El testimoni de Trapero, clau per desvetllar les ordres que van rebre els Mossos l'1-O

- DIRECTE: Trapero acusa al conseller Forn d'"irresponsable" per anunciar que els Mossos garantirien l'1-O

Aquest dijous se celebra una de les sessions més esperades del judici del procés. L'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, està citat a declarar en qualitat de testimoni pel seu paper com a cap de la policia autonòmica. En funció del seu testimoni --no està obligat a declarar--, el policia en sortirà com un heroi o com un traïdor pels seus.

Trapero exercia la màxima autoritat en el cos policial el dia 20 de setembre, en què es va produir el setge a la Conselleria d'Economia, així com durant la jornada de l'1-O. Adorat per les bases independentistes, que el consideren un policia "dels seus", la seva figura és una de les que més recels i acusacions amb sordina ha merescut des que va començar el judici.

Tot i no estar acusat en la causa del Suprem, el nom de Trapero ha sortit a la llum en moltes ocasions durant el primer mes de judici del 'procés', sobretot arran de les declaracions com a testimonis dels que eren comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O.

Precisament perquè Trapero està sent jutjat per delicte de rebel·lió a l'Audiència Nacional --la Fiscalia li demana 11 anys de presó--, pot negar-se a declarar per l'acusació que pesa contra ell.

No obstant això, les nombroses referències a la seva persona poden moure a prestar el seu testimoni i aclarir alguns dels punts més foscos del judici, com si Puigdemont va donar personalment l'ordre de no col·laborar amb l'operatiu de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil el dia del referèndum.

"RELACIÓ DIFÍCIL" AMB PÉREZ DE LOS COBOS

Un dels testimonis en què més es va nomenar al major va ser el del coronel de l'Institut Armat Diego Pérez de los Cobos, el que va ser coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum. Gairebé des del principi, de los Cobos va relatar la "relació difícil" que va mantenir amb Trapero, qui sempre va mostrar les seves reticències davant el nomenament del coronel.

També va ser Pérez de los Cobos qui va revelar que el pla d'actuació per a l'1-O que va presentar Trapero al fiscal superior de Catalunya "no era apropiat per impedir el referèndum", ja que semblava el de "unes eleccions normals i no d'un referèndum prohibit".

Aquestes paraules del coronel al comandament de l'operatiu policial conjunt per l'1-O van pesar en la destitució del major després de l'aplicació del 155. "Substituïm al major Trapero per la seva situació judicial", va afirmar llavors Juan Ignacio Zoido, ministre d'Interior, però la desconfiança va ser la clau d'aquesta sortida de Trapero.

ELS COMANDAMENTS DELS MOSSOS APUNTEN A TRAPERO

La setmana passada, el judici es va centrar en el testimoni dels diferents comandaments policials que van intervenir en els fatídics dies de l'1 d'octubre. Entre ells, es donava per descomptat que tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional assenyalarien a Trapero i als Mossos com a responsables de que l'operatiu per impedir el referèndum no fos reeixit.

No obstant això, el que no entrava en el guió és que els mateixos responsables dels Mossos d'Esquadra fessin fora per terra el discurs defensat per l'independentisme. Els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo van oferir una nova versió del que ha passat on es deixava clar que es va avisar de les nefastes conseqüències que podia tenir l'1-O.

Tots dos van manifestar que en els Mossos existia una "greu preocupació" pel que podria passar el dia del referèndum i que reunions amb Puigdemont i Forn van aconsellar que ho desconvoquessin perquè podia produir-se una "escalada de violència".

Si Trapero secunda aquest relat dels fets, la defensa dels processats rebria un cop dur, ja que es comprovaria aquests van actuar conscientment dels efectes negatius que podia comportar la votació. El misteri que envolta a Trapero, que ha guardat silenci aquests mesos, es desvetllarà aquest dijous al Suprem.