dimecres, 18 de setembre de 2019

Els bancs rescatats amb diners públics copen els desnonaments a Catalunya

|

Sucursal catalunya caixa bbva


Els bancs rescatats amb diners públics han protagonitzat prop del 65% dels desnonaments per execució hipotecària a Catalunya després de la crisi, segons un estudi d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona amb dades de 2015 i 2016.


Actualment aquests habitatges ja no estan en mans dels bancs, sinó que els han venut a fons d'inversió internacionals, "uns fons voltors que són grans propietaris que gràcies a aquesta crisi han pogut acumular tot aquest estoc", que en gran part està en barris vulnerables que es veuran afectats, ha explicat l'investigador Aaron Gutiérrez.


"Aquests fons passen a ser els principals propietaris d'habitatge del país", ha reflexionat l'investigador, que ha considerat que la major part de la legislació que s'ha fet després de la crisi ha facilitat aquesta venda i ha protegit a aquests fons, que a més tenen un tractament fiscal que els afavoreix.


Recull aquest estudi el llibre 'Paisatges després de dir la batalla. Geografia de la crisi immobiliària', en què els investigadors Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech --professor i doctorand de la URV, respectivament-- han conclòs que la crisi immobiliària ha aprofundit les desigualtats socials, "acarnissant-se amb les famílies que menys tenien i els barris més vulnerables".


Estudi desnonaments banc

Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech, investigadors de la URV i autors de l'estudi.


REGISTRE DE LA LLEI CATALANA


Les dades de les estadístiques oficials sobre desnonaments no permeten analitzar aquest fenomen per barris, davant el que els autors van haver de explorar noves fonts de dades: d'una banda, van seguir per Internet habitatges procedents de desnonaments, que passen a mans dels bancs i aquests els posen a la venda a través de les seves filials immobiliàries, que els publiquen en els seus webs.


Els investigadors van fer un buidatge sistemàtic de les dades de fins a 14.000 habitatges en mans de bancs, incloent la seva ubicació i característiques, i amb aquesta font van analitzar una mostra del 35% del total d'habitatges procedents d'execucions hipotecàries.


D'altra banda, van demanar a la Generalitat el registre d'habitatges buits que va promoure l'aprovació de la Llei catalana contra l'emergència habitacional --suspesa i recuperada--, que situaven 46.000 habitatges buits en mans dels bancs, entre les quals hi havia 9.000 de obra nova --sobretot perifèries i litoral--, i 37.000 de segona mà, desnonaments.


Van descobrir que prop del 65% dels pisos estaven en mans d'entitats financeres que havien estat rescatades amb diners públics.


QUINES ENTITATS VAN SER RESCATADES?


Entre aquestes entitats es troba, en primer lloc, CatalunyaCaixa, que va rebre una injecció de 12.676.000 del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). No obstant això, aquesta quantitat no va ser suficient i la caixa va ser adquirida finalment pel BBVA al juliol de 2014. Malgrat que el banc va mantenir la marca comercial de l'entitat, la caixa va perdre el seu control autònom i totes les sucursals van passar a mostrar també el logo blau del banc.


Anteriorment, Caixa de Catalunya ja s'havia fusionat amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que acabarien rebent fons públics com a parts integrades en el si de la marca comercial CatalunyaCaixa.


Però hi va haver altres bancs que van ser rescatats i que operaven i segueixen operant igualment a Catalunya. Entitats com Bankia (que va néixer de la fusió entre Bancaixa, Caixa de Madrid i altres cinc caixes), que van rebre entre 7.000 i 10.000 milions d'euros, i finalment va ser nacionalitzada el 2012 per l'Estat, que es va quedar un 45% del banc. En total, l'Administració central va injectar 23.465 milions de fons públics per aconseguir que Bankia sobrevisqués al mercat, un dels més grans rescats bancaris de la zona euro.


Un altre gran banc de l'Ibex que es va fer amb una entitat en pràctica fallida va ser Banc Sabadell, que es va fer amb la CAM (fusió de Caixa del Mediterrani al costat de Cajastur, Caja de Extremadura i Caja Cantabria) i que el 2012 va rebre 2.800 milions del FROB per garantir la seva liquiditat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH