Per què ha fracassat la fusió bancària entre Iberbank i Unicaja?

La fusió entre Liberbank i Unicaja ha saltat pels aires. Els consells d'administració d'ambdós entitats han decidit no continuar amb el procés de fusió en no haver arribat a un acord sobre l'equació de bescanvi.

D'aquesta manera, es dóna per finalitzada una operació que d'haver-se materialitzat hauria donat lloc a la sisena entitat per volum d'actius a Espanya.

Les dues entitats no han aconseguit "un acord pel que fa a l'eventual repartiment accionarial a la nova entitat", segons recull el fet rellevant enviat a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors).

A l'espera que es revelin més detalls de la negociació, el repartiment dels actius en el futur grup ha estat el detonant de la ruptura de negociacions. Liberbank pretenia obtenir una participació d'almenys el 45% en el nou conglomerat bancari, mentre que Unicaja volia deixar la participació del banc en només el 40% en tenir menys actius que l'entitat andalusa.

Unicaja, amb seu a Màlaga, té una presència especial a Andalusia, mentre que Liberbank compta amb una posició estratègica en comunitats com Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura.

UNA PORTA OBERTA PER ABANCA?

El fracàs de la fusió retorna l'operació a la casella de sortida, on altres compradors s'havien interessat per l'adquisició de Liberbank. El més important d'ells és Abanca, el banc espanyol amb seu a La Corunya, que ja va oferir a la fi de febrer 1.700 milions d'euros per a aconseguir fer-se amb l'entitat.

En el cas que Abanca tornés a interessar-se per l'entitat, posaria en marxa una oferta pública d'adquisició (OPA) i no una fusió, per a fer-se amb el control absolut de l'entitat i subsumir-la en el conjunt dels seus actius.