dimecres, 19 de juny de 2019

Els fiscals mantenen en les seves conclusions que l'1-O va ser una "situació clarament insureccional"

|

Els quatre fiscals que porten l'acusació en la causa del procés independentista al Tribunal Suprem exposaran el dimarts 4 de juny el seu informe de conclusions definitives, en el qual apuntaran les proves que al seu judici són claus per acreditar que hi va haver una "situació clarament insureccional" i una instrumentació de la violència que justifica les condemnes que sol·liciten per als dotze acusats.


En l'escrit definitiu, lliurat la setmana passada, la Fiscalia ja avança que pot provar-se que aquesta situació d'insurrecció comprèn al període que va entre el 20 de setembre de 2017 --amb la protestes contra els registres en organismes de la Generalitat que va ordenar un jutge de Barcelona per avortar els preparatius del referèndum-- i la jornada del 27 d'octubre, data de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).


Als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats davant Policia i Guàrdia Civil que es van produir en els diferents centres de votació a la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, el Ministeri Públic suma en el seu escrit definitiu d'acusació altres 47 actes d'assetjament a casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes similars en comissaries de Policia i edificis públics de l'Estat, 11 a allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC, i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre, segons resa el document de conclusions definitives ja presentat davant la sala que s'exposarà el dimarts.


Els arguments que acrediten aquesta violència pivotaran sobre tota l'exposició, que s'estendrà durant unes cinc hores i en la qual participaran els quatre fiscals del cas, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Es repartiran els arguments per blocs de fets acreditats i delictes i també per acusats, han assenyalat fonts fiscals.


La Fiscalia demana a més l'aplicació al cas article 36.2 del Codi Penal, que estableix que quan la durada de la pena de presó imposada és superior a cinc anys el tribunal pot ordenar que l'accés dels condemnats al tercer grau penitenciari no s'efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada.


Així, i segons l'escrit definitiu, es demana per Junqueras 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujada per malversació de cabals públics en considerar-lo cap o promotor del procés independentista. Les següents penes més altes que sol·licita el Ministeri Públic són per a altres tres dirigents independentistes: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells també en presó provisional.


Per a cada un d'ells, els fiscals del procés independentista demanen en el seu escrit 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta, ja que també consideren a Forcadell, Sànchez i Cuixart promotors o caps del procés independentista.


El banquillo de los acusados del juicio al procu00e9s en el Supremo


Quant als exconsellers que també estan a la presó provisional, és a dir, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), la Fiscalia també els acusa de rebel·lió, però si és el cas agreujada per la malversació, i reclamava inicialment per a cada un 16 anys de presó i altres 16 d'inhabilitació absoluta.


En un altre nivell, el Ministeri Públic situa a tres antics integrants del Govern de Carles Puigdemont que segons el seu escrit inicial no van cometre rebel·lió, però sí un delicte de malversació i un altre continuat de desobediència greu, aquest últim per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional declarant la il·legalitat del procés d'independència. Així, Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) s'enfronten provisionalment a set anys de presó i altres 16 d'inhabilitació absoluta.


Després d'escoltar als acusats, als 422 testimonis, els experts de set proves pericials i visionar més d'un centenar de vídeos, la Fiscalia ha inclòs en les seves conclusions definitives una redacció més completa i rica en detalls en relació a Unipost, el "full de ruta" de l'ANC i la reunió que els comandaments dels Mossos d'Esquadra van convocar amb Puigdemont, Junqueras i Forn per manifestar-los la seva preocupació per la celebració del referèndum de l'1-O.


Sobre aquesta reunió, la Fiscalia dóna total credibilitat a les declaracions que durant el judici han prestat els que a la tardor de 2017 exercien de comandaments dels Mossos d'Esquadra, inclòs el major Josep Lluís Trapero, que també està acusat de rebel·lió i en l'Audiència Nacional s'enfronta a 11 anys de presó.


Els fiscals de la causa del procés independentista expliquen en el seu relat de fets que el major Trapero i els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero ja van fer la seva advertència a Puigdemont i Forn el 26 de setembre, però dos dies després els mateixos comandaments policials, a els que es van sumar Emili Quevedo i Manel Castellví, "van demanar una nova reunió".


El Ministeri Públic considera provat que en aquest nova trobada els caps dels Mossos van avisar de l'"enorme mobilització de persones que s'anava a produir (fins a dos milions)" i que era "altament probable que es produïssin situacions violentes a enfrontar-se amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial" d'impedir el referèndum.


ADVOCACIA I VOX


Després de la Fiscalia, previsiblement en la sessió de la tarda, serà el torn de l'advocada de l'Estat Rosa Maria Seoane, qui en l'última sessió del judici va elevar la seva petició de pena de 12 anys de presó per sedició i malversació de fons públics per Junqueras i va mantenir igualment la seva petició inicial de condemnes per als vuit processats en presó en el judici que se celebra al Tribunal Suprem que es troben a la presó.


Els Serveis Jurídics de l'Estat insistiran igualment en les penes de presó per als tres exconsellers del Govern de Puigdemont encausats per desobediència i malversació que actualment es troben en llibertat. Aquesta acusació descarta la rebel·lió a favor d'un delicte de sedició, que de ser tingut en compte pel tribunal rebaixaria notablement les possibles penes de presó pel que fa al Ministeri Públic.


L'Advocacia demana 12 anys de presó per a Junqueras per sedició i malversació; penes d'entre 11 anys i mig per Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva; deu anys per Forcadell; i vuit anys per als líders socials Sànchez (ANC) i Cuixart (Òmnium Cultural), tots ells per un delicte de sedició en un gest en el qual es va desmarcar radicalment de la Fiscalia.


L'última acusació en parlar serà la popular, exercida per Vox, que demana 74 anys de presó per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Junqueras per presumptes delictes de rebel·lió, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en el procés independentista , i penes notablement més altes que la Fiscalia i l'Advocacia també per a la resta d'encausats.


Després del prop de mig centenar de sessions Vox ha variat les seves conclusions respecte de Vila --l'únic conseller de Puigdemont que no va signar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre de 2017--. En comptes d'organització criminal i malversació, l'advocat de Vox Pedro Fernández ha sol·licitat la imposició d'una condemna per desobediència, el que només comporta pena de multa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH