El MNAC redescobreix l'obra d'Antonio Fabrés, un pintor maleït i oblidat

|

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha recuperat el llegat del retratista Antonio Fabrés (1854-1938), amb una exposició que recull més de 140 obres que l'artista va cedir al fons del museu el 1926 i que s'exposaran de forma inèdita a partir d'aquest dijous, després d'una conferència inaugural.


Antonio fabru00e9s MNAC


El comissari de la mostra, el doctor en Història de l'Art Aitor Quiney, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que es tracta d'"obres personals i privades de l'artista", que Fabrés tenia en les seves múltiples tallers --va viure a Barcelona, a Roma, a París i a Mèxic-- i que portava en els seus viatges.


La renovació museogràfica del MNAC a 2014 va descobrir obres de Fabrés, i va posar sobre la taula el projecte de recuperació d'aquest vast fons, i l'exposició es podrà veure del 31 de maig al 29 de setembre de el 2019.


SENSACIÓ D'ACUMULACIÓ


Quiney ha assegurat que la mostra no és una selecció de les obres més selectes de Fabrés, sinó que pretén "reflectir la immensitat de la seva obra", i imitar la sensació d'acumulació característica dels tallers d'artistes de segle XIX.


Per aquest motiu, s'han omès cartells que acompanyen les obres exposades i les identifiquin amb el títol i l'any, encara que la informació es pot consultar a la sala i els treballs estan agrupats per períodes artístics.


A més de ser conegut per la seva temàtica orientalista --va arribar a Roma el 1875 com a seguidor de Mariano Fortuny, amb la voluntat d'arribar a "la glòria" de est--, l'obra exposada al MNAC es compon de pintures, escultures i material documental, que revela un Fabrés "crític amb la societat", que va tenir un gran èxit internacional en vida.


UNA RESTAURACIÓ EXTENSA


Com a resultat dels múltiples viatges que va realitzar Fabrés acompanyat dels seus llenços --amb cada canvi de residència, l'artista els treia del marc i se'ls emportava enrollats--, 105 obres "han hagut de ser restaurades, que representa un 70% de la mostra exposada ", ha assenyalat Quiney.


El museu ha explicat que les peripècies dels viatges i el mal estat en què es trobaven des de 1926, han propiciat tasques com la desinfecció --algunes obres sobre paper tenien fongs--, la neteja i la intervenció de marcs, que han servit per conèixer algunes tècniques de Fabrés, com el reciclatge i l'afegit de material en els seus llenços.


LA MENTIDA QUE HO VA DUR A OBLIT


Quiney ha revelat que l'oblit de Fabrés per part del museu i del públic es remunta a 1926, ja que quan l'artista va fer la donació, es va difondre el rumor que ho havia fet a canvi que aquesta s'exposés, una condició que el comissari ha qualificat de "falsa".


La seva obra menyspreada i el fet que a partir de 1929 l'Ajuntament de Barcelona va deixar de pagar-li la pensió vitalícia que ajudava a l'artista a sobreviure, va sumir a Fabrés en una depressió i va morir el 1938.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH