Investigadors de l'Hospital del Mar assenyalen que els falsos positius en mamografies no descarten el càncer de mama

 

Les dones amb un resultat fals positiu en les mamografies de control --es detecten anomalies mamogràfiques però finalment es descarta malignidad-- tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama en els deu anys posteriors, i quan hi ha un segon fals positiu, el risc es quadruplica, segons un estudi.

Investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han analitzat dades de més d'un milió de dones que s'han sotmès a proves rutinàries de cribratge de càncer de mama a Espanya, Noruega i Dinamarca per estudiar la influència dels falsos positius en el risc de desenvolupar càncer, en un treball publicat per la revista 'British Journal of Cancer'.

Aquests resultats "no volen dir que, en detectar un fals positiu, la lesió es transformi en un tumor, sinó que la pacient és susceptible biològicament a desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant, com a mínim, deu anys", ha explicat la primera signant de l'estudi, la investigadora de l'IMIM Marta Román, ha explicat aquest dijous en un comunicat de l'hospital.

"Es tracta de dones que són propenses a tenir anormalitats en la mama", tot i que normalment no acabaran tenint un tumor, i segons l'estudi, aquestes lesions poden ser marcadors del risc de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient, més que una lesió precursora.

En total s'han analitzat 3,5 milions de proves, en les quals es van detectar més de 10.000 tumors i més de 110.000 falsos positius, mentre que poc més de 8.000 pacients va tenir un segon fals positiu.

PERSONALITZAR EL SEGUIMENT

Román ha proposat que es personalitzi el seguiment de les dones participants en el cribratge mamogràfic: "A les dones de més risc se'ls podria oferir fer una mamografia cada any en lloc d'una mamografia cada dos anys. En canvi, a les participants sense cap lesió evident durant diversos controls, el temps entre aquests es podria ampliar".

També ha posat èmfasi en la importància que les dones amb resultats falsos positius participin de forma rutinària en el cribratge cada dos anys, sobretot tenint en compte que una part dels tumors que es detecten després d'un fals positiu ho fan en el període entre proves, i aquestes lesions --cáncer de mama de intervalo-- poden ser més agressives que les que es detecten amb les proves rutinàries.

DETECTAR CASOS ASIMPTOMÀTICS

Les proves de cribratge de càncer de mama es realitzen a tot Europa cada dos anys a les dones entre 50 i 69 anys --excepte algunes excepcions--, amb l'objectiu de detectar casos de càncer de mama asimptomàtics.

D'aquestes, a un 4% se'ls torna a convocar per realitzar proves addicionals en les que finalment es descarta la presència de malignitat ja vuit de cada 1.000 se'ls ha de sotmetre a una biòpsia per descartar el càncer, mentre que aproximadament a cinc de cada 1.000 se'ls detecta un tumor.