Mor Neus Català, supervivent catalana del nazisme

 

Neus Català, supervivent catalana del nazisme, ha mort aquest dissabte als 103 anys d'edat sobre les cinc de la tarda al geriàtric Guiamets (Tarragona), han informat fonts del centre en què es trobava.

Nascuda el 6 d'octubre de 1915 a Els Guiamets va ser una activista antifeixista, republicana i feminista, compromesa amb la memòria històrica després de sobreviure a camps d'extermini nazi, als quals va ser deportada durant el seu exili a França després de la Guerra Civil espanyola, i actualment vivia en una residència al seu municipi natal.

Català ha mort acompanyada per la seva filla al centre on feia uns anys que residia.

BIOGRAFIA

Diplomada en infermeria en 1937, Català va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT, i es va traslladar a Barcelona en començar la Guerra Civil (1936); en 1939 va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt (Barcelona) que estaven sota la seva cura.

Des del seu exili a França, va collaborar amb els maquis i es va incorporar a la resistència francesa, centrant-se en la seva casa en la recepció i la transmissió de missatges, armes i documentació.

Al 1943 va ser denunciada als nazis, reclosa i maltractada a la presó de Llemotges (França), i en 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück i, posteriorment, al de Flossenburg (Alemanya) -en concret al subcampo txec Holleschein-, i va ser obligada a treballar en la indústria d'armament.

Va ser alliberada al maig de 1945 per l'Exèrcit Roig, a la fi de la II Guerra Mundial, després del que va tornar a França i va continuar la lluita clandestina contra el franquisme i va mantenir la seva militància amb el PSUC, el PCC, i posteriorment en EUiA; també va ser sòcia d'honor i cofundadora de la Fundació Pere Ardiaca, i va ser presidenta de la AmicalRavensbrück des de la seva fundació en 2005.

A la fi dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades i a recopilar testimoniatges, que després va relatar en 1984 en el llibre 'De la resistència i la deportació: 50 testimoniatges de dones espanyoles'. 

TORRA LAMENTA LA PÈRDUA DE CATALÀ

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort aquest dissabte a la tarda de Neus Català, "un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clasa per la llibertat i contra la barbàrie".

Torra, ha destacat al seu compte de Twitter que Catalunya està de duel, ha descrit a Català com "una dona immensa, plena de vida i de dignitat" i li ha agraït la seva labor.

"No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic", ha afirmat el president de l'Executiu català.