Mischa Dohler: "El sistema d'escoles s'ha optimitzat, però on estan els Leonardos?"

|

"Com és que no tenim cap Leonardo avui?", es pregunta Mischa Dohler (1975) amb la mescla d'estupefacció i sornegueria de qui ja sap la resposta. Dohler és enginyer, i pianista, i expert en educació (i moltes més coses).


El passat dimecres va aterrar a Barcelona per parlar, en un fòrum de l'editorial Barcanova, sobre com adaptar els sistemes d'educació actuals per encarar els reptes del futur. Xerrem amb ell per esbrinar com treure rendiment de la tecnologia a les aules i ensenyar a les noves generacions de forma diferent.


Mischadohlerimagen



-"Educació i innovació pel futur": el títol de la conferència apunta la teva idea, però de quines edats o nivells estem parlant?


Doncs de tot l'ecosistema educatiu. Parlem d'un nen o nena que creix i passa de l'escola primària a la secundària, després va a l'universitat, més tard comença una start-up, després va a una empresa gran... Treballo bastant amb el Govern anglès estudiant els continguts de cada una d'aquestes etapes i les transicions entre elles, de la que no es sol parlar gaire.


Si mires el sistema d'escoles, durant les últimes dècades o fins i tot segle s'ha optimitzat i milions de persones han passat per l'escola. Però on són els Leonardos? La veritat és que tot el que es mou està passant en àmbits extraescolars. I això és un problema pel sistema: estem creant una xarxa per la majòria de la gent i les coses més interessants es mouen en una altra cantonada.


Crec que el sector privat és molt més ràpid i eficaç, però el Govern té el rol d'orquestrar i elaborar les lleis que ajudin en aquesta transició. El legislador i les empreses són complementàries.


- En aquest sentit, una distinció que fas és entre l'escola i la universitat. La segona, com està més enfocada en la investigació, potser és menys conservadora que l'escola?


De fet s'està treballant en establir enllaços forts entre l'escola i la universitat. Molts nens no saben què significa el pas cap a la universitat, i això no ajuda ni a la universitat ni a les escoles.


- L'acte l'organitza Barcanova, que ha apostat per innovar en els seus continguts pedagògics. Trobem més reticències en el sector públic que en el privat?


Jo crec que el sector privat és molt més ràpid i eficaç, però el Govern té el rol d'orquestrar i elaborar les lleis que ajudin en aquesta transició. I, en ocasions, una paraula petita introduïda en una llei pot tenir un efecte brutal per ajudar a obtenir un millor resultat per l'educació. El legislador i les empreses són complementàries.


- Què respondries a les crítiques que veuen amb desconfiança la introducció de la tecnologia a les aules?


Les tecnologies són una eina, una plataforma. Fa cent anys, aquesta eina es deia llibre i ara es diu llibre digital. Considero que les escoles s'han d'adaptar als temps actuals. Quan fa vint anys ensenyava a la universitat, els estudiants podien aguantar dues hores concentrats; ara, si tenen concentració durant 15 minuts ja és bastant. La tecnologia ha causat això, però també pot ajudar a les escoles a adaptar-se.


Jo tinc moltes ganes que arribin els robots! Les màquines faran les coses que no ens agraden i la intel·ligència artificial ens ajudarà molt, però necessitem gent creativa. Les màquines poden visualitzar, però l'humà pot imaginar. 


- Això està relacionat amb reduir la duració de les lliçons...


Amb els anglesos estem parlant de fer classes de mitja hora: quinze minuts per aprendre i quinze minuts per fer coses. El fet de construir coses i traslladar el que has après de forma pràctica s'ha de potenciar més. Per cada lliura que es posa en l'acte d'ensenyament, s'ha de posar una lliura en l'acte d'aplicar aquest coneixement.


- Pel que dius, no ets apocalíptic respecte a la irrupció robòtica...


No, jo tinc moltes ganes que arribin els robots! Les màquines faran les coses que no ens agraden i la intel·ligència artificial ens ajudarà molt, però necessitem gent creativa. Les màquines poden visualitzar, però l'humà pot imaginar.


- En altres conferències has qüestionat que es fragmenti el coneixement, que no s'adopti un punt de vista transversal a l'hora d'ensenyar els continguts acadèmics.


Jo treballo molt amb innovació i els grans reptes no són només de matemàtics, experts en robots, enginyers... aquests reptes necessiten professionals amb coneixements molt diferents. Per això fallem en tants projectes. Pensem per exemple en una aula on es proposa l'exercici de construir un pont: els alumnes han d'aprendre com és la flora i la fauna, la mecànica del pont, la matemàtica que es necessita per aixecar-lo... Ja hi ha escoles que han començat a enderrocar parets i integrar coneixements.


- I quins països consideres que estan innovant en l'educació i dels quals podem aprendre?


Sempre es menciona a Finlàndia i a Suècia, però personalment no estic molt convençut. Crec que a Catalunya no estem malament: hi ha una varietat d'escoles que proven coses diferents, tant les concertades com les públiques. Hi ha el cas de l'escola Virolai, on conviden gent a donar xerrades, a les classes es fan moltes coses aplicades... potser falta que aquestes escoles tinguin una plataforma per anunciar el punts bons que tenen.


Imatge mischa dohler conferu00e8ncia


relacionada L'educació se suma a blockchain

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH