, segons el parer de la majoria del Tribunal, és dubtosa la concurrència de la intimidació, necessària per qualificar aquelles accions com a agressió sexual o violació, ja que els fets provats de la sentència de l'Audiència, als quals la Sala ha d'atenir-se en aquests recursos, no recullen la imprescindible acció intimidatòria o amenaça dels processaments, expressa o tàcita. "El rellevant és el contingut de l'acció intimidatòria duta a terme pel subjecte actiu, més que la reacció de la víctima enfront d'aquella", expressa la Sala.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH