Les dones ocupen menys del 20 per cent dels llocs claus de les empreses de l'Íbex-35

Les dones ocupen el 19,4% dels llocs de direcció de les empreses de l'Íbex 35, segons el primer estudi sobre la presència de la dona en l'alta direcció de les empreses de l'Íbex 35 elaborat per l'Associació Espanyola de Executives i conselleres (EJE&CON) i s'atrevia.

Concretament, les dades mostren que les dones componen el 23,5% dels consells d'administració (110 de 469 persones), el 13,6% dels comitès de direcció (69 de 507 persones), el 8,8% de les presidències (3 de 34 persones) i amb prou feines el 3,7% dels consellers delegats (1 de 27 persones).

Per àrees, la major part de les dones que integren els òrgans de direcció de les empreses de l'Íbex 35 es troba en els consells d'administració (60,1%).

El 37,7% té la seva activitat professional en el comitè de direcció, mentre que amb prou feines un 1,6% i un 0,5% ho fan en els càrrecs de presidenta i consellera delegada, respectivament.

Per a EJE&CON i Atrevia, una de les raons que explica que sis de cada deu dones ocupin llocs "claus" en els consells d'administració és la "major" visibilitat i importància que en l'actualitat se li està prestant a la presència de les dones en els consells en comparació amb la resta d'òrgans de direcció.

ESPANYA, ENTRE ELS PAÏSOS AMB MÉS DESIGUALTAT

Si bé en altres països europeus la presència de dones és també minoritària i es concentra de forma predominant en els consells d'administració, aquesta desigualtat és més gran a Espanya.

L'informe destaca que al Regne Unit un 27,7% de les dones està en consells d'administració i un 25,2% en comitès de direcció, segons dades del Hampton-Alexander Review 2017.

Així mateix, segons xifres de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE), un total de 20 països europeus posseeixen taxes de desigualtat inferiors a les d'Espanya, que se situa lleument per sota de la mitjana europea.

D'altra banda, les dones suposen el 34,9% del personal dels òrgans de direcció en països com Macedònia, el 31% a Romania, el 29,6% a Montenegro i el 28,7% a Lituània. No obstant això, la situació és menys desproporcionada que en països com Itàlia (10,4%), República Txeca (8,8%) o Àustria (amb prou feines 5,2%).