El Constitucional rebutja el recurs d'Urdangarín per sortir de la presó

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès el recurs d'empara presentat el passat mes de novembre per l'exduc de Palma Iñaki Urdangarín contra la condemna a cinc anys i deu mesos de presó que li va imposar el Tribunal Suprem pel 'cas Nóos'.

El Tribunal assenyala que el recurs no té d'especial transcendència constitucional per ser admès conforme estableix l'article 50.1 b) de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

El marit de la infanta Cristina de Borbó sol·licitava que es declaressin vulnerats els drets a la presumpció d'innocència (article 24.2 de la Constitució), a la tutela judicial efectiva (article 24.1) ia la llibertat personal (article 17.1). D'aquesta manera demanava que es declaressin nul·les les sentències tant de l'Audiència balear i del Suprem especialment pel que fa a la condemna per malversació de cabals públics.

La pena se li va imposar com a responsable de delictes de prevaricació continuada i malversació (tots dos a concurs), tràfic d'influències, frau a l'Administració i dos delictes fiscals, però demana que se li anul·li únicament respecte a la malversació.

VA DEMANAR SORTIR DE LA PRESÓ SI S'ENTRAVA AL FONS

En el seu recurs, Urdangarín sol·licitava a més que se suspengués l'execució de la pena, i ser per tant excarcerat, en el cas que el recurs fos admès i es entrés en el fons de l'assumpte, el que finalment no passarà. Urdangarín es troba complint a la presó de dones de Brieva (Àvila) des del passat 18 de juny.

En la seva petició d'empara, la defensa d'Urdangarín assenyalava que la sentència condemnatòria "no fa referència a cap fet concret" realitzat o desplegat per Urdangarín que expliciti o justifiqui la condemna per aquest delicte.

Afegia que la resolució, "barrejant fets declarats provats amb fonaments jurídics i viceversa", incideix que Urdangarín va tenir una influència decisiva prevalent-se d'aquesta íntima relació d'amistat i del seu posicionament institucional, sense que segons aquesta part "en cap passatge de la sentència , ni de les actuacions, es concreti intervenció personal alguna mínimament explicitada" d'aquesta conducta de 'influència prevalent' requerida per a ser condemnat per malversació.

Tampoc es detallava segons la defensa com i amb quins actes concrets va desenvolupar Urdangarín aquesta conducta de prevalença a fi a la seva adequada subsumpció en el tipus penal que permet la seva qualificació com a cooperador necessari en la malversació. "La Sala descriu conclusions, no concreta ni relaciona fets o actes de l'acusat que, en un esdevenir lògic-deductiu, explicarien aquelles", afegeix el recurs.