divendres, 19 de abril de 2019

Aquests són els acusats del judici de l'1-O

|

El judici als presos polítics de Catalunya serà segurament un dels casos judicials més rellevants de la història democràtica d'Espanya i pot crear un precedent en l'àmbit internacional.


Per això, és important conèixer la informació que fins ara hi ha sobre què pot passar el dimarts dia 12 de febrer de el 2019.


La Sala Penal del Tribunal Suprem comença aquest dimarts, dia 12 de febrer, a jutjar 12 líders independentistes pel denominat procés sobiranista a Catalunya. Nou d'ells es troben en presó preventiva, acusats del delicte de rebel·lió; mentre que a tres d'ells, en llibertat provisional, se'ls atribueixen els delictes de malversació de cabals públics i desobediència.


Segons afirma la Fiscalia en el seu escrit d'acusació, tots ells "van dirigir, van promoure i / o participar activament en l'execució d'una estratègia -a la qual van denominar 'procés'- perfectament planificada i organitzada per fracturar l'ordre constitucional per tal d'aconseguir la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya com un nou Estat amb forma de República ".


presos lledoners


A continuació es detalla un llistat amb les penes de presó que demanen a cada un dels membres del Govern de Carles Puigdemont que s'asseuen a la banqueta i que es troben a la presó provisional, els fets dels quals se'ls acusa i els seus principals arguments de defensa:


DELICTES PER ELS QUE SERAN JUTJATS ELS EXCONSELLERS DE GOVERN A LA PRESÓ PREVENTIVA


ORIOL JUNQUERAS: Exvicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda. Fiscalia demana 25 anys de presó i 25 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 12 anys de presó per sedició i malversació; mentre que l'acusació popular exercida per VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Junqueras12 4


La Fiscalia relata en el seu escrit d'acusació que va participar en el disseny del procés independentista i va autoritzar als diferents departaments del Govern català a fer les accions i contractacions necessàries per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Així mateix, assenyala que va assistir a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya en els dies previs a la votació, en què va ser advertit pels màxims responsables dels Mossos d'Esquadra de l'alta probabilitat que es produïssin incidents violents després de l'antecedent ocorregut el 20 de setembre de 2017 , durant el registre de la Conselleria d'Economia.


El número dos de Puigdemont defensa la legalitat del referèndum, en la jornada -assegura- no hi va haver cap alçament violent ni el delicte de rebel·lió. A més, denuncia l'existència d'una causa per escarmentar l'independentisme.


JOAQUIM FORN: Exconseller d'Interior. Fiscalia demana 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Joaquim forn 2


La Fiscalia assegura que Forn va impulsar un operatiu policial perquè l'1-O sortís endavant, malgrat el mandat judicial que s'impedís. Igual que Junqueras, indica que va participar en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, on tots dos van ser advertits de possibles aldarulls violents durant el referèndum.


La defensa de l'exconseller d'Interior assegura que va defensar la independència per vies pacífiques i que no va donar cap consigna política ni operativa a la policia autonòmica, ni va dissenyar els operatius policials del 20 de setembre i l'1 d'octubre.


JORDI TURULL: Exconseller de Presidència i portaveu del Govern. Fiscalia demana 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Turull investidura parlament 1


El Ministeri Públic afirma que també va participar en el disseny del pla del procés sobiranista i va autoritzar als diferents departaments del Govern català a fer les accions i contractacions necessàries per a l'1-O. En aquest sentit, l'escrit explica que des de la seva conselleria es va finançar la creació de pàgines web, la publicitat institucional, cartelleria, despesa en paperetes, cens electoral i citacions als membres de les meses de votació.


Turull també nega la violència i assegura que no va tenir cap responsabilitat en les contractacions per al referèndum. A més, rebutja la malversació de fons públics que se li atribueix perquè, segons indica, encara no ostentava el càrrec a la Generalitat.


RAÜL ROMEVA: Exconseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Fiscalia demana 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Romeva 4


La Fiscalia afirma que va ser altres dels membres del Govern de Carles Puigdemont que va participar en les reunions per organitzar el procés independentista. Amb la finalitat de celebrar l'1-O, el seu departament es va encarregar de sufragar les delegacions del Govern a l'exterior (que funcionaven com ambaixades); de la campanya internacional de la Generalitat; així com les pàgina web internacionals i la contractació i finançament d'experts i observadors internacionals.


La defensa de Romeva insisteix que no hi va haver cap alçament violent i, per tant, s'hauria de descartar el delicte de rebel·lió. També diu que la votació de l'1 d'octubre era legal i que hi ha una causa general contra l'independentisme.


JOSEP RULL: Exconseller de Territori i Sostenabilidad. Fiscalia demana 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Josep rull 3


El ministeri fiscal diu que va participar en les trobades on es va definir l'estratègia independentista. Afegeix algunes de les seves manifestacions públiques com la del 21 de setembre de 2017 a la qual va presumir d'haver impedit atracar un vaixell per allotjar els membres de la Policia a la badia de Palamós (Girona).


L'exconseller és un altre dels acusats que insisteix que no hi va haver violència i que la causa pretén escarmentar polítics pacifistes, ja que, al seu parer, la Justícia ha creat un relat inexistent retorçant el Codi Penal. Així mateix, assenyala que el dia 20 de setembre de 2017 ningú va intentar assaltar la Conselleria d'Economia ni impedir la comitiva digital.


DOLORS BASSA: exconsellera de Treball, Afers Socials i Família. Fiscalia demana 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX demana 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.


Dolors bassa ep


La Fiscalia subratlla que Bassa es va responsabilitzar de posar a disposició de la Generalitat els centres escolars i cívics que depenia de la seua Conselleria per garantir l'1-O i que va desenvolupar una base de voluntaris per participar en la consulta.


L'escrit de defensa no ha estat facilitat per la qual cosa no es coneix encara els seus arguments.


JORDI SÀNCHEZ: Expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La Fiscalia demana 17 anys de presó i 17 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 8 anys de presó per sedició; mentre que VOX demana 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.


Jordi sànchez


La Fiscalia destaca en el seu escrit d'acusació seva participació en les reunions organitzatives per a la consecució de la independència. Destaca la seva capacitat de mobilització i crides a favor de la celebració d'un referèndum en les diferents manifestacions i les Diades -dia de la festivitat de Catalunya- celebrades entre 2013 i 2016, així com en la concentració del 20 de setembre de 2017 davant les portes de la Conselleria d'Economia, dins de l'estratègia de mobilització en el marc de la desconnexió de la comunitat autònoma amb Espanya. Sobre aquesta última, el Ministeri Públic assenyala que Sànchez es va erigir com a interlocutor dels concentrats davant els agents policials i va imposar condicions als policies que suposaven posar-los en risc.


La defensa Sànchez se centra que la concentració durant els registres a la Conselleria d'Economia era un acte de protesta pacífica i que l'ANC mai es va saltar cap advertència judicial, ja que ni l'associació ni ell mateix va rebre un requeriment de cap autoritat que li ordenés abstenir-se de realitzar algun comportament. Finalment, assegura que en cap cas es va impedir el registre i que la comitiva judicial no va estar en perill en cap moment.


JORDI CUIXART: Expresident d'Òmnium Cultural. La Fiscalia demana 17 anys de presó i 17 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 8 anys de presó per sedició; mentre que VOX demana 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.


Jordi cuixart 310563 1 2


La Fiscalia afirma que també va participar en les reunions organitzatives per a la consecució de la independència, en la qual es va destacar la seva capacitat de mobilització. Igual que Sànchez va fer reiterats crides per votar un referèndum en les diferents manifestacions, com en la concentració del 20 de setembre de 2017 a la qual es va dirigir als concentrats perquè defensessin la independència i va instar a fer una mobilització permanent.


El president d'Òmnium Cultural denuncia la vulneració del dret de reunió pacífica i drets civils i democràtic i adverteix que si se li condemna, la Justícia internacional sancionarà Espanya per la vulneració dels drets humans. Cuixart reconeix haver fet trucades expresses als concentrats a la Conselleria d'Economia però perquè es comportessin de forma pacífica. Per això, afegeix que juntament Sànchez va adoptar les mesures necessàries per conduir la manifestació de forma cívica.


CARME FORCADELL: Expresidenta del Parlament. La Ficalía demana 17 anys de presó i 17 anys d'inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat demana 10 anys de presó per sedició; mentre que VOX demana 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.


Forcadell salida tribunal supremo 9 noviembre 3


La Fiscalia l'acusa d'haver permès la tramitació i aprovació de les lleis de desconnexió i convocatòria de referèndum, incomplint les sentències del Tribunal Constitucional. A més, assenyala la seva participació en actes i crides a favor de la independència de Catalunya.


La defensa de l'expresidenta del Parlament es desvincula de qualsevol decisió de la convocatòria de l'1-O, així com de l'aprovació de la DUI, sobre la qual explica que va arribar al Ple de la cambra autonòmica a petició dels grups parlamentaris. Argumenta que mai va participar en la presa de decisió del Govern al voltant del procés sobiranista i que quan Junts pel Sí i la CUP van demanar debatre i votar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, es va limitar a actuar d'acord al reglament del Parlament.


Fiscalia presó turull rull forcadell bassa Romeva


EXCONSELLERS DEL GOVERN EN LLIBERTAT TAMBÉ IMPUTATS


MERITXELL BORRÀS: exconsellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. La Fiscalia demana 7 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència. L'Advocacia de l'Estat demana 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació; mentre que VOX demana 24 anys de presó i multa de 216.000 euros per un delicte organització criminal i malversació.


La Fiscalia assenyala que el seu departament va autoritzar els contractes necessaris per al referèndum.

La seva defensa nega la desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional perquè, segons al·lega, no era diputada quan es van deliberar i aprovar les lleis de desconnexió.


CARLES MUNDÓ: Exconseller de Justícia. La Fiscalia demana 7 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència. L'Advocacia de l'Estat demana 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació; mentre que VOX demana 24 anys de presó i multa de 216.000 euros per un delicte organització criminal i malversació.


La Fiscalia diu que va participar en algunes de les reunions en què es van fixar els plans independentistes i que el seu departament va autoritzar contractes necessaris per al referèndum, desatenent al Tribunal Constitucional.


L'escrit de defensa no ha estat facilitat per la qual cosa no es coneix encara els seus arguments.


SANTIAGO VILA: Exconseller d'Empresa i Coneixement. La Fiscalia demana 7 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència. L'Advocacia de l'Estat demana 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació; mentre que VOX demana 24 anys de presó i multa de 216.000 euros per un delicte organització criminal i malversació.


La Fiscalia indica que va permetre, a través de la seua Conselleria, tota la contractació necessària per a l'organització de l'1-O.


Vila defensa que el seu posicionament sempre va ser el de promoure les polítiques de consens. Per això, recorda que va dimitir un dia abans de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Així mateix, diu que el seu departament no va gastar diners per celebrar la consulta independentista, sinó que no es va finançar amb diners públics.


QUI MÉS ACUDIRÀ A JUDICI?


A continuació es detalla un llistat dels principals testimonis, convidats o també encausats que han sol·licitat la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular exercida per VOX i les defenses i que el tribunal ha acceptat:


EXMEMBRES DEL GOVERN CENTRAL


Mariano Rajoy, expresident del Govern.

Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del Govern i exministra d'Administracions Territorials.

Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda i Administracions Públiques.

José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior i portaveu del PP al Parlament andalús.

Juan Antonio Puigserver Martínez, exsecretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, que es va fer responsable de la Conselleria del ram de la Generalitat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Enric Millo, exdelegat del Govern a Catalunya.


rajoy mes


POLÍTICS CATALANS


Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya i investigat en la causa, tot i que finalment la seva presumpta responsabilitat va ser arxivada. Ha estat condemnat a un any i un mes d'inhabilitació per l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de al 2014.

Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i exsecretari d'Economia.

Rogert Torrent, president del Parlament de Catalunya.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.

Xavier Trias, exalcalde de Barcelona.

Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats.

Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats.

Marta Pascal, senadora i excoordinadora general del PDeCAT i investigada en la causa, tot i que finalment la seva presumpta responsabilitat va ser arxivada.

Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya.

Joan Ignasi Elena, exdiputat del PSC al Parlament, portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum i portaveu jurídic de l'ERC durant el judici.

Xavier Domènech, exdiputat del Parlament.

Albano Dante-Fachín, exsecretari general de Podem Catalunya i exdiputat del Parlament.

Lluís Llach, músic i diputat al Parlament en el moment de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

Jordi Jané, exconseller de l'Interior de la Generalitat, que va dimitir al juliol de 2017.

Neus Munté, exconsellera de Presidència de la Generalitat, que va dimitir al juliol de 2017.

Meritxell Ruiz, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat, que va dimitir al juliol de 2017.

Jordi Baiget, exconseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, que va dimitir al juliol de 2017.


Ada Colau vota referèndum il·legal


ALTRES ACUSATS PEL 'PROCÉS'


A part dels polítics presos, el judici de l'1-O jutjarà la situació d'altres persones implicades com:

Anna Simó, exmembre de la Mesa del Parlament, que serà jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Lluís Corominas, exmembre de la Mesa del Parlament, que serà jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Joan Josep Nuet, exmembre de la Mesa del Parlament, que serà jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Lluís Guinó, exmembre de la Mesa del Parlament, que serà jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


MEMBRES DE LES FORCES I COSSOS DE SEGURETAT


Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra i acusat a l'Audiència Nacional per rebel·lió i organització criminal pels incidents del 20 de setembre de 2017 davant de la Conselleria d'Economia i durant la jornada del referèndum l'1 d'octubre de 2017.

Pere Soler Campins, director general dels Mossos, acusat de rebel·lió i organització criminal a l'Audiència Nacional pels incidents del 20 de setembre de 2017 i en l'1-O

Teresa Laplana, intendent dels Mossos d'Esquadra i acusada a l'Audiència Nacional per un delicte de sedició pels fets relacionats amb el 20 de setembre de 2017.

Ferran López, excap dels Mossos que va substituir Josep Lluís Trapero.

Albert Batlle, exdirector dels Mossos d'Esquadra.

Diego Pérez dels Cobos, tinent-coronel de la Guàrdia Civil i cap de l'operatiu policial per a l'1-O.

Sebastià Trapote, cap superior de Policia de Catalunya en el moment dels fets.

Manuel Castellví del Peral, cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos.

Àngel Gozalo Martín, tinent general de Divisió de la Guàrdia Civil, que va ser cap de zona a Catalunya durant el moment dels fets que es jutgen, que va remetre un informe sobre actuacions policials l'1-O al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


TraperollegaalaAudienciaNacional 1


INVESTIGATS A BARCELONA PEL 1-O


Josep Maria Jové, exsecretari general d'Economia de la Generalitat i propietari de la coneguda agenda 'Moleskine', on va plasmar les seves anotacions sobre el procés independentista.

Josep Lluís Salvadó, exsecretari general d'Hisenda de la Generalitat.

Santiago Vidal, magistrat suspès per elaborar una Constitució per a Catalunya.

Carles Viver Pi i Sunyer, president de l'Institut d'Estudis per al Autogovern, considerat el 'arquitecte' jurídic del procés independentista.

Amadeu Altafaj, exdirector de la delegació del govern de la Generalitat davant la Unió Europea.

Albert Royo Marina, exsecretari general del Diplocat.

Pau Raventós Sáenz, exadministrador d'Unipost.

Antoni Molons García, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, dependent de la Conselleria de Presidència.


ALTRES ASSISTENTS AL JUDICI


Íñigo Urkullu, lehendakari del País Basc.

Montserrat del Toro, Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que va sortir pel terrat durant el registre de la Conselleria d'Economia.

Rosa Vidal Planellas, interventora general de la Generalitat, investigada en el 13.

Antonio Bayona Rocamora, ex lletrat major del Parlament de Catalunya.

