Espanya envia una queixa formal a l'ONU pel pseudoinforme sobre els polítics presos

 

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha escrit una carta a l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, per expressar diverses "queixes i sol·licituds" en relació amb l'informe del grup de treball sobre detencions arbitràries que ha emès favorable als encausats pel 'procés' Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

Els arguments del Gobiernoes refereixen a "possibles circumstàncies produïdes en el treball d'aquest grup que indueixen a pensar que alguns dels seus membres no haurien de seguir participant en les seves activitats", ha dit Borrell durant una roda de premsa amb motiu d'una reunió amb el seu homòleg libanès, Gebran Basil.

Les queixes espanyoles s'han comunicat per telèfon, per notes verbals --l'instrument habitual de comunicació entre diplomàtics-- i ara també en una carta del ministre a Bachelet. De fet, Borrell ha dit que, per cortesia, no volia detallar aquestes queixes fins a tenir la seguretat que la destinatària ha rebut la carta, però ha deixat clar que "hi ha circumstàncies que han de ser corregides".

Això sí, ha avançat que una d'elles es refereix a la forma en què s'ha produït la "filtració" de l'informe: a la seva manera de veure, "no hauria d'haver transcendit sinó canalitzat pels mitjans adequats" i això indica "certa connivència o correlació entre qui emet l'opinió i qui la comunica a l'opinió pública".

És més, creu que, "probablement", aquesta opinió del grup de treball s'ha donat a conèixer "per ocultar la importància i estendre una cortina de fum" sobre una altra decisió que, segons ha destacat, sí que té "una importància extraordinària".

Es tracta de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del Parlament del 7 d'octubre de 2017, en el qual llavors president català, Carles Puigdemont, anava a valorar les conseqüències del referèndum declarat il·legal l'1-O.

Sobre aquesta sentència, ha destacat que estava "extraordinàriament ben argumentada" i que "justificava plenament" l'actuació del Constitucional. "Distingeixin si us plau, una sentència del Tribunal de Drets Humans i una opinió d'un grup de treball de Drets Humans de l'ONU", ha reblat.

Per la seva banda, la ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, sí que ha estat una mica més precisa sobre les queixes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Celaá ha al·legat que els redactors del treball "semblen desconèixer el delicte" pel qual els polítics catalans estan sent processats, "desconeixen aparentment la separació de poders" i que la seva situació està en mans del poder judicial.

Entén també el Govern que el document suposa a més una "interferència clara" a la feina judicial, perquè arriba "just abans" que el Suprem tanqui el judici oral i deixi l'assumpte vist per a sentència.

A més, en una de les notes verbals presentats per l'ambaixador espanyol davant els organismes de l'ONU a Ginebra, protesta perquè no es va respectar l'embargament de 48 hores que s'imposa a aquests treballs perquè els coneguin els governs receptors. L'Executiu espanyol hauria d'haver rebut el passat dimecres a les 17.30 hores la documentació, que seria pública 24 hores després, però es va filtrar abans.

Quant als membres que han despertat les sospites del Govern, ha detallat que dos dels cinc membres del grup de treball han tingut "estretes relacions" amb Ben Emmerson, l'advocat que ha presentat la queixa i que va ser relator especial de l'ONU .

L'Executiu assenyala José Antonio Guevara Bermúdez (Mèxic) i a Seong-Phil Hong (Corea del Sud), el contacte amb Emmerson "hagués exigit la seva abstenció", segons el Govern. Els relators són un dels anomenats "procediments especials" de l'ONU per drets humans, com també ho són els grups de treball.

En la seva compareixença, Borrell ha volgut subratllar que el Govern espanyol dóna suport a aquests procediments especial de l'ONU "de manera totalment lleial" i ha afegit que, per això mateix, considera especialment important "que es dotin de mecanismes de finançament transparents i clars, que incloguin un sistema de rendició de comptes i control "que garanteixi que no poden ser objecte de manipulació. Per a això, ha dit, Espanya està disposada a contribuir.

El titular d'Exteriors ha deixat clar que no estava parlant del finançament d'aquest grup en concret, sinó del funcionament, amb caràcter general, de tots aquests procediments especials. De fet, Espanya també vol transparència i control de qualitat en els casos en què l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans publica informes o opinions que fan ONG que col·laboren amb ella.

UNA ONG DE CEILAN "AMB UN INUSITAT INTERÈS" A CATALUNYA

Segons ha dit, en la seva llista hi ha més de 4.000 ONG i aquestes emeten informes que "sense més control de qualitat ni més tràmits ni més advertències es publiquen a la pàgina web". Això, ha prosseguit, va fer que fa uns dies "els mitjans independentistes van anunciar a so de bombo i platerets" que l'ONU havia emès una condemna Espanya per aquest assumpte, quan en realitat era "una ONG de Ceilan" (Sri Lanka) que havia publicat una opinió al web de l'Oficina de l'Alt Comissionat".

"Això no es pot presentar a l'opinió publica com que les Nacions Unides han condemnat Espanya", ha dit, sinó que és l'opinió d'una ONG d'un país llunyà, amb un "gran i inusitat interès pel que passa a Espanya "que no sap a què es deu.

Amb tot, preguntat si el Govern espanyol va a demanar a Bachelet que doni l'informe per no emès o a prendre alguna altra mesura, ha respost que l'executiu tampoc vol donar-li l'informe més transcendència de la que té, perquè és "seguir el joc als que volen una cortina de fum perquè no es parli del Tribunal d'Estrasburg".

Per la seva banda, la ministra Celaá, quan se li ha preguntat per què el Govern espanyol no sé mobilitzar abans per contrarestar al grup d'experts, ha respost que "el Govern treballa, s'activa davant de fets, no davant possibilitats". I que l'opinió d'aquest grup el Govern l'ha rebut ara, no abans.

En tot cas, quan el Govern central va conèixer la denúncia dels tres encausats davant aquest organisme de l'ONU, sí que va presentar al·legacions, 55 pàgines elaborades per l'Advocacia de l'Estat. De fet, una de les queixes de l'Executiu és que aquestes al·legacions han quedat reduïdes a dues pàgines --i ignorades pel grup de treball-- en l'informe final.