dijous, 19 de setembre de 2019

Estrasburg avala la suspensió del ple del Parlament que pretenia declarar la independència

|

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat aquest dimarts el recurs que van presentar l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i altres 75 exdiputats autonòmics, entre ells alguns dels processats en el judici del procés, per suposada vulneració de drets fonamentals després la suspensió del Ple en què l'expresident Carles Puigdemont anava a valorar els resultats del referèndum l'1 d'octubre de 2017.


Parlament Puigdemont


Entre altres raons, el tribunal amb seu a Estrasburg comparteix la decisió que va prendre el Tribunal Constitucional (TC) de suspendre aquest Ple, ja que s'havia convocat per al 9 d'octubre de 2017 en virtut d'una llei, la de referèndum, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional i que, per tant, "era inaplicable temporalment". En aquest sentit, considera que la suspensió estava justificada perquè "els tribunals constitucionals poden adoptar mesures apropiades per a garantir el compliment de les seves sentències".


"La decisió de la Mesa del Parlament és, per tant, el resultat d'un clar incompliment de les decisions del Tribunal Constitucional, que tenien per objecte protegir l'ordre constitucional", explica la sentència del TEDH, en la redacció del qual ha participat la magistrada espanyola María Elósegui.


El tribunal d'Estrasburg recorda, d'acord amb el Constitucional, que "un partit polític pot fer campanya a favor d'un canvi en la legislació o en les estructures jurídiques o constitucionals de l'Estat, sempre que utilitzi mitjans legals i democràtics i proposi un canvi compatible amb els principis democràtics fonamentals".






D'altra banda, la sentència avala la decisió del TC perquè es tractava de "garantir la protecció de drets i llibertats dels parlamentaris en minoria" en el Parlament català "davant possibles abusos de la majoria", ja que la sol·licitud de convocatòria va ser registrada pels grups de Junts pel Sí i la CUP, que llavors representaven a més del 50 per cent de la Cambra.


A més del mateix Puigdemont, el recurs davant el TEDH el signen l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Toni Comín, Dolors Bassa, la dirigent d'ERC Marta Rovira, així com exmembres de la Mesa de la Cambra autonòmica, tots ells processaments en la causa que se segueix en el Tribunal Suprem contra el procés independentista.


Segons el TEDH, l'objectiu del Constitucional era "permetre als demandants d'empara", és a dir, el PSC, que va ser el que va presentar el recurs demanant la suspensió d'aquest Ple, "exercir legítimament les seves funcions" de conformitat amb l'article 23 de la Constitució.


A més, el tribunal considera que els demandants no han estat víctimes d'indefensió, ja que recorda en la seva sentència que el Parlament català va ser, a través dels seus serveis jurídics, "part en el procediment d'empara" que va donar lloc a la sentència del Constitucional que va confirmar la suspensió del Ple.


Davant l'argument dels demandants que suspendre el Ple va suposar una ingerència en el seu dret a la llibertat de reunió, la sentència conclou que aquesta ingerència sorgeix d'una "necessitat social imperiosa" que va resultar "necessària en una societat democràtica".


Els magistrats del TEDH tenen en compte també que el TC perseguia amb la seva decisió els objectius legítims de "seguretat pública", "defensa de l'ordre" i "protecció dels drets i llibertats dels altres", i recorden que la pròpia jurisprudència d'Estrasburg estableix que només raons convincents i imperatives poden justificar les restriccions a la llibertat d'associació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH