dimecres, 11 de desembre de 2019

Investigadors de la UB identifiquen una nova teràpia contra l'Alzheimer

|

Investigaciu00f3n alzheimer


Investigadors de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) han identificat una potencial estratègia terapèutica contra l'Alzheimer en què les pròpies reaccions de les cèl·lules del pacient s'autoregulen les dosis del tractament de forma dinàmica, personalitzant.


El treball, publicat a 'Journal of Neuroscience', ha demostrat en un model de ratolins que els astròcits --un tipus de cèl·lules del cervell-- són capaços d'alliberar proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones, i obre la porta a l'ús d'aquest tipus cel·lular en teràpies, alhora que aprofundeixen en el coneixement de la fisiologia d'aquestes cèl·lules.


Encara que l'ús en humans d'aquesta teràpia encara estaria molt lluny, els investigadors apunten a l'ocupació de astròcits a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes com una prometedora estratègia terapèutica que podria explorar.


"Una possibilitat seria que en un futur es puguin derivar cèl·lules mare induïdes de la pell dels propis pacients, i posteriorment modificar-les genèticament in vitro" perquè expressessin les proteïnes necessàries", ha explicat el director de l'estudi, Albert Giralt, en un comunicat de la UB.


El següent pas seria "trasplantar-en les regions cerebrals més alterades dels pacients per promoure la supervivència i el funcionament adequat de les neurones existents", ha detallat.


La neurodegeneració en pacients amb Alzheimer produeix un deteriorament de la memòria i altres habilitats cognitives, i una de les teràpies més prometedores és l'ús d'una família de proteïnes que afavoreix la supervivència de les neurones conegudes com a factors neurotròfics: en concret, el factor neurotròfic derivat del cervell (FNDC, en anglès BDNF).


Tot i això, l'administració de FNDC planteja reptes importants, com la manca de control sobre el teixit al qual s'adreça i els nivells --en dosis massa altes poden ser neurotòxiques-.


NEUROINFLAMACIÓ AL ALZHEIMER


Aquest treball ha estudiat els FNDC generats pels astròcits --cèl·lules de forma estavellada que es troben en el cervell i en la medul·la espinal--, que es veuen afectats per un procés de neuroinflamació més en l'Alzheimer, la astrogliosi, en la qual la proteïna GFAP és la més alterada.


Els investigadors van dissenyar un experiment en què uns ratolins modificats genèticament pateixen Alzheimer i també produeixen FNDC en funció dels nivells de GFAP: "Aquest disseny ens va permetre que, des del moment en què hagués neuroinflamació i patologia, els astròcits generessin FNDC a les zones més afectades del cervell malalt", ha dit.


"Per tant, les pròpies reaccions endògenes del cervell regularien aquesta administració de FNDC segons la severitat de la malaltia", ha destacat el membre del Grup de Recerca Consolidat de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives de la UB.


L'estudi mostra que aquest mètode restaura la producció i l'alliberament dels factors neutròfics en el teixit neuronal malalt quan comença la patologia: així, el FNDC generat pels astròcits regula la formació de neurones en les mostres de cultiu neuronal in vitro i també té efectes cognitius en els models de ratolí transgènics.


"Aquests resultats demostren per primera vegada que els astròcits també produeixen FNDC, fins ara considerat únicament de tipus neuronal, i que tenen els mecanismes moleculars necessaris per a alliberar-lo en zones del teixit nerviós malalt on es requereix activitat en favor de la supervivència neuronal", ha ressaltat Giralt.


ACONSEGUIR EL SEU ÚS EN HUMANS


"L'originalitat del disseny de l'experiment ha permès que fossin les pròpies cèl·lules astroglials què 'decidissin' quan, on i en quina quantitat caldria produir i administrar FNDC als teixits cerebrals alterats", de manera que les característiques del propi pacient de marcar de manera endògena i autoregulada la dosi i altres dinàmiques necessàries per a un tractament personalitzat.


"El nostre objectiu és, d'una banda, aconseguir que aquesta aproximació terapèutica sigui plausible per a l'ús en humans, i de l'altra, proposar aproximacions similars a malalties neurodegeneratives en què la neuroinflamació és un símptoma principal", ha conclòs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH