Llamazares, Cayo Lara i crítics d'IU retreuen a Iglesias i Garzón no saber frenar la dreta

Els excoordinadores federals d'IU Gaspar Llamazares i Cayo Lara i dirigents i càrrecs públics de la coalició d'esquerres, crítics amb la direcció d'Alberto Garzón, han llançat un manifest en el qual denuncien que ni la seva organització ni Podem han sabut fer front a l'avanç de la dreta i l'extrema dreta, per les seves "estèrils tacticismes a curt termini", els seus "promeses demagògiques" o els seus "misèries oportunistes".

En aquest escrit, que porta per títol 'Per una esquerra amb futur: fer que el necessari sigui possible', els signants constaten que s'ha obert un "cicle conservador tradicional", caracteritzat per l'avanç de l'extrema dreta, i defensen que " és urgent que l'esquerra i les forces progressistes inverteixin aquesta deriva abandonant els seus inèrcies, la seva confusió i la seva ambigüitat ".

"La confiança màgica en què el temps acabarà per donar-nos la raó, els discursos autocomplaents, les promeses simplistes i demagògiques i les misèries oportunistes són llastos que és imprescindible eliminar", avisen.

A més de Lara i Llamazares, signen el manifest membres de la direcció d'IU crítics amb Garzón com José Antonio García Rubio o l'eurodiputada Paloma López, del corrent '+ esquerra'; Tasio Oliver, del partit Esquerra Oberta, que lideren Llamazares i Montserrat Muñoz; el diputat valencià Ricardo Sixto, impulsor del sector crític Coordinadora de militants Independents d'IU; l'exlíder d'IU a Andalusia Diego Valderas; o l'alcalde de Zamora, Francisco Guarido.

REBUTGEN L'ACORD ENTRE IGLESIAS I GARZÓN

Tot i que no fan menció expressa ni Garzón ni el líder 'morat', Pablo Iglesias, els impulsors d'aquesta iniciativa retreuen als dos dirigents l'acord "cupular" de confluència que van aconseguir per concórrer com Units Podem a les generals de juny de 2016, en què els resultats van demostrar, al seu parer, que aquest tipus de pactes "no sempre sumen, sinó que, de vegades, resten i divideixen".

"La desitjable aspiració a la unitat d'acció de l'esquerra política i social espanyola ha de ser real i basar-se en el respecte a la pluralitat i no en pretensions d'hegemonia excloent, en el retret mutu, en estatuts de neteja de sang o en estèrils tacticismes a curt termini ", reclamen.

En aquesta línia, critiquen les adreces d'IU i Podem per "a rrojar a embornal de la història" la "lleugera majoria" que va aconseguir l'esquerra en les eleccions generals de 2015, i per haver forçat unes noves eleccions en què la dreta "recuperar la seva hegemonia".

Així, critiquen que mentre a Portugal es va constituir el 2015 un govern progressista, "l'esquerra espanyola amb prou feines va prestar atenció a aquest fet perquè estava massa ocupada en aconseguir (o evitar, segons el cas) el famós 'sorpasso' i perquè alguns estaven massa distrets amb la suposada, propera i inevitable ruptura del 'règim del 78' i amb remeiar el "fiasco" de la transició ".

SENSE VOLUNTAT DE CANVI REAL

Encara destaquen que la moció de censura i "la mera existència d'una alternativa de govern tangible ha tingut un efecte positiu en l'opinió pública", lamenten que les forces progressistes no estiguin manifestant, al seu parer, la seva "voluntat ferma de enganxar-se a aquest tren per propiciar un canvi real al país ".

"No obstant això, la realitat és que, sis mesos després de la investidura de Sánchez, una part dels suports parlamentaris ha trencat amb el Govern i el seu soci majoritari ja ho dóna per liquidat", afirmen, en referència a Podem, que va demanar a l' president del Govern, Pedro Sánchez, que convoqui eleccions si no és capaç d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat.

Referent a això, els signants es mostren partidaris que el Govern segueixi endavant aprovant mesures progressistes si no és possible tirar endavant els comptes públics, per no anar a eleccions amb un Executiu "associat a conceptes com 'inviabilitat', 'inutilitat' o ' fracàs '.

"Que qualsevol força progressista pugui oposar-s'hi o, senzillament, entorpir aquest propòsit constituiria un error imperdonable", adverteixen, alhora que demanen "fugir del cercle viciós de crispació, volatilitat, confusió i sobresalt permanent que caracteritza la política espanyola", perquè això beneficia a la dreta.

En aquest sentit, defensen que "el futur de l'esquerra passa més per explicar, per convèncer al no convençut i per defensar amb fermesa els nostres valors i els nostres objectius estratègics". "Passa, en fi, per reconèixer-nos a nosaltres mateixos en la nostra pluralitat, exercint la crítica i l'autocrítica però sense posar mai els interessos partidistes per sobre de les possibilitats de col·laboració", reivindiquen.

CONFERÈNCIA POLÍTICA AMB CRISTINA ALMEIDA I BALTASAR GARZÓN

Aquest manifest arriba poc abans que el partit Actua, impulsat per l'Esquerra Oberta de Llamazares, l'exjutge Baltasar Garzón, la periodista Teresa Aranguren, o l'advocada Cristina Almeida, celebri aquest dissabte el seu I Conferència Política per a erigir-se oficialment com a formació política.

En aquesta trobada, que interpreten com "un abans i un després en l'organització", han d'establir entre altres coses les pautes a seguir per afrontar el procés electoral que s'obre en 2019, i avancen que faran "alguns anuncis importants sobre això".