diumenge, 17 de novembre de 2019

Un tinent de la Guàrdia Civil relata en el judici del procés la passivitat dels Mossos

|

Un tinent de la Guàrdia Civil ha relatat aquest dijous al tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya la passivitat dels Mossos d'Esquadra a Manresa (Barcelona) el 20 de setembre de 2017 per establir un perímetre de seguretat al voltant de la casa quarter de la localitat sabent que s'havia convocat una concentració al voltant de l'edifici, on també viuen les famílies dels agents.


Judici del Procés TS


En resposta a les preguntes del fiscal Fidel Cadena, el tinent ha explicat que al migdia del 20 de setembre va avisar el cap de la Comandància de Barcelona que s'estava convocant per xarxes socials una convocatòria de protesta davant de la casa quarter "amb la idea "que aquest informés als comandaments dels Mossos oportuns.


Cap a les cinc de la tarda, ha indicat, va rebre una trucada d'un comissari de la policia autonòmica, que no li va concretar si havia rebut la sol·licitud de la Guàrdia Civil, però sí li comunica que per aquell dia no podrien comptar amb els antiavalots els Mossos (Arro) perquè a Barcelona la situació era "molt complicada" amb la massiva concentració davant de la Conselleria d'Economia.


Posteriorment, el tinent va tornar a parlar amb el seu superior, al que va notar "una mica enfadat" perquè li va dir que sí que havia sol·licitat als Mossos l'establiment d'un perímetre de seguretat. El comissari, després, hi va confirmar al testimoni, però li va especificar que l'havien previst a la vorera de davant de la casa quarter.


"Li vaig dir que a la vorera de davant res, que estaven colpejant la porta", ha apuntat, recordant al tribunal que els Mossos d'Esquadra són els encarregats de les tasques de seguretat ciutadana a Catalunya.


I és que, per a llavors, la concentració ja havia començat i hi havia unes 2.000 persones concentrades "enganxades" a la paret de la casa quarter, on ha assegurat que resideixen unes 160 persones, des de nadons fins a gent gran de 80 anys.


El tinent ha explicat que va ser ell qui va ordenar tancar la porta de l'edifici en ser el responsable de la seguretat del mateix perquè ja hi havia un precedent d'una protesta, al desembre de 2016, per detencions de persones sospitoses d'haver cremat fotos del Rei.


També va optar per retirar la bandera d'Espanya del pal situat a l'entrada de la casa quarter i així evitar "mals majors", és a dir, "que a algú se li passi pel cap fer coses no gaire d'acord amb l'ensenya nacional".


En un dels molts missatges que es va intercanviar amb el comissari dels Mossos també li va comunicar la seva decisió de retirar la bandera i que als manifestants se'ls havia ocorregut hissar una estelada. "La seva resposta va ser: 'la pots treure quan es vagin'", ha ressaltat després de ser preguntat per l'advocada de l'Estat Rosa Maria Seoane.


Durant tota la concentració es van succeir crits contra la Guàrdia Civil. "Boti, boti, boti, espanyol el que no boti"; "Feixistes"; i "Fora les forces d'ocupació", van ser les consignes més pronunciades aquesta tarda. Els manifestants també van fer pintades a la porta de la casa quarter i van organitzar una 'performance' deixant unes urnes de cartró a l'entrada i simulant un referèndum.


Aquesta protesta, en què ha reconegut que va sentir "certa intranquil·litat", es va estendre des de les vuit del vespre fins a les deu de la nit aproximadament, però no va ser l'única que es va organitzar davant de la casa caserna de Manresa. El tinent ha relatat una altra el 28 de setembre, amb motiu d'una vaga estudiantil en la qual els joves impedien la sortida de d'un grup de guàrdies civils que s'anaven a dirigir a un registre a Igualada -la nau en la qual es van trobar gairebé deu milions de paperetes-. No obstant, ha destacat que es va dirigir "en la seva pròpia llengua" als manifestants perquè s'apartessin i que no van posar cap resistència.


Els dies 2 i 3 d'octubre, ha explicat el tinent al tribunal, també hi va haver concentracions. La més nombrosa va ser la segona, amb "unes 15.000 persones, 50 tractors, bombers ...". "Un matí bastant entretinguda", ha ironitzat.


Segons el testimoni, en totes aquestes convocatòries anava informant puntualment als seus superiors del desenvolupament de les mateixes i els seus comandaments li responien que mantinguessin "molta calma". "Aguanteu, aguanteu i si es pot, aguanteu una mica més", ha explicat.


CASERNA TANCADA AMB CINTA ADHESIVA


L'últim testimoni que ha comparegut a la sessió de matí d'aquest dijous ha estat el sergent de la Guàrdia Civil responsable de la seguretat de la caserna de Valls (Tarragona), que ha relatat la concentració d'unes 150 persones que van protestar davant l'edifici també el 20 setembre 2017, coincidint amb els escorcolls en diversos organismes del Govern. En aquest lloc els manifestants van col·locar cinta adhesiva a les portes corredisses de la caserna per impedir sortir als agents de l'interior, segons ha recordat el sergent, que es va ocupar de llevar-les.


També ha relatat que els concentrats cridaven consignes com "votarem", "fora les forces d'ocupació" i insults com "cabrons", "fills de puta", "renegats" i "fatxes", i portaven cartells del PDeCat i de la CUP .


El testimoni va tractar d'agafar un dels concentrats quan va pujar a la tanca de la caserna per a col·locar adhesius, però el jove es va aconseguir escapolir. Un grup de persones es van encarar amb ell, encara que finalment el passadís de seguretat creat per la Policia Local -que va actuar de manera "eficaç i professional", segons ha apuntat- li va permetre treure tots els cartells i adhesius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH