Carlos Zanón ressuscita Carvalho, el detectiu de Vázquez Montalbán

 

L'escriptor Carlos Zanón ha pres el testimoni de Manuel Vázquez Montalbán per donar una nova vida al detectiu privat Pepe Carvalho en la novel·la 'Problemes d'identitat' (Planeta), en què el mític investigador de la Rambla es fa més gran i viu noves aventures envoltat de nous personatges a la Barcelona de 2017.

Encara que en la literatura anglosaxona és comú reprendre un personatge després de la mort del seu autor, en la literatura espanyola es tracta d'una 'rara avis' i Zanón s'ha enfrontat al repte emocional i professional de reviure al personatge, com ha explicat envoltat de mitjans de comunicació al Bar Ramon de Barcelona, on transcorre part de la trama.

La història, basada en un crim després de la desaparició d'una prostituta i una vella amiga que acudeix a la recerca d'ajuda per un crim sanguinari, arrenca amb el detectiu a Madrid, i de tornada a la seva oficina de La Rambla es troba amb una Barcelona envaïda pel turisme i el procés sobiranista: "banderes i banderes als balcons i solapes", diu el text.

Preguntat per l'opinió de Carvalho sobre el procés, Zanón ha dit que ell és la persona "menys adequada perquè li exigeixin definir-se", ja que ell no es casa amb ningú i desconfia de tot, però els personatges de l'entorn sí que parlen i opinen sobre la qüestió política.

La novel·la arriba a les llibreries aquest dimecres --en quinze dies sortirà en català de la mà de Columna--, fruit d'un acord entre l'editorial i els hereus de Vázquez Montalbán (1939-2003) perquè Zanón continués la sèrie que va convertir l'escriptor en un dels més venuts de les lletres espanyoles.

Zanón (Barcelona, 1966) ha viscut aquesta experiència com "una d'aquelles coses que a un creu que mai" li poden passar, i des d'un principi mai va pretendre escriure de l'autor ni imitar la seva escriptura, encara que sí que recrear el personatge protagonista.

REPTES DE ZANÓN

Una cosa que sí que tenia clara és que s'enfrontaria a desafiaments que mai havia afrontat fins ara, com escriure en primera persona, sobre dues ciutats --tant Barcelona com Madrid--, sobre temes policials i d'un personatge serial.

Ha evidenciat la "llibertat" que ha mantingut a l'hora d'escriure sobre el personatge, que no sap si repetirà, i ha marcat certa distància amb les novel·les de Vázquez Montalbán, que ell devorava a l'institut saltant-se de soca-rel els capítols de les receptes.

En aquesta línia, ha confessat que manté del personatge seu plaer per la cuina i la gastronomia, però en sofrir el personatge --de uns 58 anys-- problemes gastrointestinals no recrea aquesta faceta seva de la mateixa manera que feia Vázquez Montalbán, perquè li semblava un "horror".

BUIDA TOTES LES SUBTRAMES

En la novel·la, en què hi ha més cinema i música que en les anteriors, ha buidat totes les subtrames possibles: "Sempre que escric penso que serà l'últim llibre", ha dit tímid després de preguntar si serà la primera de moltes novel·les sobre el detectiu recuperades per la seva persona.

Segons la seva opinió, Carvalho és una persona escèptica, tendra, apàtrida, lúcida i lleial, que dóna molt joc per la seva combinació de tendresa i duresa que "dóna molt marge per treballar".

PERSONATGES DE LA VELLA ESCOLA

A més de l'històric ajudant de Carvalho,  Biscuter, en la novel·la s'introdueixen nous personatges com l'advocat Subirats amb el qual el protagonista comparteix rutes gastronòmiques per bars regentats per xinesos, copes a cocteleries de vella escola i alguns sopars a casa de Vallvidrera.

A la novel·la, Barcelona es converteix en més que un escenari i esdevé un "personatge més" de la novel·la en la qual recordar el barri xinès, la Barceloneta, el plàcid Eixample, la muntanya de Montjuïc de les mil cares, i els barris perifèrics que mantenen la tradició de les tapes d'abans.