Hi ha molta vida després del càncer de mama

El 19 d'octubre de cada any se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama amb la finalitat de donar suport a les dones -i homes- que lluiten contra aquesta malaltia. Des de 1988, l'Organització Mundial de la Salut impulsa aquesta celebració per sensibilitzar la població respecte al fet que la detecció primerenca és la clau per a la curació.

Transcorreguts trenta anys, hi ha moltes raons per ser optimistes. Les millores en la detecció precoç i els avenços en el tractament poden qualificar d'espectaculars ja que han aconseguit que les taxes de curació continuïn millorant a un ritme constant del 1,4% anual. Avui dia ja s'ha assolit una supervivència als 10 anys el 83% i tot fa pensar que s'aconseguirà el 100% en els propers anys.

Hem de sentir-nos orgullosos que en només tres dècades la Societat en el seu conjunt hagi aconseguit tantes victòries davant d'una malaltia. Però la lluita continua en dos camps.

El primer és el de les mesures preventives que segueixen sent tan extremadament útils com senzilles: autopalpar-se regularment les mames (però sense obsessionar), participar en els cribratges poblacionals consistents en mamografies cada dos anys a partir dels 50 anys d'edat i seguir els controls ginecològics anuals.

El segon escenari és el dels avenços fàrmac-tecnològics en el diagnòstic i tractament. No hi ha dubte que els èxits han estat innombrables. Potser el més rellevant va ser el de la subclassificació biològica d'aquest tipus de càncers que facilita que la pacient rebi un tractament molt més personalitzat i precís. actualment es diagnostiquen tres grans tipus de càncer de mama que poden subclasificarse a multitud de subtipus. En primer lloc, hi ha els anomenats tumors

hormonosensibles -que depenen de les hormones, especialment dels estrògens- i que suposen el 70% dels càncers de mama. Un altre tipus són els tumors tipificats com HER2 positiu -que presenten una sobreproducció d'aquesta proteïna-i que representen el 15% dels casos. Un tercer tipus són els tumors anomenats triple negatiu, que no encaixen en cap de les anteriors classificacions i que també representen un 15% dels càncers de mama. Per a tots ells la combinació de cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, hormonoteràpia i / o immunoteràpia permet

establir un esquema avançat de tractament personalitzat que millora la resposta terapèutica.

Sabem cada vegada més coses de la malaltia. Coses com que entre el 5% i el 10% dels càncers de mama presenten factors hereditaris. En la resta de casos la malaltia apareix sense que hi hagi factors de risc coneguts. també coneixem amb precisió la seva incidència: cada 30 segons es diagnostica un càncer de mama a algun lloc del món (25.000 a l'any a Espanya). Això implica que una de cada vuit dones patirà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Així mateix la investigació ha trencat molts tabús com el que els homes són immunes a aquesta malaltia ja que, en realitat, el càncer de mama afecta cinc homes per cada milió d'habitants. Arribats a aquest punt, a tots les persones que han patit la malaltia o que la patiran en el futur m'agradaria transmetre'ls dos missatges d'esperança.

El primer és que avancem tenaçment cap a la curació de tots els casos a les pròximes dècades. Disposem ja d'prometedores innovacions diagnòstiques i terapèutiques. En el camp diagnòstic destaca la biòpsia líquida que permetrà, a partir d'unes simples gotes de sang, analitzar l'ADN i diagnosticar la càrrega tumoral en les primeres fases garantint l'eficàcia del tractament. En el camp terapèutic el més prometedor és la immunoteràpia que consisteix en l'estimulació de les pròpies defenses de la pacient per lluitar contra les cèllules tumorals.

El segon missatge té a veure amb la millora dels equips d'atenció i els protocols que s'apliquen per tractar aquests càncers. Actualment, la majoria de casos són atesos per equips multidisciplinaris altament qualificats formats per cirurgians de mama, cirurgians plàstics, oncòlegs clínics, oncòlegs radioterapeutes, radiòlegs, patòlegs, psico-oncòlegs, fisioterapeutes i infermeres especialitzades.

Aquest enfocament garanteix la millor atenció integral basada en l'evidència científica.

Però no tot són avenços tecnicocientífics. També coneixem millor el procés psicològic d'afrontament de la malaltia. Sabem que és un procés individual que tot pacient ha de recórrer fins a arribar a l'acceptació ia prendre les regnes de la seva pròpia vida. Perquè la vida és molt més que el càncer o qualsevol altra malaltia.

Coneixem bé que el diagnòstic de càncer canvia no només al malalt sinó també a tot el seu nucli familiar, social i laboral. Per als pacients la malaltia és un camí personal i intransferible, dur i desagradable però que es pot recórrer molt millor si tots els brindem el nostre suport. No es tracta de sobreprotegir ni de negar la malaltia. Al contrari. Es tracta d'oferir la nostra ajuda sincera a les necessitats canviants que comporta el curs del afrontament. Sense paternalisme ni pena.

La societat en el seu conjunt ha d'estar atenta a aquesta nova i creixent població ia les seves necessitats. És cosa de tots. Donem suport a aquestes dones -i homes- valents que lluiten una dura batalla en la qual mai s'han de sentir sols. Ajudem-los a recuperar la seva vida anterior, la seva imatge i la seva autoestima. Facilitémosles la seva reinserció laboral i social.

Hi ha molts motius per a l'esperança perquè hi ha molta vida després del càncer de mama.