divendres, 6 de desembre de 2019

La Filmoteca estrena cicle del gran documentalista Barbet Schroeder

|

EL DIRECTOR Barbet Schroeder


La Filmoteca de Catalunya s'endinsarà fins al 26 de març als "personatges inquietants" del director Barbet Schroeder, en una retrospectiva que recupera gairebé la totalitat de la seva obra, amb èmfasi en els seus títols més emblemàtics.


"No vull denunciar als meus personatges, sinó que m'esforço perquè m'expliquin com pensen i com es veuen a ells mateixos", ha destacat el cineasta en roda de premsa aquest divendres, un dels artífexs del moviment francès 'Nouvelle vague'.


L'últim a passar pel seu lent ha estat Ashin Wirathu, monjo integrista budista, conegut per promoure l'odi racial i la islamofòbia a Birmània, i que protagonitza el llargmetratge 'El venerable W.' (2017), programat per aquest dissabte.


"Quan vaig arribar a Birmània, ningú coneixia el genocidi dels rohyinás, però dos anys després es va convertir en el focus mediàtic mundial", ha destacat el director.


També ha posat èmfasi en "la gran quantitat de notícies falses que circulen a Internet, especialment a Facebook, i que busquen atiar l'odi al país".


'Mostra sense jutjar' és el títol que la Filmoteca ha escollit per a la retrospectiva, ja que l'autor ha insistit que no li agrada donar explicacions dels seus personatges --entre els quals hi ha dictadors, assassins i narcotraficantes--, atès que busca en tot moment "sorprendre i sorprendre's".


A més del seu últim llargmetratge, entre els films destaquen 'La virgen de los sicarios' (2000), la millor de les seves creacions segons el mateix Schroeder, i 'El misterio Von Bullow' (1990), que va valer l'Oscar a millor actor a Jeremy Irons.


El cicle s'inaugurarà aquesta tarda amb un diàleg entre Schroeder i el director de la FilmotecaEsteve Riambau, seguit de la projecció de 'Maitresse', una història d'amor sadomasoquista en què, tal com marca el seu segell creatiu, "la càmera no és ni còmplice ni culpable".


Autor prolífic, Schroeder ha començat a treballar en l'adaptació cinematogràfica del llibre 'L'art de perdre', de la francesa Alice Zeniter i Premi Goncourt 2017, amb el que persegueix retratar la guerra d'Algèria i la situació dels immigrants a França: "hi ha escenes magnífiques a cada pàgina", ha expressat.


APRENENT DE JEAN-LUC GODARD


El director, nascut a l'Iran, criat a Colòmbia i educat a França, ha repassat els seus inicis en el cinema en la dècada dels 60, al costat del seu mestre Jean-Luc Godard: "Vaig agafar el Reunalt de la meva mare, em vaig presentar a el seu estudi i em vaig oferir a ser el seu assistent, fins i tot sense cobrar", ha recordat.


Així va començar una carrera que, d'acord amb la seva trajectòria personal, l'ha portat a explicar històries al voltant del món, en què, segons ha remarcat, sempre ha buscat "la contradicció i escapar de l'obvietat".


UN PRODUCTOR AVANÇAT AL SEU TEMPS


Conegut també per haver estat productor d'Erich Rohmer, Jacques Rivette i Néstor Almendros, Schroeder ha assenyalat que "més que una qüestió de diners, la producció és l'impuls d'anar en una direcció quan un detecta una necessitat".


Encara que va ser un dels més destacats en la dècada dels 60 i dels 70, també va conèixer el fracàs amb el conjunt de curtmetratges 'París visto por...', gravats en 16 mil·límetres que, quisiendo ser el manifest de la 'Nouvelle Vague ', van suposar la fi del moviment organitzat.


"La idea era que cada director creés posteriorment un llargmetratge imitant la tècnica dels 16 mil·límetres, però els mitjans de llavors no ho van permetre, cosa que amb la tecnologia actual hagués estat perfectament possible", ha assegurat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH