El Constitucional avala el règim lingüístic català però tomba deu articles

 

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat el règim lingüístic del sistema educatiu català recollit a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), i ha tombat qüestions relatives al currículum, que comprèn els ensenyaments, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de Primària , Secundària i Batxillerat.

La decisió declara inconstitucionals i nuls per no ajustar-se a la normativa estatal bàsica o envair articles referits a les guies curriculars per etapes educatives, l'article que aborda l'educació secundària obligatòria (ESO), així com la regulació dels ensenyaments artístics i esportius.

També tomba l'article sobre cossos docents de la Generalitat, en què s'aborda l'estructura de professionals de l'educació d'acord amb la titulació acadèmica exigida per accedir-hi.

Declara inconstitucionals i nuls articles sobre l'accés al cos catedràtic de l'educació, així com relatius al cos d'inspectors, i declara que el règim lingüístic de l'Aran no és inconstitucional d'acord amb els fonaments jurídics expressats en la sentència.

Desestima el recurs a la resta de qüestions abordades en la sentència, que fa al·lusió a la LEC, aprovada pel Parlament el juliol de 2009.

Sobre el règim lingüístic, afirma: "Abordant i als concrets preceptes impugnats, l'art. 10.2 LCEd no comporta, com afirmen els recurrents, l'exclusió del castellà com a llengua de suport lingüístic per a aquells alumnes que ho necessitin, ni la impossibilitat que els alumnes puguin rebre l'educació en castellà durant el període d'adaptació".

"El precepte considera les dues realitats lingüístiques quan preveu un suport lingüístic específic", diu la sentència, que es pronuncia sobre la normativa 10 anys després de la seva aprovació per part de la Cambra catalana.

"El fet que l'article 10.4 de la LEC refereixi només a l'oferta d'ensenyament del català no suposa tampoc inconstitucionalitat, perquè no és una norma específica del sistema educatiu, sinó del procés de normalització, l'objecte és facilitar el coneixement del català a la població 'no escolar' que no va tenir ocasió d'aprendre el català a l'escola", afegeix la sentència.

Segons el TC, la impugnació de l'art. 17, relatiu a l'occità o llengua aranesa, "oblida que és l'Estatut i no una llei del Parlament qui declara l'oficialitat de la llengua aranesa".