La Junta Electoral prohibeix Errejón i Carmena anar a debats de televisió

 

La Junta Electoral de Madrid i la Central ha denegat a Más Madrid part dels espais gratuïts de propaganda electoral en les pròximes eleccions autonòmiques perquè entenen que "són un partit de nova creació".

El 15 d'abril el partit d'Íñigo Errejón i Manuela Carmena va formular una consulta a la Junta Electoral de Madrid sobre la distribució del temps gratuït de la propaganda electoral que els podria correspondre al·ludint al fet que l'article 13 de la Llei Electoral de la Comunitat de Madrid assenyala que aquest temps es distribueix en funció dels diputats autonòmics de cada partit, coalició o agrupacions d'electors tingui.

Així, han assenyalat que fa quatre anys diversos membres de la llista de Más Madrid com lara Serra, Alejandro Sánchez, Mónica García, Jazmín Beirak, Eduardo Fernández Rubiño, Emilio Delgado, María Acín, Hugo Martínez Abarca, Eduardo Gutiérrez, Raquel Huerta, Alberto Oliver i Beatriz Galiana van aconseguir acta de diputats per un altre partit, en al·lusió a Podem.

I per això entenien que disposarien de temps i els drets associats als articles 12 i 13 de l'esmentada Llei, que estableix que hi haurà repartiment d'espais electorals a "els partits, federacions, coalicions i agrupacions que compten amb un nombre de diputats en l'última composició de l'Assemblea". Per això, van demanar a la Junta que els confirmés aquesta interpretació legal i saber el pes de la seva candidatura a l'hora de comptar amb espais electorals.

La Junta Electoral, segons un escrit, va respondre el 22 d'abril informant Más Madrid ia Telemadrid, que els va consultar telefònicament, amb la doctrina de la Junta Electoral Central sobre la interpretació de l'article 64 de la LOREG "respecte als partits de nova creació".

"A aquest efecte, d'acord amb la doctrina assegut per acord el 15 de març de 1999, els partits de nova creació tenen legalment el tractament previst per a les entitats polítiques que no concorregueren a les eleccions anteriors", indicava la Junta.

"MÁS MADRID VE A SUCCEIR A AHORA MADRID"

El mateix dia Más Madrid va recórrer la resolució insistint que comptaven amb diputats a les seves llistes elegits en l'anterior elecció regional. I també assenyalant que en les eleccions locals madrilenys en la llista de Más Madrid anava, a més de l'alcaldessa, altres 12 regidors que van ser elegits en els anteriors comicis, en aquest cas amb el nom de Ahora Madrid.

També van argumentar, segons l'escrit, que Ahora Madrid no ha presentat candidatura a cap circumscripció aquestes eleccions i asseguren que la LOREG prima "el principi de proporcionalitat sobre altres principis que han de ser garantits igualment, especialment el de pluralitat informativa".

En el cas de la capital, Más Madrid asseguren que "ve a succeir Ahora Madrid" en "existir una coincidència en les llistes de 2015 i 2019 de 12 dels 20 regidors electes en primera instància", una situació que veuen anàloga a l'acord de la Junta Electoral Central 126/2017, que establia que en cas de candidatura que es dissolguessin seria comprensible que cadascuna de les parts recollís el pes que obtinguessin en les anteriors eleccions.

"Si no prospera aquest recurs l'alcaldessa, així com altres 11 membres amb responsabilitats de Govern dins de la Corporació, que tornen a acudir a les eleccions conjuntament, es veuran exclosos de l'espai mediàtic que els correspon a les opcions que ara mateixos es troben representades al consistori, incloent la seva exclusió de debats, entrevistes i espais electorals ", van especificar en el recurs.

Respecte a l'Assemblea, Más Madrid va esgrimir que prima la Llei electoral de la comunitat "i que la LOREG només s'aplica de manera subsidiària", de manera que entenien que l'acord de 15 de març de 1999 de la Junta Electoral no és d'aplicació per al seu partit.

"En aquest cas no influeix l'existència o no del partit o coalició que van representar els diputats al moment de la seva elecció. El legislador no ha volgut fer cap referència al respecte. Per això, no ens referim a aquesta situacions ni sol·licitem successió amb el partit amb el qual aquests diputats van concórrer (Podem), atès que aquesta dada ni influeix en res en el resultat del recurs", van exposar des del partit de Carmena i Errejón.

Davant d'aquest recurs, la Junta Electoral Central ha fallat confirmat el criteri de la Junta Electoral Provincial a resolució ferma en via administrativa, segons han apuntat fonts d'aquest organisme jurídic. Un cop Más Madrid disposi d'aquest document ha anunciat que recorrerà davant del Tribunal Suprem.

En l'escrit de la Junta Electoral Central es segueix el criteri de l'acord de 1999 relatiu a que els partits de nova creació tenen el tractament de partits que no van concórrer a les anteriors eleccions equivalents en la publicitat electoral en mitjans de comunicació públics.

Sobre això, apunta que es fixa un barem entre 10 i 30 minuts per als partits, federacions, coalicions i agrupacions en funció de l'última composició de l'Assemblea de Madrid anterior a la seva dissolució. Aclareix també que correspondran 10 minuts a les formacions que no van obtenir representació en els anteriors comicis.

"Passa que, tot i que Ahora Madrid estava constituït com a partit polític abans de les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2015, no va concórrer a aquestes, ni individualment ni en coalició. Consta fins i tot en els arxius que la Junta Electoral Central en un escrit de 27 d'abril de 2015 del representant de la formació sol·licitant que, en no concórrer Ahora Madrid a les eleccions autonòmiques i el partit polític Podem no fer-ho a les municipals, poguessin designar la mateixa persona com a apoderat de totes dues formacions", exposa la resolució de la Junta Electoral Central per denegar el recurs de Más Madrid.

Prossegueix el seu raonament en què, qüestió diferent, és que "algun dels diputats autonòmics electes hagin deixat amb posterioritat aquesta formació política per integrar-se en Ahora Madrid, circumstància que, com reiteradament ha declarat la Junta Electoral Central, no pot ser tinguda en consideració amb els criteris que la legislació electoral estableix".