dissabte, 5 de desembre de 2020

Eurodiputats que van actuar d'observadors no saben qui els va pagar les despeses

|

El diputat del Bundestag alemany i membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Andrej Hunko, que va acudir a Catalunya per observar el desenvolupament del referèndum l'1 d'octubre de 2017, ha afirmat aquest dilluns al judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que va ser convidat a "dues nits d'hotel", concretament la relativa a la jornada de votació i la del dia previ, tot i que no ha sabut concretar qui va pagar les despeses.


Observador internacional judici procu00e9s imatge


Hunko, que ha comparegut a la vista oral com a testimoni, a proposta de l'advocat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller català d'Exteriors Raül Romeva, ha indicat que es va traslladar a Catalunya "convidat" pel Diplocat en el marc d'un programa de visitants.


El testimoni, en un primer moment, ha assenyalat que es "va sufragar tots els costos del viatge, personalment". Si bé, posteriorment, en el torn de Francesc Homs, de l'equip de la defensa de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, ha revelat que "dues nits d'hotel" no van ser sufragades per ell.


"Vaig estar fins al 5 d'octubre, però les dues primeres nits no van ser pagades per mi", ha admès, al mateix temps que ha indicat que desconeix qui es va fer càrrec de les despeses. Davant aquesta afirmació, la fiscal Consuelo Madrigal ha volgut incidir en aquesta qüestió i saber qui va pagar les despeses d'allotjament durant aquests dos dies, però el testimoni ha insistit que no pot assegurar que fos el Diplocat, però que aquest "tipus d'invitacions" és un "procediment freqüent".


NOMÉS ES VA PREOCUPAR PER CONÈIXER ELS PERFILS DELS ALTRES "VISITANTS"


Tot i això, no ha pogut concretar qui va afrontar els costos, ni tan sols assegurar si va ser el Diplocat, ni tampoc qui van acordar els tipus de despeses a assumir. Segons ha postil·lat, en aquest moment es trobava immers en plena campanya electoral a Alemanya i tan sols es va preocupar en conèixer si la resta dels companys estrangers convidats procedien de contextos "democràtics".


Segons un informe de la Guàrdia Civil que es troba en la causa, el Diplocat va gastar un total de 17.703,36 euros en hotels per a un total de 47 persones que van arribar a Barcelona en les dates prèvies al referèndum de l'1-O. Entre aquestes persones hi ha el testimoni, van indicar els investigadors.


Hunko ha posat èmfasi que la votació es tractava en alguna cosa que li interessava personalment perquè era "completament conscient que es tractava un succés polític de gran importància" i per tant la seva "motivació" era "tenir testimoni de primera mà d'aquest succés". Per aquest testimoni, acudir a veure el que succeïa a Catalunya "no implica necessàriament una opinió favorable o contrària del succés en si".


Sobre el desenvolupament de la visita ha explicat que l'endemà d'arribar, li "va saludar" una persona que parlava en alemany i li va indicar quin seria el seu grup de visita. Ha continuat explicant que el dia previ al referèndum es va acostar a un col·legi electoral per "captar la sensació", ja que els ciutadans ja s'estaven acostant als centres.


Així, el mateix dia 1 d'octubre van acudir a uns altres quants centres a Barcelona i Girona, que van triar per consens els membres de la delegació. Es van traslladar en un vehicle en què sempre hi havia "un representant català", tot i que el testimoni tampoc ha pogut detallar si aquest pertanyia a la Generalitat.


Finalment, el diputat alemany ha recordat que el grup de visitants van emetre un comunicat en el qual es va fer esment a la "força exercida" pels agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, com l'ús de pilotes de goma en un col·legi de Barcelona. També ha destacat que en cap cas va observar "violència que partia de la població cap a la policia", sinó un comportament "homogeni i unitari" de "voluntat pacífica".


L'INTERÈS DE ROMEVA A DIALOGAR, SEGONS DOS EURODIPUTATS


Prèviament, el tribunal que jutja el 'procés' ha escoltat dos diputats del Parlament Europeu --també proposats per l'advocat Andreu Van den Eynde-- que han destacat que l'exconseller d'Exteriors de la Generalitat Raül Romeva va defensar durant la seva etapa com europarlamentari una "solució dialogada" amb l'Estat Espanyol del conflicte independentista a Catalunya.


En primer lloc ha declarat l'eslovè Ivo Vajgl, que ha destacat que l'exconseller sempre s'expressava dins el "marc de respecte de l'un a l'altre i d'afrontar el problema amb diàleg". De fet, ha recordat que Romeva ha subratllat en una conferència celebrada al gener de 2017 que el referèndum es volia fer perquè "els catalans volien expressar la seva opinió", ja que, segons ha dit, és "un dret de cada nació expressar-se lliurement".


En la mateixa línia s'ha expressat la portuguesa Ana María Gomes, que ha concretat que en les comissions en què va coincidir amb Romeva i en les seves xerrades personals no es va parlar de la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya. No obstant, ha dit que a "nivell personal" va arribar a la "conclusió" que l'exconseller "és una persona defensor dels drets humans, un demòcrata clar, a favor de solucions democràtiques i negociades en la resolució de conflictes".


Van den Eynde li ha preguntat si en alguna ocasió el mateix Parlament Europeu ha advertit a Romeva que no es podia parlar del tema de l'autodeterminació, al que la testimoni ha contestat rotundament que "mai" perquè això "seria impensable en un parlament democràtic".


MARCHENA IMPEDEIX QUE ELS TESTIMONIS OPINEN SOBRE LA SITUACIÓ A CATALUNYA


Aquestes dues declaracions han estat interrompudes pel president del tribunal, Manuel Marchena, cada vegada que els testimonis intentaven donar la seva opinió sobre el conflicte a Catalunya. "La pertinència de la pregunta està relacionada exclusivament al contacte en les seves tasques parlamentàries" i "no ha estat cridat per oferir solucions a un conflicte que excedeix al tribunal", ha recordat el magistrat durant la compareixença de Vajgl.


Mateixa advertència ha reiterat Marchena en la següent declaració: "Quan diu 'al meu entendre', està desborda el marc de la declaració d'un testimoni i li demano que respongui a les preguntes, però ha de prescindir de la temptació, que és comprensible, de les valoració sobre el que pugui considerar-se d'un conflicte polític", ha indicat el president del tribunal a la política portuguesa.


Fins i tot, ha impedit que l'eurodiputada qualifiqui els fets l'1 d'octubre de 2017 quan ha dit que aquest dia va veure imatges "violentes" a la televisió: "Amb aquesta idea qualsevol ciutadà podria ser testimoni pel que va veure a la televisió", ha ironitzat Marchena.


PROBLEMES A LA TRADUCCIÓ


D'altra banda, la declaració de l'europarlamentari eslovè ha estat protagonitzada per la seva traductora, qui en moments, aparentment, s'ha vist 'bloquejada' per la dificultat tècnica de traslladar les paraules d'aquest idioma al castellà.


L'advocat de Romeva fins i tot ha arribat a demanar al tribunal que "plantegi un mètode alternatiu com la traducció a un altre idioma". Amb tot això, Marchena, després de preguntar al testimoni i a la traductora si parlen anglès, ha optat per demanar a la traductora que "si no entén alguna expressió legal" formuli la pregunta en aquest idioma.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH