Els antibiòtics ja causen més morts que els accidents de trànsit

 

A Espanya moren vuit vegades més persones per la resistència a antibiòtics que per accidents de trànsit, segons han alertat la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), la Societat Espanyola de Medicina Preventiva , Salut Pública i Higiene, el Fòrum Espanyol de Pacients, l'Aliança General de Pacients i la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.

Aquestes associacions s'han pronunciat així amb motiu de la publicació d'un document de consens que han realitzat amb les conclusions obtingudes en el I Fòrum Multidisciplinar sobre Resistències bacterianes, celebrat el passat 22 d'octubre de 2018 en el Congrés dels Diputats.

En el mateix, han recordat que Espanya, seguint les indicacions del Consell Europeu, va posar en marxa el 2014 el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics (PRAN), tot i que les infeccions per bacterianes multiresistents segueixen sent un dels "grans problemes" sanitaris de Espanya.

De fet, és el país a la "cap del món" en consum d'antibiòtics en humans "sense raó epidemiològica que ho justifiqui", i es troba entre els primers països d'Europa en infeccions per bacteris resistents als antimicrobians, incloses les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària. A més, l'Eurobaròmetre va revelar que els espanyols estan a la cua d'Europa en coneixement sobre la funció dels medicaments antibiòtics i com es prevenen les infeccions.

L'Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) ha publicat recentment les dades sobre vendes d'antibiòtics en animals en 30 països europeus corresponent al 2016, i Espanya se situa entre els països més consumidors d'antibiòtics en animals, juntament amb Xipre i Itàlia.

Entre les principals raons que afavoreixen el desenvolupament i la disseminació de bacteris multiresistents es troben l'ús injustificat i inadequat d'antimicrobians, tant en humans com en animals; la "deficient" aplicació de mesures higièniques en hospitals i centres sanitaris; el "dèficit" estructural de formació, de treball en equip i de recursos materials i humans necessaris per a combatre la problemàtica; i la disseminació global de bacteris multiresistents a través del turisme, el comerç globalitzat d'aliments contaminats i la migració d'aus.

"Hi ha un dèficit de formació professional i dels ciutadans sobre la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties infeccioses a Espanya que explica aquests resultats i la seva variabilitat. Tot i aquestes dades dramàtics, l'impacte clínic i econòmic i de les mancances i dèficit existents, les infeccions per bacteris multiresistents no ocupen un lloc destacat en la consciència col·lectiva, tampoc ocupen espai en els mitjans de comunicació generalistes, no preocupen la societat, no figuren com a tema prioritari en l'agenda política i no compten amb finançament a els pressupostos generals de l'Estat", han assenyalat les organitzacions.

PROPOSTES PER ACABAR AMB AQUEST "GREU" PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA

Per tot això, les organitzacions han avisat que fer front a aquest problema transversal que s'estén des de l'Atenció Primària fins als hospitals, només és possible amb equips multidisciplinars motivats per objectius comuns i dotats amb els recursos necessaris.

Així mateix, al seu parer, les solucions han de desenvolupar-se a diversos nivells que han d'estar estretament coordinats, cada un amb la implicació dels actors corresponents. El primer el professional, amb els equips multidisciplinaris de Control d'Infecció, els programes per al Diagnòstic Microbiològic Precoç i per a la Optimització de Antibiòtics (PROA), tant en Atenció Primària inclosos els Centres Sociosanitaris, com en els Hospitals i juntament amb la sanitat animal i ambiental.

El segon nivell és a nivell de ciutadans, amb campanyes liderades pels professionals sanitaris, les associacions de pacients i els mitjans públics de comunicació, dirigides a millorar la formació en les mesures per prevenir les infeccions i l'ús prudent dels antibiòtics. Tots dos, tal com han assenyalat les organitzacions, han d'estar coordinats a nivell nacional i territorial en el marc del PRAN i en línia amb el Pla Europeu de Lluita contra les Resistències de 2017.

"És urgent el finançament i implicació de l'Administració, a tots els nivells, per posar en pràctica de mesures efectives de prevenció de patologies infeccioses", han dit, per destacar la necessitat d'impulsar el nivell organitzatiu i de formació d'aquests equips multidisciplinaris liderats per especialistes, en medicina preventiva, microbiologia, farmàcia, malalties infeccioses i infermeria, tal com estableix la Unió Europea en el seu pla de lluita contra les resistències.

De la mateixa manera, han sol·licitat destinar recursos humans perquè els programes d'higiene i control de la infecció, de diagnòstic microbiològic precoç i d'optimització de l'ús dels antimicrobians, formin part de la tasca diària dels professionals de la salut; impulsar la recerca clínica i experimental relacionada amb aquests problemes; i disposar de sistemes d'informació transparents, amb els indicadors bàsics comuns i en temps real, que permetin conèixer la situació actualitzada, els avenços que es produeixin i la comparació per millorar.

"És necessari el finançament per incorporar les noves tecnologies per a la prevenció i control de les infeccions, per al diagnòstic microbiològic precoç, per a la preparació i administració més segura i eficaç dels antimicrobians i per a la incorporació dels nous antibiòtics actius enfront dels bacteris . Promoure campanyes socials, recolzades per les associacions de pacients i els mitjans de comunicació, per a la formació i educació de la població general sobre la prevenció d'infeccions, higiene, vacunació i ús prudent d'antibiòtics", han conclòs.