Per què està causant un caos a l'Ibex la normativa NIIF 16?

La nova normativa comptable internacional sobre arrendaments NIIF 16, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, 'engreixa' els balanços de les companyies fins desvirtuar-los, elevant l'actiu i el passiu en activar uns drets que abans no tenien per la via de la amortització, segons fonts financeres.

Les empreses comptabilitzaven fins a l'any passat els seus arrendaments a la banda de les despeses, mentre que a partir d'ara han de anotar-se'ls com a costos financers. "Ara s'han d'amortitzar un actiu que abans no tenien", indiquen.

En concret, les societats que tinguin arrendaments rellevants com arrendataris veuran incrementat el seu actiu immobilitzat (llarg termini) i els seus passius financers, amb el corresponent impacte en les ràtios de balanç relacionats amb endeutament.

D'altra banda, les despeses operatives per lloguers desapareixen, ja que es converteixen en despeses per l'amortització del dret d'ús que s'immobilitza, i també la despesa financera derivada del passiu financer registrat per arrendaments, fet que suposa un increment en l'Ebitda que ve sent un paràmetre de mesurament del rendiment dels negocis cada vegada més recurrent.

Aquesta nova norma, que va sorgir amb l'objectiu d'aconseguir una major comparabilitat a nivell internacional, implica, en línies generals, la creació d'un deute que en realitat no és certa, ja que s'inclouen en balanç actius que estan arrendats com si fossin propis .

MAJOR IMPACTE PER SECTORS

Totes les empreses arrendatàries d'actius es veuran afectades, tot i que les que observaran un major impacte seran les companyies aèries que mantenen la seva flota llogada, les entitats que operen en el sector del comerç minorista que en molts casos recorren a l'arrendament dels seus locals comercials, i fins i tot les empreses de telecomunicacions que tenen llogades les seves torres de repetició.

De fet, asseguren que molts analistes prefereixen els comptes en el format anterior i que així ho estan demanant a les presentacions de resultats corresponents al primer trimestre de l'exercici en curs, que han estat les primeres en què ja s'ha observat l'efecte de la NIIF 16.

La seva aplicació, a més, ha costat "molts diners" a les empreses, que han hagut de canviar les seves plataformes informàtiques en suposar un gir en la forma d'entendre els contractes, així com acudir a eines que hi ha al mercat per a equips específics. "No ha estat poc costós", remarquen les mateixes fonts.

Abans del passat 1 de gener, les empreses van haver de analitzar els seus contractes d'arrendaments un a un i efectuar noves estimacions que hauran de ser objecte d'actualització periòdica. Algunes societats s'hauran trobat amb obstacles per a la captura de la informació necessària de cada contracte o per a la identificació de les transaccions que contenen arrendaments.

DIVERSES OPCIONS PER AL REGISTRE DELS ACTIUS

Un dels problemes principals de l'ocupació d'aquesta norma és que, tot i que busca definir un únic model comptable per a tots els arrendaments, compta amb diverses excepcions que fan que podria derivar en què cada companyia registri a la seva conveniència dels actius.

D'aquesta manera, els arrendaments a curt termini o els que no tinguin quotes d'arrendament determinables i altres no rellevants no estan obligats a incorporar-se en balanç. Així, si una empresa té un contracte de lloguer variable en funció de vendes en un edifici i una altra empresa té un altre arrendament fix en el confrontant, la primera no haurà de donar d'alta aquest actiu i la segona si.