Xavier Muro, secretari general del Parlament de Catalunya.

Paul Sinning, director de The Hague Centrre for Strategic, centre contractat per la Generalitat com a observador internacional en el referèndum il·legal.

Helena Catt, portaveu de l'equip internacional d'experts internacionals, que va supervisar la votació.

José María Álvarez Suárez, secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT).

Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya.

Camil Ros i Duran, secretari general d'UGT a Catalunya.


Un cop coneguts els assistents al judici, anem al tribunal que jutjarà el cas:


El tribunal que jutjarà a partir del proper dimarts 12 de febrer el procés independentista a Catalunya, integrat per set magistrats de reconeguda trajectòria, és qualificat en àmbits jurídics d'"equilibrat" per representar en un mateix òrgan pràctica totalitat de sensibilitats en la carrera judicial.


De majoria conservadora, els principals valedors a la Sala són els magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Colom de l'Arc, la Sala que jutjarà l'exvicepresident de Catalunya Oriol Junqueras i 11 exmandataris independentistes estarà presidida per un moderat i fi jurista, Manuel Marchena, la tasca al capdavant de la sala que jutjarà aquest transcendent cas és qualificada d'impecable pels seus companys.


Completen el tribunal el també conservador moderat Andrés Martínez Arrieta i, a l'esquerra de tots els anteriors, els progressistes Luciano Varela Castro i l'única dona del grup, Ana María Ferrer, la primera en la història que va entrar a formar part de la Sala Penal de l'alt tribunal.


La presència en aquesta causa de Marchena -que presideix la Sala II (Penal) del Tribunal Suprem i serà a més el ponent de la sentència que es dicti sobre el procés- va estar a punt de decaure el passat mes de novembre, quan el seu nom va ser 'filtrat' com el del pròxim president el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que havia de llavors renovar-se com 'home' de consens entre el PP i el PSOE.



UN PRESIDENT DE SALA QUE VA ESTAR A PUNT DE NO SER-HO


La polèmica que va seguir a aquesta filtració va culminar amb la 'renúncia' de Marchena a aquest càrrec, per al qual tothom li donava com a segur però que hauria d'haver estat votat pel nou Consell, els membres segueixen sense ser renovats al començament d'aquest mes de febrer.


La decisió de Marchena, molt aplaudida en àmbits judicials, no va sorprendre als seus companys de l'alt tribunal, que majoritàriament van lamentar la imatge de "conchabeo" polític i la posada en qüestió de la independència d'un jurista de la seva categoria.


La gota que va fer vessar el got va ser la filtració del contingut d'un missatge via 'WhatsApp' del portaveu del Grup Popular al Senat, Ignacio Cosidó, apuntant al fet que l'elecció de Marchena permetria als populars controlar la Sala Penal d'aquest òrgan "des de darrere".


A aquesta informació va seguir un comunicat del jutge renunciant al seu nomenament, el que es va atribuir a un "afartament personal" davant crítiques injustes.


Marchena, que no pertany a cap associació de jutges, presideix Penal del Suprem des d'octubre de 2014, quan va ser designat pel CGPJ per 12 dels 21 vots de l'òrgan de govern dels jutges, superant en suports al progressista i exfiscal general de l' estat Cándido Conde-Pumpido ia un altre conservador, Miguel Colmenero.


Magistrat del Suprem des de 2007, el president del tribunal del procés sobiranista procedeix de la carrera fiscal, a la qual va accedir després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Deusto el 1981.


Nomenat fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat el 1992, dos anys després va passar a exercir com a fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on va estar fins a 1996, quan va tornar a la seva anterior destinació -la Secretaria Tècnica- de la qual en 2003 va ser designat fiscal de sala cap i un any després va arribar al Suprem.


LA PART CONSERVADORA DEL TRIBUNAL


Martínez Arrieta, que hagués estat el president del tribunal del judici d'haver culminat la renovació pactada entre PP i PSOE amb Marchena, és un magistrat experimentat, moderat i pertany a l'associació Francisco de Vitoria. Porta 20 anys desenvolupant la seva tasca a la Sala Segona del Tribunal Suprem, doncs va ser nomenat el 1998, quan amb 43 anys es va convertir en el jutge més jove a accedir a l'alt tribunal.


Aquest magistrat té una reconeguda trajectòria en aquesta Sala ja va formar part del tribunal que va condemnar l'exjutge Baltasar Garzón per prevaricació a causa de les escoltes als líders de la trama 'Gürtel' i del que el va absoldre, d'altra banda, per investigar les fosses del franquisme. Fa gairebé un any va ser nomenat pel CGPJ com a magistrat per conèixer les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en cas d'absència del designat en primer lloc per exercir aquestes funcions.


Al costat conservador del tribunal del procés sobiranista estan també el veterà Juan Ramón Berdugo, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), qui reparteix justícia a la Sala Segona del Suprem des de 2004. És jutge des de 1979 i abans de recalar a l'alt tribunal va exercir a Aguilar de la Frontera (Còrdova), Vitòria, Ciudad Real i Còrdova cabdal.


Se sumen a aquest sector el també exfiscal del Suprem Antonio del Moral, membre igualment de l'APM qui va formar part de la comissió d'experts encarregada d'elaborar un esborrany de text articulat de nou Codi Processal Penal el 2012 i 2033; així com Andrés Colom de l'Arc, no associat i que va ser designat el 2013 amb el suport majoritari del CGPJ procedent de a Audiència Provincial de Segòvia.


ELS PROGRESSISTES


A l'extrem més progressista d'aquesta Sala se situa un altre veterà, Luciano Varela, que va accedir a la judicatura el 1975 i va ser un dels fundadors l'associació Jutges per a la Democràcia (JpD). Natural de Pontevedra, ciutat a la Audiència Provincial va accedir el 1989, va ser autor de l'esborrany de la Llei del Jurat i, després d'accedir al Suprem el 2007 va ser el ponent de resolucions que han afectat altres jutges com Baltasar Garzón -en la causa per investigar el franquisme, per la qual va resultar finalment absolt- i Francisco Javier Urquía, apartat de la carrera per suborn.


Finalment, l'única dona del tribunal i fins fa tot just uns mesos única magistrada del Penal en aquesta Sala del Suprem, Ana Ferrer, va néixer el gener del 1959 i va ingressar a la carrera judicial el 1984.


Membre també de JpD va ser presidenta de l'Audiència Provincial de Madrid i d'allà va saltar al Suprem. Amb anterioritat i com a jutge d'instrucció, li va correspondre la tramitació de sumaris de gran rellevància pública, com els incoats pels delictes imputats l'exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán, a l'exdirectora del BOE, Carmen Salanueva, o els iniciats després de la desaparició i mort de la nena Susana Ruiz, entre molts altres.


ACUSACIÓ POPULAR CONTRA DEFENSA: Quatre fiscals, dos advocats de l'Estat i dos lletrats de Vox davant d'un total de 17 advocats defensors


El judici pel procés independentista al Tribunal Suprem suposarà un enfrontament jurídic d'alt nivell, amb acusacions defensades per fins a quatre fiscals del Tribunal Suprem, dos advocats de l'Estat i dos lletrats de l'acció popular exercida en representació de Vox.


Enfront d'ells, fins a 17 advocats organitzats en diversos equips que intentaran evitar les condemnes per rebel·lió, malversació i sedició dels dotze encausats per aquest assumpte.


Els fiscals adscrits al cas són Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaume Moreno, que previsiblement faran torns a la sala de vistes de dos en dos, segons han assenyalat fonts del Ministeri Públic.


Potser el més popular de tots ells sigui Javier Zaragoza, un jurista de llarga trajectòria que exerceix al Tribunal Suprem des 2017, després de ser rellevat de la direcció de l'Audiència Nacional on va romandre durant dos mandats. Abans va ser cap de la Fiscalia Antidroga, departament en el qual va dirigir acusacions com les realitzades contra el "clan dels Charlines" o contra 'narcos' com "Sito Miñanco" o Laureano Oubiña i està considerat un especialista internacional en aquesta matèria.


De 52 anys, Saragossa té també àmplia experiència en País Basc, on va estar destinat a l'Audiència Provincial de Sant Sebastià durant cinc anys, entre 1982 i 1987, període en què va ser tinent fiscal i jutge de menors. Pertany a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), va patir un intent d'assassinat organitzat per part del narcotraficant Pablo Vioque, que va contractar un sicari per liquidar, i és a més un expert en terrorisme gihadista, matèria per a la qual va ser designat coordinador al alt tribunal pel fiscal general mort José Manuel Maza.


També participarà en el judici la primera dona que va exercir a Espanya com a fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, encara que no va arribar a completar un mandat competeixo. Va exercir en aquest càrrec entre gener de 2015 i novembre de 2016, quan va ser rellevada per José Manuel Maza després de la presa de possessió del govern de Mariano Rajoy.


Després de la seva sortida del palau de Fortuny va tornar a la Sala Penal del Tribunal Suprem, on havia exercit amb anterioritat i fins a 2008, moment en què va ser nomenada fiscal de sala Coordinadora de Menors pel fiscal general Cándido Conde-Pumpido i renovada en seu càrrec el 2013 per Eduardo Torres-Dulce.


Menys coneguts són els fiscals Jaume Bru i Fidel Cadena, encara que el primer ja va tenir protagonisme públic durant el judici celebrat contra el que va ser conseller de Presidència català Francesc Homs. Moreno va destacar durant la vista per la rotunditat del seu interrogatori a l'exmandatari independentista, qui finalment va ser condemnat a 13 mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre de 2014, que es va celebrar malgrat que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.



ADVOCACIA DE L'ESTAT i VOX

Com a representant dels serveis jurídics de l'Estat s'estrenarà en aquest judici la nova cap del Penal d'aquest cos, Rosa Maria Seoane, designada el passat 4 desembre a substitució d'Edmundo Bal, a qui l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, va rellevar del lloc per pèrdua de confiança després de defensar l'acusació pel delicte de rebel·lió als líders independentistes. Seoane, fins al desembre secretària general d'Adif, serà assistida durant el judici per la també advocada de l'Estat Elena Sáenz Guillén.


El seu antecessor no va impugnar durant els 14 mesos d'instrucció de la causa el criteri de la Fiscalia que es va poder cometre un delicte de rebel·lió, si bé en l'escrit d'acusació de l'Advocacia de l'Estat es va optar finalment per acusar pel delicte de sedició . L'escrit anava signat per Castro.


L'acusació popular l'han d'exercir els advocats de VOX, que estarà representat pel secretari general i el vicesecretari jurídic del partit, Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, respectivament. Ortega Smith és una de les cares més populars del partit presidit per Santiago Abascal, i sol aparèixer de forma assídua en tertúlies televisives i radiofòniques.




LES DEFENSES

Fins a un total de 17 lletrats exerciran la defensa dels dotze acusats en aquest procediment, entre els que destaca precisament Homs, que passa així de condemnat a advocat defensor davant els magistrats del Tribunal Suprem, com a coordinador de les defenses dels acusats del PDeCAT.



A més d'Homs, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i el que va ser responsable de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) comparteixen com advocats a Ana Bernaola i Miriam Company, dirigits pel prestigiós jurista català Jordi Pina Massachs. De la mateixa despatx és l'advocat Pau Molins, que defensarà l'exconseller Santiago Vila.


Homs també apareix com a advocat dels exconsellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs, que comptaran també en la seva defensa amb el conegut advocat Javier Melero -defensor de l'expresident Artur Mas i partícip en reunions fundacionals de ciutadans- i amb Judit Gené.

L'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'ERC Raül Romeva estaran representandos per Andreu Van den Eynde, qui coordina tota la defensa dels acusats d'aquest partit, i que estarà ajudat per Estefanía Torrent.


Un equip diferent assistirà al president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, el dirigit per Marina Roig, que completa el seu equip amb Alex Solà i Benet Salellas. Aquest últim ha defensat durant la instrucció a les processades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya i és molt conegut a l'Audiència Nacional, on s'ha especialitzat en defensa d'acusats per gihadisme.

Finalment, la exconseller Dolors Bassa comptarà amb la defensa de Mariano Bergés mentre que el també exmembre de l'executiu del president Carles Puigdemont serà defensat per Josep Riba.


QUÈ VINDRÀ DESPRÉS DEL JUDICI?


El sobiranisme català té previst llançar un cicle de protestes contra el judici amb tres marxes i una vaga.



Els partits i les entitats sobiranistes llançaran a partir del dimarts 12 de febrer un nou cicle de protestes, aquesta vegada contra el judici de l'1-O al Tribunal Suprem (TS) i que inclouran tres manifestacions i una vaga general i no descarten ampliar-les amb altres mobilitzacions.



Dimarts, coincidint amb la data d'inici del judici, han demanat als catalans que es concentrin a les 12 hores i durant 10 minuts davant els seus respectius centres de treball, ia la tarda s'han convocat marxes a Barcelona, Lleida, Girona , Tarragona i Tortosa (Tarragona).


El Dissabte 16 de febrer organitzaran una nova manifestació a la Gran Via de Barcelona, en aquest cas una única protesta per aconseguir aglutinar forces a la capital catalana perquè es visualitzi un rebuig multitudinari al procés judicial.


La mobilització més nova serà el dissabte 16 de març, ja que per primera vegada el sobiranisme organitzarà una manifestació a Madrid amb l'objectiu de donar a conèixer el seu rebuig al judici per ser "un atac als drets civils i polítics dels dirigents independentistes encausats ".


Els organitzadors no han donat detalls de la protesta, però han assegurat que esperen comptar amb el "Madrid solidari", és a dir, amb formacions estatals d'esquerres -i els seus simpatitzants- que en el passat han expressat el seu respecte pel dret a decidir.


Totes aquestes protestes estan organitzades per un espai unitari que està compost per diversos partits i entitats de la societat civil, entre els quals destaquen l'ANC, Òmnium Cultural, ERC, JxCat, el PDeCAT, la Crida, la CUP i Demòcrates.




Membres dels comuns com Jaume Asens i Joan Josep Nuet van acudir a l'acte de presentació de la mobilitzacions i el partit d'Ada Colau ha assegurat que se sumarà a les protestes i ha demanat que el Tribunal Suprem "permeti i faciliti la tasca dels observadors estatals i internacionals ".


VAGA GENERAL


Més enllà de les manifestacions, el sobiranisme també donarà suport a la vaga general convocada pel sindicat Intersindical-CSC per al dijous 21 de febrer, una iniciativa que no compta amb l'aval dels dos principals sindicats de Catalunya, CCOO i UGT.


CCOO i UGT sí que van emetre un comunicat dimecres en què van reclamar als magistrats de l'Alt Tribunal imparcialitat i que "actuïn com tercers, aliens als interessos en joc" i amb integritat, coherència, respecte a la dignitat humana, diligència i transparència.


INTERNACIONALITZACIÓ


Al marge de la iniciatives a Catalunya, l'ANC, a través de les seves seccions locals a l'estranger, ha programat accions de protesta en una vintena de capitals europees amb l'objectiu d'elevar internacionalment la seva crítica al judici.


Les ciutats escollides han estat Londres, Glasgow, Edimburg, Aberdeen, Copenhaguen, Luxemburg, Brussel·les, Berlín, Hamburg, Frankfurt, Stuttgart, Munic, Karlsruhe, Colònia, París, Niça, Ginebra, Basilea, Zuric, i també algunes espanyoles com Sant Sebastià , Bilbao, Vitòria i Pamplona.


Des del Govern també es vol internacionalitzar el missatge contra el procés judicial, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, té previst viatjar a set capitals europees en set setmanes per explicar "tota la veritat".


Bosch va començar la setmana passada viatjant a Londres i aquesta es traslladarà a París amb el missatge que és "un judici polític contra presos polítics", i que no hi ha hagut en cap moment violència i que, per tant, els delictes de sedició i rebel·lió no se sustenten.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH