El Teatre Akadèmia porta a escena els abusos sexuals i qüestiona la jurisprudència

 

El Teatre Akadèmia de Barcelona reflexiona sobre els abusos sexuals i qüestiona els processos judicials que els segueixen en l'obra 'Bomber(s)', l'adaptació de la novel·la 'Pompier(s)' del francès Jean-Benoît Patricot, que dirigeix Jordi Vilà i que s'estrenarà la nit d'aquest dimecres.

És la primera vegada que l'obra es tradueix al català i es podrà veure fins al 12 de maig, tot i que ja s'havia representat en francés a Barcelona el 2017, ha assenyalat el mateix Vilà en roda de premsa, acompanyat per Patricot, i els protagonistes del espectacle, Mariantònia Sales i Salvador Miralles.

És una obra que planteja debats entorn el sexe, l'amor i el consentiment, Mariantònia encarna una noia amb discapacitat psíquica que ha patit abusos a mans d'un bomber --Miralles-- que l'ha "compartit" amb els seus companys i que s'enfronta a un procés judicial després de la denúncia de la noia amb ajuda d'altres dones.

Vilà ha explicat que l'espectacle, que gira entorn del judici, és una "crítica a l'uniforme" com a vestimenta --de bombers, policies, jutges, metges i professors--, que transmet una confiança per després trair-la i poder cometre un abús .

METÀFORA DELS PERSONATGES

La protagonista ha assenyalat que tots dos personatges són una metàfora de la "relació de poder" que la societat tendeix a establir entre home i dona, en què el bomber es tradueix en la protecció i seguretat vinculades a l'home, mentre que la condició de discapacitat psíquica es relaciona amb la idea de "vulnerabilitat" que s'aplica a la dona.

Sota la justificació d'un amor que mai arriba, la noia accedeix a les peticions del bomber, que li ha promès un amor inexistent i posa sobre escena el tema del consentiment, una situació que "sol generar controvèrsia" entre el públic femení, ha assenyalat sales.

Així mateix, Miralles ha indicat que l'obra indueix a l'espectador home a realitzar un "qüestionament de la pròpia masculinitat", ja que el prototip de personatge que encara el bomber es presenta amb un perfil "dolç" que desentona amb l'imaginari col·lectiu que es pot tenir d'un agressor.

UNA OBRA OPTIMISTA

Patricot ha assegurat que, tot i la gravetat dels esdeveniments exposats, es tracta d'una "obra optimista", ja que es passa en el moment en què la noia troba a altres dones que l'ajuden a posar paraules als abusos que ha sofert.

En aquest sentit, Vilà ha assenyalat la importància que aquests abusos "surtin a la llum" i es converteixin en temes de parla entre la ciutadania, tot i que considera necessària una exercici de reflexió al voltant d'aquests, com els que pot proporcionar el teatre.