dimecres, 26 de juny de 2019

Trapero, entre culpar càrrecs polítics o desacreditar Mossos

|

El judici del procés inclou aquesta setmana a un dels testimonis més importants, el de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, però encara és una incògnita saber si declararà davant el Tribunal Suprem que jutja els fets o si es reservarà per a la causa a l'Audiència Nacional.


Trapero arriba a l'AN


Trapero, que ara ocupa un lloc administratiu en el cos de la policia catalana, està citat per al dijous 14 de març. Està processat per l'AN per rebel·lió, un delicte pel qual la Fiscalia li demana onze anys.


Ja al febrer de 2018 va assenyalar davant la magistrada Carmen Lamela que havia mantingut reunions amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el ministre d'Interior, Joaquim Forn els dies 26 i 28 de setembre de 2017, pocs dies abans del referèndum de l'1 d'octubre.


Segons va assenyalar Trapero, els va indicar que podria haver risc de violència si es continuava endavant amb el referèndum i els Mossos complirien amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


Aquest dijous, Trapero pot reservar-se el dret a no declarar, però si no parla deixaria la responsabilitat en mans de càrrecs que estaven sota el seu comandament. Fonts de la seva defensa afirmen que encara avui està meditant què fer.


Trapero va ser una peça essencial a l'octubre de 2017 per a l'independentisme. Aquest mateix any va ser ascendit al càrrec de major dels Mossos i es va convertir en home de confiança de Puigdemont. No se li coneixia per tenir un passat sobiranista a ultrança, però va seguir les directrius que va marcar el Govern català, que tenien com a objectiu proclamar una república catalana.


El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha assenyalat davant del TS que Trapero es va resistir a que hi hagués un coordinador de les forces de seguretat, una mesura que va adoptar el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada. Trapero va argumentar que amb els Mossos n'hi havia prou per solucionar la situació i que no era necessària la presència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.


El comissari en cap d'Informació dels Mossos, Manuel Castellví, ha indicat en el judici que es va donar a conèixer un informe d'Intel·ligència segons el qual s'augurava que, en cas d'haver-hi un referèndum a Catalunya, hi havia la possibilitat que es produís una escalada de violència. Tot i això, els responsables polítics van tirar endavant amb el seu propòsit.


La importància d'aquestes declaracions se centra que la defensa dels processats, entre els quals figuren Junqueras i Forn, vol demostrar que no hi havia un clima de violència a Catalunya durant els dies previs a l'1-O.


La declaració de Castellví col·loca Trapero en una situació delicada: o culpa Forn i Junqueras, o desacredita Castellví.


MÉS TESTIMONIS


El cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manuel Castellví, ha de tornar a les 9.30 hores d'aquest dilluns al Tribunal Suprem per a contestar les defenses dels dotze acusats en el judici pel procés independentista. El testimoni d'aquest comandament policial, que es va caracteritzar pel tibant interrogatori a què va ser sotmès pel fiscal Javier Zaragoza, no va poder concloure dijous passat malgrat prolongar durant gairebé tres hores a la sessió de la tarda.


La segona part de la seva declaració es preveu igualment intensa, ja que les defenses intentaran trobar contradiccions en el testimoni que Castellví va oferir a la Sala, que es considera clau per fonamentar les tesis de les acusacions.


El seguirà Emilio Quevedo Malo, que era el màxim responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos i la declaració buscarà aclarir dubtes sobre el dispositiu organitzat per la policia autonòmica per a la jornada de votació, que testimonis anteriors de responsables de Policia Nacional i Guàrdia Civil van qualificar d'insuficient, a més d'ineficaç donada la "passivitat" mostrada pels agents.


Després d'aquests dos testimonis es reprèn el calendari inicialment previst per al 11 de març, que contempla la citació del cap de Producció d'Unipost a Catalunya i Balears, Albert Planas, i l'empleat de la mateixa companyia Francisco Juan Fuentes. Seguiran el responsable de producció d'aquesta empresa Antonio Manuel Santos i el llavors encarregat de projectes del Centre de Telecomunicació i Tecnologies de la Informació (CTTI), David Palanqués.


Per a la sessió dia 12 s'ha assenyalat a partir de les 10 del matí la declaració del propietari de l'empresa Buzoneo Directo Josep Oriol González; al que segueix la responsable recursos humans d'Artiplan Rosa Maria Sans.


Tanquen la jornada amb testificals a partir de les 16:00 hores el dissenyador gràfic Enric Vidal Famadas i l'empleat d'Artiplan Enrique Mary Yriarte, al que seguiran dos guàrdies civils -la identitat del qual no es revela en el document judicial de citacions-, que van ser els responsables de l'informe de policia judicial sobre el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre de 2017.


EL DIPLOCAT I ELS OBSERVADORS


Pel que fa al dia 13, estan cridats a testificar el responsable de Difusió Institucional de Carles Puigdemont, Jaume Mestre Anguera; l'exdelegat de la Generalitat davant la Unió Europea Amadeu Altafaj, i el que va ser secretari general del Diplocat, Albert Royo Mariné; tots dos investigats també en el jutjat de Barcelona.


A continuació s'espera el testimoni dels supòsits observadors internacionals que seguirien el referèndum, el director del Centre d'Estudis Estratègics de l'Haia Paul Sinning i Helna Catt.


Trapero està citat a declarar en qualitat de testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya el proper 14 de març a les 16.00 hores.


La figura de Trapero ha sortit freqüentment a la llum en les testificals que han tingut lloc aquesta setmana al judici, sobretot per part dels caps de la Policia i la Guàrdia Civil que van participar en l'operatiu policial posat en marxa durant el referèndum independentista del 1 octubre 2017.


La Fiscalia demana per al major 11 anys de presó per rebel·lió, de la mateixa manera que per als excaps polítics dels Mossos Pere Soler i César Puig. Per a l'intendent Teresa Laplana se sol·liciten quatre anys de presó pel delicte de sedició.


INVESTIGATS PEL 1-O


El mateix dia que Trapero ia continuació també estan citats Josep Maria Jové, qui va ser número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras; el jutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal i el que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver Pi i Sunyer, que ja va declarar com a testimoni en el Suprem en el judici contra Francesc Homs per la consulta del 9 de novembre.


Els tres estan en una situació similar a la del major dels Mossos, atès que estan sent investigats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona per l'organització del referèndum i podrien per això no testificar.


Precisament, aquesta investigació es va obrir arran d'unes declaracions de Vidal, que a principis de 2017 va afirmar que el Govern tenia al seu abast i de forma il·legal les dades de tots els catalans.


Al matí, en la mateixa jornada, s'espera la compareixença d'Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, també investigat al jutjat número 13; Teresa Prohias, que ja va ser condemnada al Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en la gestió del 9-N, el funcionari de la Direcció de Serveis de la Conselleria de Treball de la Generalitat David Badal Josa i el que va ser subsecretari d'Hisenda sota comandament de Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH